Vocacions enginyerils


Enric I. Canela

David Rodríguez al seu bloc Economing parlava del problema de les enginyeries a partir d’un reportatge del diari El País.

Comenta que les causes són el baix sou i les males condicions laborals. No hi ha vocacions, ni estudiants. La reflexió sobre el futur d’aquesta professió gràcies a aquesta absurda situació fa reflexionar.

Catalunya acabarà sent un país que haurà de buscar els enginyers fora del país.

2 respostes a “Vocacions enginyerils”

  1. a 31 maig 2009 a les 9:00 La trappola

    Et comento com ho veig des de dins una consultora. Aquestes empreses, bàsicament, obtenen els beneficis de tres eixos: L’administració, les entitats financeres, i la indústria. De fa temps veig que la branca d’indústria va cada cop a menys i amb tendència a desaparèixer. La branca financera fins fa poc aguantava relativament bé, però ara comença a estar de baixa i ja arriben rumors de deslocalitzacions. L’única que continua funcionant bé, i per on corren els milions, és l’administració. Per la banda de l’administració és difícil entrar-hi, es podrà cobrar amb retard, però com l’administració és terriblement ineficient, els pressupostos no tenen res a veure amb la realitat. La conseqüència és que per aquesta banda s’aconsegueixen uns marges de beneficis espectaculars, i fàcilment moldejables si es tenen els contactes polítics adients. Moltes vegades els alts directius no són més que homes de partit, col·locats estratègicament, per fer fluir els diners de l’administració al món privat. (és habitual el cas del directiu que pacta bonificacions per beneficis, i tot seguit aconsegueix un bon contracte amb l’administració pública, o empresa relacionada). Com a resultat aquestes empreses van descuidant cada vegada més l’empresa privada. Veuen que els resultats a la indústria o les entitats financeres, són molt menors a les que obtenen amb l’administració, i llavors intenten igualar marge de beneficis. Com? Congelant salaris i empitjorant les condicions d’aquells que treballen pel món privat. Com a conseqüència baixa el nivell de qualificació dels traballadors, els que poden marxen a l’estranger, els que aguanten viuen permanentment desmotivats. Entitats financeres i indústries, acaben veient la degradació de les consultores, i actuen en conseqüència, rebaixen pressupostos, i així es va formant una bola de neu, fins que arriba el dia que és insostenible i busquen solucions fora del país.
    Solució? Jo no en veig cap, és un problema de model econòmic, fins i tot diria de model polític. Falten enginyers al país, però tampoc hi ha empreses que puguin absorbir aquests enginyers. La solució és que es converteixin en emprenedors i busquin una sortida en l’iniciativa privada, però la universitat tampoc els prepara en aquest sentit.

  2. a 31 maig 2009 a les 10:50 enriccanela

    Una visió acurada. La veritat és que el model econòmic espanyol és d’autèntica pena.
    Encara té l’obsesió de l’estat proveïdor de tot sense adonar-se que l’estat no pot viure sense impostos i no hi ha impostos sense feina i no hi ha feina sense empresa. Especialment veritat quan no es té la màquina de fer bitllets.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació