Enric I. Canela

El Parlament gràcies als vots de CiU, PSC i PP va rebutjar el 2 de juliol la ILP presentada per la plataforma Som lo que sembrem.

Haig de reconèixer que malgrat ser catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular no tinc una opinió suficientment fonamentada sobre el tema i no hi puc opinar gaire. Per una banda no tinc arguments científics que m’expliquin les raons per les que siguin perillosos els aliments elaborats a partir de productes modificats genèticament. Per altra banda crec que hi ha algunes dades que ens alerten del risc de fer-los servir. Hi ha moltes publicacions que avalen els seus beneficis socials i altres que diuen demostrar problemes per a la salut humana, normalment basant-se en el que succeeix amb animals d’experimentació. La pressió de les empreses productores és enorme i els polítics es deixen influenciar.

Crec que els membres del Parlament no disposaven d’informació suficient. M’hagués semblat adient que el Parlament fes comparèixer experts independents, en tenim molts. Tampoc ells ens haguessin aportat certeses però si més no el Parlament hagués pres una decisió fonamentada.

Li preguntaven a Pere Puigdomènech un dels millors experts en Biologia Molecular de plantes. Darrerament ha arribat al parlament català una proposta popular de demanar que Catalunya sigui lliure de transgenics. I també hi ha països que han fet aquesta demanda a la Unió Europea. Què n’opina vostè? Quines implicacions tindria una decisió així?

Responia: Jo crec que és un dret dels ciutadans de Catalunya. A mi em sembla que quan el Parlament prengui les seves decisions espero que ho faci havent adquirit la màxima informació possible. Des de la comunitat científica estic segur que tots estem disposats a informar al Parlament si ens ho demanen. En altres casos que s’ha plantejat una qüestió així a Europa aquestes declaracions no han acabat tenint cap efecte pràctic.

Fa uns anys qui hagués pensat que l’alimentació inadequada dels vedells podia portar a l’encefalopatia espongiforme bovina o síndrome de les vaques boges. I de fet ja Plini el Vell ens ho havia dit fa prop de dos mil anys. De fet de moltes coses encara no en sabem gaire. L’FDA americana triga molts anys en aprovar un medicament i fa moltes proves abans.

Total, em sembla una vergonya i una manca de respecte al poble el que ha fet el Parlament.

13 respostes a “Els transgènics i el Parlament”

  1. a 06 jul. 2009 a les 11:03 Dessmond

    D’acord amb el que dius de que calia escoltar a experts independents. Ara, realment t’has d’avergonyir perquè una patum que porta per nom “Som lo que sembrem” se l’han expulsat del damunt a les primeres de canvi? En teoria al Parlament s’hi va a fer coses serioses. Hi ha massa gent amb moltes ganes de muntar performances.
    Ens hem de creure el primer que munta una plataforma? Jo no. Remordiment cap ni un.

  2. a 06 jul. 2009 a les 11:22 Agustí Esparducer

    Crec que l’assumpte es prou importat com per a que el Parlament li dediqués tota la atenció necessària.

  3. a 07 jul. 2009 a les 2:54 Ramon (Girona)

    El Parlament no pot fugir d’estudi i ni tan sols admetre a tràmit ILP que han reunit les firmes suficients. En tot cas, que demanin l’opinió de les parts interessades i dels experts independents i que prenguin la decisió que creguin convenient.

    Però que, si us plau, justifiquin el sou que els estem pagant amb els nostres impostos.

  4. a 07 jul. 2009 a les 6:24 Jordina

    La ILP sobre transgènics va ser admesa a tràmit el mes de febrer de 2008 i va començar la recollida de signatures. Des de llavors, Som lo que sembrem ha fet més de 500 actes informatius i debats, tant a les universitats, els instituts de recerca, els centres culturals, com als mercats, a peu de carrer, etc. Ha lliurat reculls d’articles científics sobre el tema a parlamentaris i parlamentàries (podreu trobar els documents a la pàgina http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=18&actual2=121). Ha organitzat unes jornades científiques internacionals per tractar el tema dels OGM. 300 persones van ser acreditades com a fedatàries pel Parlament per participar en la recollida de signatures. Més de 105.000 persones han donat suport a la ILP proposada per Som lo que sembrem.
    Però tan sols es tracta d’una patum que vol fer performances.
    (Curiosa manera de debatre un assumpte. Tot i que, ben mirat, desacreditar l’altre sense arguments sempre és més fàcil: un evita que se li vegi el llautó del desconeixement)

  5. a 07 jul. 2009 a les 9:51 Joan Borrut i Rafols

    Dessmond, em sorprens amb el teu comentari despectiu. No seràs per casualitat un “urbanita” que pensa que tot lo que te a veure amb el camp i la pagesia es folklòric? el tema es molt mes seriós del que penses. Milers de famílies que vivim del camp ens hi juguem el futur.
    La nostre llibertat de plantar el que vulguem pot anar a “fer punyetes” per uns interessos minoritaris.
    Els que varem anar a Brussel-les amb castellers, grallers i gegant inclòs també érem folklòrics? també érem una patum?

  6. a 07 jul. 2009 a les 10:31 enriccanela

    Dessmond,
    Abans d’escriure aquest text he revisat unes quantes publicacions científiques de la meva professió.
    He dit el que penso. En aquests temes encara sabem massa poc. El que si sé és la pressió de les multinacionals en aquests temes i al mateix tems els beneficis que aporten determinades pràctiques per fer més rendibles els conreus.
    No em decanto per manca d’informació però crec que el Parlament té l’obligació de tractar de forma digna el que li arriba.
    Poden passar dues coses, que la llei de les ILP s’hagi fet per debatre temes que interessen a la gent o bé que sigui una comèdia. Algunes coses em fan pensar que és una comèdia.

  7. a 08 jul. 2009 a les 1:09 jason

    Us faria referència a les obres Semillas Peligrosas i Ruleta Genètica, de l’ autor Jeffrey M. Smith per explicar la seriosa manca de coneixement, de qualitat, i de control d’aquesta tecnologia, la seva ciència ‘dolenta’ i a més, la corrupció i l’engany d’una indústria motivada per mantenir l’ignorància .
    Ruleta Genètica documenta en detall els riscs, les observacions i els estudis independents amb animals. Aqui hi ha un resum (en anglès) – http://www.seedsofdeception.com/Public/GeneticRoulette/HealthRisksofGMFoodsSummaryDebate/index.cfm

    PD L’FDA està infiltrat per l’empresa Monsanto, i per tant totalment corrupte, fins i tot el cap d’agricultura del govern d’Obama és la dona d’un CEO (director) de Monsanto

  8. a 08 jul. 2009 a les 2:30 Dessmond

    Benvolgut Joan Borrut,
    Jo vinc de pagès. La meva mare ho ha estat. Jo sóc de Barsalona. Malgrat això espero poder tenir el meu tros algun dia, encara que només sigui per poder-ne gaudir jo. Vull dir que no ho faré pas professionalment.

    El que trobo folklòric -i poc fiable- són les patums que es posen aquesta mena de noms: Som lo que sembrem, Lo riu és vida… això és un concepte de fer el pagés impresentablement folklòric. Algú que cerqui una causa seriosa no s’escuda en un nom d’aquest calibre. O si espera que s’el prenguin seriosament. Altrament, si el que volen és muntar costellades amb l’excussa dels transgènics ho trobo encertadissim.

    Jo tinc la meva opinió sobre els transgènics. No vull encetar el debat, perquè també tinc els meus dubtes. En sóc partidari, que consti. Però repeteixo que també tinc els meus dubtes i per tant no tinc opinió definitiva. Jo també he escoltat conferències de científics que en són referents en la matèria. Cap d’ells pertany a “som lo que sembrem”. I una raó que em sembla difícil de contestar és la d’intentar acabar amb la fam al món. Amb els transgènics és més possible. Ara, potser és un argument poc ecològic. La sobrepoblació del planeta tampoc és recomanable.

    Finalment, sóc un urbanita, sí. I sé la desgràcia que tinc. Això t’ho dic sentidament, sense fer conya. Igualment et dic que, a més de respecte tinc veneració per la pagesia. La gent que estima la terra , que sap el que costa arribar a fer una collita, que sap esperar per obtenir resultats, que sap entendre els cicles de la terra simplement em meravella.

    Tu ets pagès? D’on?

    Benvolgut Enric,
    Té molts números que això de les ILP sigui un d’aquells canvis per a que res canvii, sí. De moment el que arriba al Parlament per aquesta via no s’aguanta ni amb rodes. Per més que ens pesi.

  9. a 08 jul. 2009 a les 3:00 Joan Borrut

    Benvolgut Dessmond.
    Si, soc pagès; i pagès ecològic, a l’Alt Penedès. Varis apunts sobre el tema:
    Primer: quina capacitat econòmica tenen els que fan estudis per demostrar las “beatituds” dels transgènics i quina els detractors?
    Segon: Al mon hi ha excedents alimentaris. Consulta als experts. Lo que passa es que s’està destruint la autosuficiència alimentaria foten fora als pagesos dels seus poblats (molts d’ells no tenen escriptures de propietat) sobre tot a Sud Amèrica. I grans terratinents fan gegantines plantacions de monocultius, (sobre tot soja transgènica), destruint tota la biodiversitat.
    Tercer:L’historial de la industria química esta farcit de productes com el DDT i molts d’altres, que comencen ser un producte súper beneficiós i acaben sent perillosos i verinosos,,, Ells han fet el negoci i ha inventar-ne un altre.
    Podria estendrem, però no es el lloc.
    Nomes et diré, que jo mai plantaré tomaqueres modificades genèticament amb gens de peix àrtic, perquè els urbanites mengin tomàquets encara que glaci….
    Estem jugant amb foc… i ens cremarem.
    Ara els peixos a las piscifactories mengen pinso, pinso de…. restes de gallina, vaca, porc, etc. I les vaques, els porcs etc, mengen pinsos… amb restes de peix?.
    Una societat en que la Sanitat, la Educació i la Alimentació son font de negoci i especulació… es una societat malalta.

  10. a 08 jul. 2009 a les 7:18 Verònica

    Hola

    En relació a les pressions de les companyies hi ha molts exemples, aquest és un: Declaració de 26 científics nord-americans experts en insectes de blat de moro a l’EPA, agència reguladora dels Estats Units
    http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=109

    Hi ha moltíssima informació en el llibre Science for Sale: The Perils, Rewards and Delusions of Campus Capitalism, del periodista nord americà Daniel S. Greensberg, sobre el problema de la dependència entre ciència i indústria, patents i transferència tecnològica, centrat en la indústria i ciència biotecnològica als Estats Units en aquestes últimes tres dècades. I com la solució passa per que les fonts d’un possible biaix siguin prou transparents i puguin ser avaluades (com per exemple, al Parlament de Catalunya). El llibre el vaig descubrir en uns comentaris a la revista de l’American Physical Society, i advertien que calia estar alerta per tal que aquests problemes no s’extenguessin a altres camps de la ciència.

    Si el risc dels efectes sobre la salut d’animals de laboratori que han trobat nombrosos estudis científics és petit comparable amb els beneficis dels trangènics agrícoles, doncs que es parli obertament. Però s’haurà de discutir beneficis per a qui. L’informe internacional del IAASTD sobre ciència i tecnologia aplicada al desenvolupament, estudi realitzat per 400 científics durant 4 anys
    va concloure que els transgènics no eren necessaris per resoldre els problemes agrícoles i alimentaris al món, i el director científic va dir que més aviat eren un problema.
    Bé, això només és una versió del tot, l’altra és la que verteixen els mitjans de comunicació, els científics que experimenten amb transgènics agrícoles i els polítics, i s’ha perdut l’ oportunitat de confrontar-es les dues obertament. Espero que els polítics del PSC que estaven de la nostra part puguin lluitar per fer una bona regulació, com les que hi ha a Europa (on moltes no s’estan aplicant perque com a segon pas s’ha prohibit el blat de moro MON 810)
    Gràcies per l’espai, i pels teus comentaris

  11. a 08 jul. 2009 a les 9:59 Enric

    No es podria impugnar d’alguna manera aquesta decissió, el que diu el catedràtic és el molt seriós i la proposta que es duia al Parlament tenia al darrera més de 100.000 signatures, això no es pot impugnar? el Parlament Europeu no hi pot dir res?

    Aquesta és la participació ciutadana que volen?
    Demanar un debat no és imposar res, negar-lo és imposar el silenci. No és just, hem de trobar algun camí!

  12. a 09 jul. 2009 a les 10:17 enriccanela

    Amics,
    malauradament tots tenim una mica de raó. Només sé que no en sé res. A mi, per una banda, el tema de la fam al món m’amoïna, per l’altra no me’n refio gens quan tantes companyies paguen estudis per demostrar la inoquoitat (el tabac n’és un exemple). Els anti no tenen diners.
    Hi ha medicament anti càncer que queden al calaix perquè la patent del que venen no ha caducat.
    No sabria que dir, però el que no admeto és la prepotència dels partits polítics que es venen per un pacte miserable.
    Tampoc m’agraden les polítiques progre-esquerrenoses (amb tot el respecte a l’esquerra normal) que tot el que és anti-sistema va bé (model Saura).
    Crce que hi ha moltsdubtes i que hagués estat be portar-los a debat.

  13. a 10 jul. 2009 a les 10:49 Dessmond

    Benvolgut Joan Borrut,
    Escolta, jo estic interessat amb el món de pagés. Em podries/voldries ensenyar-me algun dia el que fas?. Jo a l’estiu marxo a Mallorca, prop d’un mes. També estic cercant alguna via per poder visitar terres de conreu allí. Vull dir que aquesta idea fa dies que em ronda, eh?
    Si és que sí, al meu blog hi ha el meu correu-e. I seguim per aquesta via el tema. I sino, tan amics com sempre. En tot cas, gràcies a la bestreta.

    Jo no ho veig així de tremendo, Joan. També en el seu temps els ramaders -als que els travessava per les seves terres- a Anglaterra van dir dels primers trens que les seves vaques no tornarian a donar mai més llet. Bé, la historia ha anat com anat.
    A mi em sembla molt bé que no vulguis plantar tomaqueres modificades geneticament. I si en saps fer bandera, fins i tot podria anar-te molt bé. Hi ha qui sempre apreciarà un bon tomàquet. Jo, per exemple. Però també és cert que si vols que a tothom li arribi un tomàquet caldrà fer algun retoc al sistema emprat fins avui. Suposo que tu fas empelts per anar millorant la raça dels arbres fruiters o dels ceps, no?
    Una mica malalta si que està aquesta societat. Per què a perdut arrelament amb la terra. No té ni idea dels cicles i només veu les coses en clau d’immediatesa.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació