Enric I. Canela

Vera Sacristán i Albert Corominas, professors de la UPC: publiquen i Després de Bolonya, què? Un article crític amb tot el procés de Bolonya, puc coincidir en moltes coses relatives als errors comesos, però no els fantasmes que hi veuen. Tampoc els somnis. Diuen que les mobilitzacions han aconseguit frenar les mesures més mercantilitzadores. M’agradaria saber quines eren.

Diuen que aquest serà l’any de la discussió del model de govern de les universitats. tant de bo ho sigui i s’acabi amb la ruïna que representa un model com el que tenim.

Aviat alguns ens diran que la universitat la volen dirigir des de la torre de La Caixa.

12 respostes a “I si La Caixa vol dirigir la universitat?”

  1. a 21 jul. 2009 a les 10:39 Júlia Rosell

    Salutacions Enric,

    i jo pensant que serien Microsoft o Apple, vist que a moltes universitats gasten un dineral en equips amb Windows o senzills equips (que no de potència dels equips, sinó del S.O.).

    Bon estiu!

  2. a 21 jul. 2009 a les 10:40 Júlia Rosell

    * senzills i manejables equips de Macintosh vull dir

  3. a 22 jul. 2009 a les 11:25 Alexandre Miranda Vintró

    Prefereixo el meu futur en mans de La Caixa que en las mans dels politics, que son els que ara foten el nas dintre de la universitat pública

  4. a 22 jul. 2009 a les 7:21 enriccanela

    Júlia,
    Avui he vist uns banquers infiltrats a la Facultat que estaven en contacte secret amb el G-8 per poder controlar les fotocopiadores. No facis broma.

  5. a 22 jul. 2009 a les 7:21 enriccanela

    Alexandre,
    Em sembla que ni això, passen, només donan normes absurdes.

  6. a 22 jul. 2009 a les 11:15 Xavier Villalba

    No sé si la Caixa, però alguna cosa haurà de canviar en el govern de les universitats. Un exemple. L’última sessió del consell de govern de la UAB va durar 7 hores! Sí, set hores, amb mitja horeta per menjar uns entrepans i unes croquetes a la sala de juntes mateix! I dels tretze punts de l’ordre del dia, amb prou feines n’hi havia cinc que fossin per decidir alguna cosa (no us penseu, el canvi de nom de màsters o donar el vistiplau a la resolució d’uns premis), la resta eren meres informacions. Si això no és llençar el temps dels nostres professors i investigadors…

  7. a 23 jul. 2009 a les 12:51 Júlia Rosell

    Xavier,

    es podria fer servir el vot electrònic per a aquestes coses o fer juntes via Skype… Sortiria molt a compte i es podrien escaquejar: es graba el video amb les cares i moviments d’estar escoltant i mentre es fa una migdiada…

  8. a 23 jul. 2009 a les 12:54 Júlia Rosell

    Enric,

    jo només tenia sentit que hi havia una associació entre el servei d’intel·ligència espanyol buscant membres i influències d’ETA al moviment estudiantil i el nord-americà buscant membres i influències d’Al-qaeda…

    Jo del G-35, vull dir 25, vull dir 8… vull dir G-20 i tres membres més estava massa ocupat fent-se rentat de cara mentre Sarkozy segueix parlant de renovar el capitalisme i Berlusconi confesa que no fa servir preservatius a les festes…

  9. a 23 jul. 2009 a les 6:53 enriccanela

    Xavier i Júlia,
    En general a casa nostra duren un matí llarg. La majoria de les coses intscendents. Sempre ha estat així. Molta pèrdua de temps si tots parlem.
    Mentre no canviï el govern de les universitats això no avançarà.

  10. a 23 jul. 2009 a les 6:54 enriccanela

    Júlia,
    Sempre hi ha coses així. La política… A qui acabes triant?

  11. a 26 jul. 2009 a les 8:48 Miquel Duran

    A la UdG el darrer Consell de Govern ha durat 4+6 hores (dos matins). El del mes passat, 10+3 hores. I alguna vegada ha calgut fer 3 reunions en 3 dies diferents.

    No tot és pas culpa de l’administració o dels polítics. Les tradicions i els costums interns dels darrers 20 anys no es poden canviar fàcilment.

  12. a 26 jul. 2009 a les 7:33 enriccanela

    Miquel,
    Són d’una ineficàcia total. Diu que així s’arriba a la comunitat. Amb prou feines als que hi assisteixen. Caldria fer un esforç per trencar això. No hi ha qui ho aguanti.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació