Enric I. Canela
Spanair és un projecte que segueixo. Per moltes raons que ens afavoreixen, però també perquè és una demostració fefaent de com el capital català ha de comprar una empresa aeronàutica per tal que el seu aeroport pugui ser alguna cosa més que la gran sucursal de Barajas. Una prova més de la lluita contínua contra el centralisme depredador.
Deia que m’interessa i per això m’ha agradat informar-me en el bloc del bon economista i amic Davíd Rodríguez. Amb la finesa de cirurgià analitza el per què el projecte Sapanair està ben encaminat. Us pot interessar.
Enric,
Moltes gràcies per la referència. Coincideixo amb tu amb què veig amb simpatia el que s’està fent amb Spanair. Massa sovint ens hem queixat amargament de què Iberia ens maltractava… però ningú movia un dit per cercar alternatives al maltracte. Una cosa semblant passa amb la telefonia mòbil: tothom es queixa que no hi ha companyies de telefonia mòbil sensibles amb el català, però ningú fa una aposta per crear-ne una. A veure si aquesta és la següent…
David,
Un mal endèmci de Catalunya és la pèrdua d’empreses i el trasllat dels centres de decisió d’aquestes a Madrid. A sobre la manca de capacitat de crear de noves.
En el cas de la telefonia ja es va una aventura fallida amb al-pi. A veure si s’animen a competir amb Telefonica, però les infraestructures les domina Telefonica.