Enric I. Canela

Miquel Duran escrivia Rànkings i trampes (vull dir, optimització de variables). Entre altres coses diu: Dues qüestions que cal posar-se: si els rànkings són importants, les universitats optimitzaran algunes variables per estar el més alt possible. Si no fan, les altres sí que potser ho faran. De fet, quan a Catalunya les universitats són finançades de forma competitiva, en el fons és el mateix. En recerca, el pastís de diners a repartir-se és el mateix. Per incrementar el finançament, no n’hi ha prou en fer-ho millor, s’ha de millorar més que no pas la universitat competidora.

Aquest tema que planteja Miquel Duran sempre m’ha amoïnat. Pots fer les coses millor que abans i perdre. Fins i tot complir els objectius marcats i perdre.

Els rànquings s’acabaran imposant. Caldrà tenir-ne d’adequats.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació