Enric I. Canela

Xavier Pujol Gebellí escrivia fa gairebé un mes: El pressupost destinat a R+ D+i el 2009 s’ha congelat. En termes corrents, l’increment és pràcticament nul amb respecte a l’any anterior. En paral·lel, l’organització futura del sistema s’omple de clarobscurs. Semblen males perspectives per afrontar una crisi. Ho feia recollint el que havia publicat la Confederación de Sociedades Científicas de España, la Cosce (podeu llegir Convergir amb Somàlia).

Fa poc més d’una setmana llegia: El Ministeri de Ciència i Innovació està culminant la ronda de contactes que ha mantingut amb diferents especialistes per poder preparar en les properes setmanes el projecte de Llei de la Ciència i la Tecnologia, que substitueixi a la Llei de Foment de Coordinació General per la Investigació Científica i Tècnica de 1986. Aquesta llei ha de posar solució a molts dels mals que pateix el sistema de R+D+i.

Posteriorment va caure a les meves mans un interessant apunt sobre R+D+i europeu que, entre altres coses, deia: Europa va a dues velocitats en matèria de R+D+i: d’una banda, Alemanya, Regne Unit i els països nòrdics, amb una forta inversió anual que oscil·la entre el 2% i el 3% del PIB, i en l’altre, un conjunt de països, com Itàlia, Grècia, Espanya o Portugal, amb una inversió que a penes supera el 1%. Espanya gasta l’1,27% del PIB.

Fa un dies la ministra Garmendia deia que l’educació, la recerca i la innovació empresarial han d’ocupar un lloc preferent, ja que el coneixement científic i tecnològic és la base de la prosperitat de tota la societat i no només d’uns pocs. Quanta raó, però es fa alguna cosa per que això sigui així?

Bé, alguna cosa si, tampoc tot és negatiu. Sembla que en breu se signarà un conveni de col·laboració amb Banesto, pel qual es posarà a disposició de les pimes una línia de finançament de 100 milions d’euros per a projectes de disseny. Garmendia creu que l’impuls del disseny és una prioritat per a la innovació. Té raó perquè segons les dades que aporta un estudi de la Societat Estatal DDI, el 51,3% de les empreses assenyala que el disseny millora la xifra de facturació, el 53,6% considera que millora la productivitat, i el 58% de les empreses opina que el disseny serveix per a l’obertura amb nous mercats.

I també s’ha obert una convocatòria d’ajuts a la internacionalització de la R+D amb un pressupost de 73 milions d’euros. Serviran per finançar accions en salut, energies renovables i altres àmbits d’excel·lència científica de gran impacte i van dirigides, entre d’altres agents de la R + D, a universitats, organismes públics de recerca, centres tecnològics i empreses. Són diners del PlaE.

Però malgrat aquests “detalls” la R+D+i no va. La manca de diners és notable, no ara que hi ha crisi, fa massa temps. Ara sembla que el PSOE ha tret uns resultats dolents a Espanya, és possible que el president espanyol decideixi algun tipus de política social de cara a la galeria i oblidi altre cop els temes autènticament de futur. Més R+D+i a les empreses.

2 respostes a “Apunts d’R+D+i espanyols”

  1. a 10 juny 2009 a les 11:28 alumne

    Portada del MICINN: Garmendia afirma que España se sitúa entre los países europeos que más recursos públicos destinan a I+D+i . Per què diu una mitja veritat, per deixar bé al govern, en comptes de destacar a bombo y platillo la manca d’inversió privada?…

  2. a 10 juny 2009 a les 11:33 enriccanela

    Alumne,
    Suposo. De fet en percentatge del total està molt alta. En valor absolut no està tan malament com en el total.
    La privada un desastre. El problema, però, també és públic. Massa coses no es fan bé.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació