Enric I. Canela

Al bloc Bio (Ciencia+Tecnología) he pogut llegir Maíz transgénico supervitaminado. Explica que investigadors de la UdL, del Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, en col·laboració amb investigadors de la Wolfgang Goethe Universita, i de la Universidat de Murcia han publicar al juliol a la revista PNAS (Proc Natl Acad Sci U S A. 2009 May 12;106(19):7762-7. Epub 2009 Apr 27). l’elaboració de un blat de moro amb l’endosperma enriquit en beta-carotè (que elimina radicals nocius per a l’organisme i és fons de vitamina A), ascorbat (vitamina C) i folat.

Podeu llegir el resum de la publicació

Vitamin deficiency affects up to 50% of the world’s population, disproportionately impacting on developing countries where populations endure monotonous, cereal-rich diets. Transgenic plants offer an effective way to increase the vitamin content of staple crops, but thus far it has only been possible to enhance individual vitamins. We created elite inbred South African transgenic corn plants in which the levels of 3 vitamins were increased specifically in the endosperm through the simultaneous modification of 3 separate metabolic pathways. The transgenic kernels contained 169-fold the normal amount of beta-carotene, 6-fold the normal amount of ascorbate, and double the normal amount of folate. Levels of engineered vitamins remained stable at least through to the T3 homozygous generation. This achievement, which vastly exceeds any realized thus far by conventional breeding alone, opens the way for the development of nutritionally complete cereals to benefit the world’s poorest people.

Un producte transgènic, aliment funcional, que pot tenir interès econòmic, però a més d’una gran ajuda per als països on la desnutrició és gran. És perillós fer això? La polèmica està servida.

33 respostes a “Unes engrunes de transgènics”

  1. a 04 ag. 2009 a les 8:38 Joserra Olarieta

    Perillós?. No ho sabem. En tot cas, s’ha de comprobar. Dubtes al respecte n’hi ha molts (veure article de D. Schubert al Journal of Medicical Food, 2008). I sabem segur que el canvi introduït en el metabolisme de la planta no és gratis (la soja transgénica té un menor contingut en isoflavones; el panís Bt té un mes gran contingut en lignina,…)
    Però en tot cas, la pregunta no és aquesta. La pregunta hauria de ser: no és cinisme proposar la dieta de l’astronauta per a les classes desfavorides mentra nosaltres gaudim de les creacions dels nostres xefs?. Cap dietista ni cap metge recomanaria una alimentació així (veure article a The new York Times de 17 de febrer d’aquest any).
    I l’argument final és que cap tecnologia canviarà la situació de les pesones que pasen fam o malnutrició perquè les raons reals de la seva situació tenen una altre arrel (socio-econòmiques). I en tot cas, hi ha solucions molt mes senzilles,barates, i adaptables per aquestes poblacions per solucionar aquests problemes, com per exemple donar suport a que plantin verdures i fruiters als seus horts familiars (veure article de Faber et al. a American Journal of Clinical Nutrition, 2002). No cal inventar la macedònia de fruites a aquestes alçades de la Història.

  2. a 05 ag. 2009 a les 5:44 enriccanela

    Joserra,
    D’acord. Simplement, la meva anàlisi és que es tracta d’un interessant avenç científic que en res contradiu les polítiques, encertades, que proposen als articles que indiques. Ambdues coses són perfectament compatibles i el fet de conrear aquests productes no alteraria altres polítiques socials, que no es fan. Si un país té una dieta basada en el panís i és d’aquest tipus, la salut podria millorar.
    Malgrat les dietes, correctes, tots els metges recomen folat a les dones embarassades.

  3. a 05 ag. 2009 a les 8:27 Verònica

    Hola

    En l’altre comentari on deies que la ILP sobre transgènics s’havia d’haver debatut al Parlament vaig esmentar l’informe de l’IAASTD sobre agricultura del desenvolupament. 400 científics treballant 4 anys, amb financiació de l’ONU, del Banc Mundial, dels governs de varios paisos..
    Crec que et pot interessar el debat que es va produir quan la Dra Marta Rivera experta en el tema va escriure una carta sobre l’informe a una revista de biologia molecular.

    informe:

    http://www.agassessment.org/docs/Global_SDM_050508_Spanish.pdf

    Debat:

    http://www.fileupyours.com/view/254593/cientifics/salut/rivera-Ferre08_embor2008196.pdf
    http://www.fileupyours.com/view/254593/cientifics/salut/Rivera-Ferre09_embor2008252.pdf
    http://www.fileupyours.com/view/254593/cientifics/salut/wagner09_embor2008250.pdf

    La meva opinió, i que es dedueix per exemple del programa de la propera conferència de biotecologia a Barcelona http://www.ecb14.eu/index.php/site/C36/ és que l’interes està en un altre lloc, en les plantes fàbriques de fàrmacs, combustibles i productes industrials, objectius que al meu parer la societat hauria de rebutjar, o com a mínim tenir l’oportunitat de fer-ho. Donat els limitats recursos del planeta, la degradació dels sòls, l’acabament del petroli i per tant l’encariment dels fertilitzats etc, tots aquestes intencions em semblen que no estan basades en el sentit comú.

    Com l’informe de l’IAASTD, opino que s’ha de reforcar les comunitats locals, fer una agricultura amb pagesos que doni menjar suficient a les seves comunitats. Si un panís transgènic, ben avaluat, pot ajudar, doncs benvingut, però com diu l’informe , no sembla necessari.
    La fundacio Rockefeller- Bill Gates es va comprometre a distribuir aquest panís quan estigues llest: No serà potser per contribuir a la desitjada simbiosi
    Ciència biotecnològica (de plantes) – Indústria – Societat que és el títol de l’esmentada conferència? La simbiosi d’aquesta ciència amb la indústria ja és real i ni la volen amagar, i ara els hi queda la conquesta de la societat.
    Cofiem en el sentit comú de la gent, i en la seva forc,a per buscar alteratives al que s’imposa des de simbiosis massa poderoses . Com s’ha vist per cert en el rebuig del PSC i CiU a debatre el tema al Parlament.

  4. a 05 ag. 2009 a les 8:51 enriccanela

    Verònica,
    Ni blanc ni negre. Per exemple, estem parlant de plantes, però els bacteris transgènics són molt més abundants i hi ha moltíssims. Així la insulina s’obté de bacteris transgènics tot i que ja es pot obtenir d’una planta molt rica en oli. Els treballs que s’estan fent per crear bacteris que netegin la contaminació és enorme. Sense els bacteris transgènics no hi haurà qui elimini la contaminació en segles. També hi ha plantes que fan la bioremediació.
    Per això tens raó quant a l’interès concret dels temes que es tractaran del congrés de Barcelona.
    El tema és l’efecte que poden tenir els conreus transgènics sobre la biodiversitat, el problema més greu, al meu parer, i sobre la salut humana.
    Sobre la biodiversitat em sembla que sense transgènics està malament. Les llavors són les mateixes arreu. S’estan perdent variants de tomàquets, préssecs, etc.
    Sobre la salut humana: el cert és que de moment no se sap res.
    Al meu parer, el tema és obert i hauria d’haver-se debatut al Parlament. Em sembla denigrant que la ILP fos rebutjada amb una esmena a la totalitat sense escoltar a la gent que podria haver dit coses. Una prepotència que ratlla en la manca de respecte a la democràcia.

  5. a 05 ag. 2009 a les 11:16 Verònica

    -Enric, pensava que quedava clar del meu missatge: Estic parlant de plantes, no de microorganismes o de fàrmacs transgènics produits al laboratori . Pel que tinc entes, l’ objectiu, o il.lusió, que tenen a mig plac, és que la síntesi de fàrmacs i d’altres productes la faci la mateixa planta.

    – Ja sense transgènics està malament la biodiversitat però hi ha moltes organitzacions i persones treballant protegint i recuperant varietats, al món i també a Catalunya, moviments de pagesos, de ciutadans, organitzacions com Via Campesina, Slow Food, moltes regions d’Europa que posen l’accent i la prioritat de la seva agricultura precisament en valorar aquesta biodiversitat

    Aqui et poso com exemple dos ellac,os de dos moviments polítics i socials en Europa defensant la biodiversitat i per tant en contra de la imposició de plantes transgèniques als seus territoris

    http://www.gmo-free-regions.org/
    http://www.gmofree-euregions.net:8080/servlet/ae5Ogm

    Seria fantàstic que Catalunya , formes part d’aquestes xarxes polítiques europees de defensa del seu medi rural, i de la seva biodiversitat, i li veig moltíssimes avantatges, a nivell agrícola, social, medi ambiental, salut..

    – Del tema de salut no entenc, amb la bibliografia que hi ha, que es digui que no se sap res. Que es valori els riscos com grans o petits comparats amb altres riscos, que es pugui discutir si ve de la tecnologia o de les caracteristiques particulars introduides fin ara (insecticides, tolerants a un herbicida, el Roundup de Monsanto, que s’està veient que molt més tòxic del que es donava per suposat fins ara, i les plantes tolerants acaben contenint gran quantitat de l’herbicida..)..però que es digui que no se sap res..I no ho dic pel teu comentari, sino que dona la sensació que aquesta literatura, que hi és, es tendeix a silenciar enlloc de a valorar.

    Un documental molt interessant el de la periodista catalana Llúcia Oliva que va fer pel programa En Portada, on es veu l’efecte dels conreus de soja transgènica i de l’exposició a l’herbicida sobre els camps i els camperols a Centreamèrica, i el mateix està passant a l’Argentina

    http://www.rtve.es/alacarta/player/396881.html

  6. a 05 ag. 2009 a les 11:43 Verònica

    a la segona línia vull dir fàrmac produit amb enginyeria transgènica al laboratori…

  7. a 06 ag. 2009 a les 11:19 enriccanela

    Verònica,
    Si, cert que et referies a plantes, però la bioremediació s’està començant a fer amb plantes. També molts fàrmacs. La realitat és que això no s’aturarà.
    Quan dic que no sé sap res, vull dir que no hi ha estudis seriosos publicats a l’abast del món científic. Una cosa són els herbicides i un altra els transgènics. El que vull dir és que no hi ha dades fiables sobre l’efecte dels transgènics sobre la salut humana. No els nego, simplement no els conec. Sobre els herbicides si. El problema és crear transgènics resistents als herbicides potents i fer-los servir. És a dir el mal és l’herbicida. Sobre això si se sap molt.
    El que penso és que caldria evitar el seu ús de forma inadequada. Estic a favor de recuperar la biodiversitat, d’adherir-nos a xarxes, etc. També d’utilitzar les mateixes llavors arreu (preservar la biodiversitat). Crec que és més dolent la pèrdua de la biodiversitat que l’efecte dels transgènics sobre la salut humana.
    Crec que caldria legislar per evitar l’abús que s’està fent en alguns llocs i permetre un debat científic i social adequat i obert.

  8. a 07 ag. 2009 a les 1:29 Verònica

    Hola Enric

    – Hi ha tota aquesta literatura publicada a revistes científiques, Aqui hi ha una part recollida.
    Quan vas fer el comentari de que la ILP s’hauria d’haver debatut al Parlament deies que havies revisat la bibliografia , vaig pensar que coneixies aquests estudis .
    http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14

    – No m’he explicat prou bé amb el tema dels herbicides.
    El que volia dir és que el gen o gens que s’incorporen per fer la planta tolerant a l’herbicida permeten que aquesta pugui emmagatzemar als seus teixits molt herbicida.

    – I els que estan a favor no volen cap limitació, volen una agricultura de transgènics, i per molt que diguin que la recerca que es fa a les universitats europees no és comparable als productes de Monsanto, (i diuen també que s’hauria de revisar el sistema de patents etc, ) el cert és que van tots a una, i que saben que si es toca a Monsanto se’ls hi toca a ells, i que el sistema de patents és el que és , i el sistema econòmic que està movent això tendeix als monopolis , també de patents, i de llavors.

    Per cert, aprofito per fer preguntes :

    tu no veus problemes a fer servir plantes per produir fàrmacs o productes industrials? Problemes com contaminació de plantes per l’alimentació, o falta de sòl per alimentar a les persones

    I un altre, et sembla possible que s’estiguin fent modificacions genètiques que afecten a uns determinats camins metabòlics , i que no s’estiguin modificant a la vegada altres de manera incontrolada?
    Els exemples que ha posat Joserra són uns, i a la literatura que t’he posat, hi ha d’altres. La teràpia gènetica en humans té els mateixos problemes, segos tinc entès..El que s’ha descobert en genètica recentment mostra que tot (expressió i regulació de gens )és molt més complicat i difícil de controlar del que es creia .

    Salutacios

  9. a 07 ag. 2009 a les 7:21 enriccanela

    Hola Verònica,
    Cert, havia revisat alguna bibliografia científica, però no tota. El que és cert és que cada variant d’algun aliment té efectes diferents. Indueixen reaccions diferents a l’organisme i no només de forma general sinó particular. La nutrigenètica i la nutrigenòmica ho estudien. Per això, prendre tomàquets d’una o altra classe (no GM) induirà productes diferents a l’organisme. De tot això en sabem ben poc.
    O en un altre camp, prendre pernil d’aglà o pernil barat té efectes absolutament contraris. Vull dir que qualsevol cosa antinatural que fem modifica el que era. Tenir un pollastre en una d’aquestes granges en les que estan tancats dubto que vagi bé per a la salut humana.
    També tenen efectes productes de llavors importades no pròpies del nostre país. El tema és d’una enorme complexitat i la veritat és que se sap ben poc. Al meu parer molts aliments (no GM) totalment autoritzats tenen més risc sobre la salut humana que alguns GM. Per exemple (opinió no validada però convençut), per a mi és més perillés prendre sucre cada dia que una mica de blat de moro transgènic. Ningú no diu res contra la càrrega de sucre que la gent pren contínuament.
    En base a aquestes idees és per les que el meu primer punt és el de la biodiversitat. Això no exclou que calgui fer recerca seriosa sobre el tema i que se’n fa massa poca.
    Res a dir sobre altre tema, el dels monopolis i Monsanto. Aquest és un tema vell, molt vell i anterior als GM.
    Si, els herbicides acumulats, però si se’n posen. Per això dic que el risc són els herbicides. Alguns transgènics pretenen eliminar-los.
    Quan a la producció de medicaments amb plantes GM. Si es fa bé, no. caldria superfícies relativament petites i degudament tancades i controlades. Igual que amb bacteris. La ciència sempre té dues cares. No sé si hi ha més risc en laboratoris que produeixen alguns productes o en fer-los biotecnològicament. Bé, segur que té menys cost energètic (molt més net i sostenible) i contamina menys.
    Modificacions metabòliques incontrolades. És possible. Introduir una cosa nova a l’organisme modifica el conjunt. Jo no en sé de genètica, sé bioquímica, està molt relacionat però és una especialitat de les ciències de la vida molt complexa. Per exemple, és molt més sa prendre raïm masegat, lleig, que lluent i maco. Modificarà un conjunt de coses del nostre organisme i probablement induirà la síntesi d’alguna proteïna que modificarà una part del nostre metabolisme. És indubtable que si introduïm algun producte nou a un vegetal hi ha processos que s’alteraran.
    Un tema fascinant i complex. No es pot ser radical però cal lluitar. Amb tot el conreu o ramaderia intensives és dolent per a la salut. Ara, alimentem més gent. També si tothom fos vegetarià hi hauria més aliment per a tothom.

  10. a 08 ag. 2009 a les 12:45 Verònica

    -Jo no prenc sucre perque noto una devallada immediata al meu sistema immunitari, en canvi crec que al meu fill sí que li va be una certa quantitat. Puc escullir. En canvi prefereixo no donar-li transgènics, q”uestió de principis si vols, però la gent hem d’estar contínuament lluitant per poder tenir el dret a escollir.
    (per cert, vaig llegir que als Estats Units volien introduir legislació per limitar la quantitat de sucre als aliments processats).
    Que hi hagi risc en una cosa no disminueix el risc d’una altra, i hi ha científics que sí consideren el risc dels aliments transgènics globalment a nivell d’alèrgies etc, qualitativament més gran als possibles efectes perjudicials d’una varietat no GM d’un aliment.

    -D’acord amb el tema de la ramaderia intensiva, per això els que estem preocupats per aquests temes compartim una visió d’un model agrícola localitzat, de proximitat, amb pagesos i ramaders (no amb un senyor que no baixa del tractor..), aplicant pràctiques innovadores però recuperant les tradicionals, més sostenibles. Model que molts estudis científics i informes (exemple IAASTD i puc passar altres) validen com viable a Europa i al món, i que serà una opció cada vegada més clara en un món amb el petroli car i la qualitat de sòls i aigues degradats pels fertilitzats i els pesticides
    (per cert el panís transgènic també afecta a la fertilitat dels sòls segons diferents estudis, pero tot això ho explicaria millor altra gent). A Catalunya els porcs alimentats amb pinsos transgènics (sector econòmic tan important per Catalunya, no?!) donaran de menjar a molta gent aqui i fora, pero tenim les aigues subterrànies que ja no se sap que fer a causa de la contaminació pels purins..Sí, és clar que hauríem de menjar més llenties i menys xoric,o, a veure quan una campanya de la Generalitat…

    – plantes que facin fàrmacs: “si es fes bé”, doncs ja has dit que estàs d’acord amb el tema de fons dels monopolis i la búsqueda del benefici econòmic i la corrupció… tinc dubtes grans .( A la bibliografia hi ha l’informe Protecting the food supply in an era of pharmacological crops. )
    I ja es veurà, amb molts anys de microorganimes transgènics tampoc han fet gaires fàrmacs que hagin funcionat, em sembla a mi
    En plantes, de moment l’únic que hi ha al mercat essencialment són insecticides i plantes tolerants als herbicides, després de 30 anys de tecnologia. La resta són projectes. De tot el que volen fer, veurem que és el que els surt bé i no barruer. Ara ja parlen de que amb la genètica no tenen suficient i necessiten l’epigenètica, fins i tot han convidat a aquesta conferència de Barcelona a un expert català.
    Però mentre fan girar la roda, i impedeixen que s’obrin camí les alteratives (ni que es debateixin, si fos per ells)

    – Estem en una epoca de canvis i d’oportunitats. La ciència pot ajudar, però és cínic o ignorant dir que les solucions vindran de la ciència . Si venen, vindran de la gent, i de científics i polítics amb una visió de futur de la societat ( que no sigui
    “Los trasgénicos conquistan la tierra II”)

    Un plaer parlar a tu. A veure si algú altre s’anima.

    Verònica

  11. a 08 ag. 2009 a les 5:59 enriccanela

    El sucre ordinari és dolent també per al teu fill. Hi ha alternatives. Eliminar el sucre o reduir-lo és una bona mesura. Arribarà. I penso que fas bé en no donar transgènics, no fa cap falta i davant del risc millor estalviar-s’ho. Els transgènics no sabem que ens depararan. No necessàriament tots seran dolents per a tothom. Malgrat tot sabem ben poc. La recerca é spobre. Ara jo prefereixo no prendre’n.
    El problema de la ramaderia és greu. Un pollastre alimentat malament és un verí. I els porcs igual. Els purins són un risc per l’excés, però el porc que es consumeix és una barbaritat. Difícilment es podria donar tant sense ramaderia intensiva.
    Actualment ja s’ha tingut èxit en la producció de productes mèdics amb la biotecnologia: la insulina (milions de pacients), l’hormona del creixement, vacunes, antibiòtics. La cosa augmentarà. Tots amb transgènics, és a dir modificats amb enginyeria genètica, una disciplina en creixement.
    La ciència aportarà solucions, però esclar, no la ciència en el sentit abstracte, s’entén els científics i els programes que els financen, això és política científica.
    De totes formes, serà difícil aturar els transgènics. Ara, no cal rendir-se.
    Plaer mutu.

  12. a 09 ag. 2009 a les 5:41 Verònica

    Un aclariment. Encara que hem parlat una mica de tot, el cert és que la preocupació i el debat està centrat en els transgènics agrícoles

    – per les afectacions sobre la salut animal i humana (aplicar el principi de precaució)

    – per protegir la biodiversitat, i la possiilitat dels pagesos de fer una agricultura lliure de transgènics (actualment això es possible a tota Europa excepte a Catalunya i l’Aragó, els majors productors europeus de panís trasgènic, on els casos habituals de contaminació han fet dessistir als pagesos)

    La ILP parlava d’això, i no deia res de microorganismes transgènics o d’aplicacions per la medicina. Tot i que sovint s’ha manipulat dient que la ILP estava en contra de tots els transgènics. Sí és cert que a nivell individual estem a favor d’un model de salut centrat més en la prevenció i en la bona alimentació, i considerem que s’haurien de fer esforc,os en aquest sentit. I als grans monopolis, que sovint són els mateixos els que produeixen els OGM agrícoles (plantes insecticides i tolerants a herbicides) i els fàrmacs , els interessa un altre model. Però això no era el tema de la ILP, i no s’ha dit mai res en contra d’ aplicacions concretes per la medicina que puguin ajudar a la gent.
    Com a opinió personal, i tampoc era tema de la ILP, la produció de fàrmacs en plantes, si s’ha de fer, s’haurà de fer bé, com tu dius, i la producció d’altres productes a plantes OGM , s’ha de debatre i consensuar a la societat i analitzar bé els recursos dels que disposem (magres)

    Tot temes que al meu parer requereixen un debat polític i social obert, transparent en quant a interessos al darrera, en quant a costos i a beneficis, i per a qui son.
    I en aquest país no s’està fent perquè no volen que es faci.
    Els informes que va generar el CAPCIT (Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia) creat arrel de la ILP sobre transgènics són esbiaixats i poc rigurosos (sense referències científiques, sense analitzar el perquè de les prohibicions a 7 pa”isos europeus, inclosos Franc,a i Alemania, ni el perquè de les declaracions de 250 regions europees com a lliures de transgènics..)
    Els politics han rebutjat la ILP sense argumentar perquè ha de continuar Catalunya com el gran productor de transgènics d’Europa, i sacrificar biodiversitat de llavors i producció ecològica.

    La lluita és difícil, però les xarxes socials i polítiques a Europa són fortes.
    A Europa també hi ha molts científics que s’oposen.
    A nivell politic hi ha molta pressió per part dels pa”isos i les regions europees que volen decidir lliurement si volen o no GM als seus camps. ´Es probable que canvii aviat la llei a Europa

    En aquests últims temps varios pa”isos (Austria, Alemania i altres) han establert legislació per etiquetar carn , ous i llet com “Sense GM” (en el sentit que als animals no se’ls ha alimentat amb pinsos GM) . Franc,a també vol regular en aquest sentit. Aquí no volen ni sentir parlar.
    Però no es podran quedar tan a”illats.
    http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=115 ( a sota la traducció d’una entrevista a la diputada alemana que ha impulsat aquesta llei d’etiquetatge)

    I als Estats Units hi ha processos judicials oberts.
    Allà també s’ha produ”it l’escàndol de l’hormona d’enginyeria genètica per augmentar la producció de llet de les vaques (Monsanto)
    Argentina i pa”isos de Centreamèrica es possible que acabin prohibint el conreu de soja transgènica, ja s’ha fet en algunes àrees.

    Salut!

  13. a 09 ag. 2009 a les 6:58 enriccanela

    Verònica,
    No calia l’aclariment. Tinc clar el sentit de la ILP i del debat social. No tinc clar, però si la cosa seria diferent en microorganismes transgènics que es puguin crear per l’alimentació.
    Tinc clar que si l’educació sobre nutrició fos millor hi hauria menys malalts i si els metges sabessin més bioquímica encara menys.
    Totes les polítiques requereixen debat i informació. I en el cas de la ILP els polítics s’han comportat de forma vergonyant.
    L’etiquetatge és obligatori a Europa. Jo diria que a hores d’ara totalment obligatori. La directiva europea s’ha d’aplicar. Això es farà bé, ara tinc més dubtes que en un futur immediat s’aturin gaire coses més. Cal informació i feina.

  14. a 09 ag. 2009 a les 10:49 Verònica

    La norma europea obliga l’etiquetatge d’aliments que contenen plantes transgèniques, però no dels derivats animals que han menjat pinsos GM . A molts pa”isos no els hi sembla bé molts aspectes de la normativa europea de la CE que promociona els transgènics agrícoles en contra sovint de les polítiques i necessitats dels pa”isos i regions particulars.
    Aquí l’etiquetatge segons norma europea, i la trac,abilitat, tampoc es fan ni es controlen de manera rigorosa. Només hi ha un funcionari treballant aquests temes.

    No només els polítics, també alguns científics i certa premsa. Ja escriurem el que ha passat

    Fins una altra, Enric. M’agradaria parlar d’altres coses, del sucre, dels metges i la química, de política científica, de com van variant els criteris del que és la bona nutrició..
    Però ja serà en un altra ocasió.

  15. a 10 ag. 2009 a les 5:22 enriccanela

    Verònica,
    És imprescinbdible etiquetar adequadament tot aliment que provingui de transgènics. Ous,carns, etc. d’animals alimentats amb transgènics.
    El que és segur és que la norma europea no s’aplica bé a Espanya o molt poc.
    Ja tindrem oportunitat de parlar d’altres coses.
    Records

  16. a 11 ag. 2009 a les 8:22 Albert

    El que no es pot permetre en la meva opinió és que els pagesos que volen conrear panís ecològic, no ho puguin fer perquè el panís transgènic contamina el seu, i els organismes reguladors en conseqüència els retiren el segell d’ecològic. Això és inadmissible

  17. a 11 ag. 2009 a les 9:13 enriccanela

    Albert,
    Efectivamentés inadmissible. El problema és que difícilment poden conviure llavors de diferents tipus. Tota la vida hi ha hagut contaminació, de fet moltes classes de conreus han desaparegut per la contaminació, lliure o no, d’altres.
    Amb els transgèncis igual. Són més resistents i allà on es posin colonitzaran l’entorn. Aquest és per a mi el gran perill.
    I no hi veig solució.

  18. a 12 ag. 2009 a les 7:24 Verònica

    Hola Enric de nou

    Solucions hi ha moltes, la primera no posar-los. Els pa”isos i regions europeus s’estan defensant dels transgènics amb totes les eines de que diposen. Prohibicions emprant la clàusula de salvaguarda, declaració de regions lliures de transgèncis (250 a tota Europa) , lleis serioses de “coexistència” : per exemple separacions de 150 m entre conreus GM i convencionals a Alemania i de 300 metres entre GM i ecològic
    http://bundesrecht.juris.de/gentg/BJNR110800990.html A Itàlia, encara que no es conreen GM, les lleis de coexistència obliguen a 300 metres de separació que s’ha de multiplicar per tres en zones de forts vents . 400 metres i moltes altres regulacions a Hongria, http://docs.google.com/gview?a=v&pid=gmail&attid=0.7&thid=120349a2e2bda299&mt=application%2Fpdf&pli=1, 800 metres a Bulgària, aquesta regulació a la Valonia belga http://docs.google.com/gview?a=v&pid=gmail&attid=0.5&thid=120349a2e2bda299&mt=application%2Fpdf.

    Tots el pa”isos i regions d’Europa tenen lleis similars, que realment protegeixen al pagès per tal que la collita no sigui contaminada . Pa”isos on es respecta que la teva llibertat acaba allà on comenc,a la del veí. Aquí fa uns anys es va voler fer un decret i els nostres científics de l’IRTA deien que una distància suficient és de 25 metres(!!), el mateix valor que dóna Monsanto. Aquí és on el “no hi veig solució” teu té un sentit. Però tot té solució si hi ha la voluntat.

    Lo de que els trangènics siguin més resistents no se perquè ho dius. Tal com ho veig jo, es tracta d’una colonització fomentada per determinats sectors econòmics i científics, no una natural. El pagès ecològic deixa de conrear perquè la llavor amb el transgen ja no és acceptada i no pot rebre la certificació ecològica. ‘Es un model d’agricultura industrial que es menja a l’altre, perquè hi ha uns interessos forts darrera que promocionen una cosa front l’altra. Tot és q”uestió de voluntat humana, fins i tot el lliure mercat no ‘es ni ha estat mai lliure mercat, i que els transgènics puguin extendre’s per tot el planeta no seria una cosa natural, sino impulsat per determinades voluntats i interessos humans. Un discurs com el teu al Cercle del Coneixemnent (em sembla honest que un defensi allò en el que creu, de manera transparent) , i molts altres, que convencen als politics, Montilla inclos, que la biotecnologia ens salvarà de la crisi, o de la fam .
    I parlo de biotecnologia de plantes.

    La soja transgènica és més resistent? A què? a l’herbicida Roundup associat? Estàvem d’acord amb el tema herbicides. Aqui et poso les opinions del Dr Seralini sobre la soja transgènica i el Roundup , l’entrevista al Mundo és especialment interessant

    http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=30&hover=10

    Comporta simplement més beneficis a la indústria conrear així, i a mesura que els sòls els degrades vas a buscar nous sòls encara que sigui carregan-te selva amazònica, la fauna i el que calgui. Externalitzant els costos al medi ambient, els camperols, els ciutadans .

  19. a 12 ag. 2009 a les 9:44 enriccanela

    Verònica,
    Tens raó, solucions a curt termini hi ha. Ara jo dubto que si els transgènics es conrean 250 metres siguin suficients, però no tinc cap fonament. Jo no en sé. Sé Bioquímica (una mica) però de conreus ni idea.
    Amb el tema de la resistència ja discrepo. No es pot generalitzar, però la selecció és fa, a banda d’introduir propietats noves, amb plantes més resistents que crec que colonitzaran si no es prenen mesures molt dràstiques.
    I estem totalment d’acord amb el tema del negoci. No importa res més que el negoci.

  20. a 13 ag. 2009 a les 4:43 Verònica

    Sí, 250 metres no és suficient, les contaminacions a Catalunya i l’Aragó s’estan produint a molts centenars de metres. El valor de 25 metres que defensen els de l’IRTA és ridícul. És el valor que permet, suposo, que el que vol conrear GM li valgui encara la pena, i polítics i científics es puguin rentar les mans dient que s’ha fet un decret de “coexistència”
    Salut

  21. a 13 ag. 2009 a les 10:23 enriccanela

    Verònica,
    Els vents fan impossible mantenir la “puresa”. Només barreres naturals molt fortes ho eviten.
    Ara les coses, amb la mobilitat, encara ho fan més dif´cil, però penso que entre els vegetals el problema són els vents.
    Ja saps que no en sé gens, però això é sel que he sentit.

  22. a 16 ag. 2009 a les 8:55 Verònica

    Hola Enric

    Et poso aquest enllac,, que lliga amb coses que hem estat parlant

    http://www.elpais.com/articulo/economia/Arrecia/lucha/alimentos/elpepueco/20090816elpnegeco_1/Tes

    Salut

  23. a 17 ag. 2009 a les 8:53 enriccanela

    Verònica,
    Moltes gràcies. Pur espoli. Sempre igual!

  24. a 18 ag. 2009 a les 12:29 Verònica

    faig una hipòtesi sobre la teva opinió:

    tot això ja ho sabem, l’espoli, el negoci pel negoci
    sempre ha estat igual i es molt difícil canviar això
    Llavors sobre aquesta base, un avenc, científic com el del panís supervitaminat, (en cas que ho sigui) s’ha de prendre com a bo si te algun possible bon us. Tot i que formi part d’un context (no evident, s’ha de mirar a fons) que contribueix a augmentar aquest espoli, injústicia,la pèrdua de biodiversitat..que segons tu probablement són inevitables.
    I perquè contribueix a l’avenc, de la ciència

    O potser m’equivoco, quina és realment la teva opinió? Perque després de tota la conversa no m’ha quedat del tot clar.

    Imagino que els canvis que nosaltres defensem, igual que moltes altres organitzacions , científics i persones a Europa i al món tampoc veus clar que aconseguissin canviar les coses cap a millor, tot massa enlaire i utòpic..(tot i que les politiques agricoles de molts pa”isos i regions d’Europa van per aquest camí)

    Quan ho miro des d’aquest punt de vista penso Deu ni do la forc,a de la gent a Europa, i d’unes bones democràcies. I de científics que arrisquen prestigi i carrera
    Fins i tot de gent que és considerada o considereu radicals

    No oblido que parlo amb un ex militant de CiU 🙂
    Salut!

  25. a 18 ag. 2009 a les 6:13 enriccanela

    Verònica,
    Què sigui difícil de canviar no vol dir que no s’hagi d’intentar. Sincerament crec que l’espoli no està mai justificat i que cada poble ha de decidir el seu destí.
    La ciència en teoria és neutra, però a la pràctica no perquè depèn qui la interpreta. Jo no estic en possessió de la veritat, simplement m’ho miro des del punt de vista del mal menor. Tots els avenços científics han conduït a modificar negativament l’entorn natural, la Terra, però alguns han millorat la visa dels seus habitants. La biodiversitat s’està perdent des que l’home va inventar la civilització. La ramaderia i l’agricultura han fet perdre biodiversitat. Fe una aeroport, on sigui fa perdre espais naturals, etc. On és el límit?
    Si un producte evita la mort de moltes persones sense necessitat de fer mal a la gent, endavant. Si la gent de Madagascar vol un cultiu i els aporta beneficis, qui soc jo per oposar-me si no fa malbé el territori?
    La meva opinió no està clara perquè no en sé prou. Quan haig de decidir una cosa m’informo i intento saber tot el que puc. Ara no estic en aquestes condicions.
    La democràcia també ha fet perdre biodiversitat i llibertat. Simplement no crec que la Terra estigui en condicions de mantenir 7.000 milions de persones sense que es deteriori.
    No té res a veure amb CiU i amb la meva vida política. M’ho miro com a ciutadà que intenta saber de ciència.
    Res no és neutre, absolutament res. I sempre un bé per una cosa és un mal per una altra.
    Dalut

  26. a 18 ag. 2009 a les 9:25 Verònica

    Entenc el que dius, excepte lo de la democràcia i la demografia.

    Espero no haver-te molestat, intentava entendre, especialment els comentaris “sempre igual, o això es molt vell, sempre ha estat així” . Sentia un cert neguit, com si diguessis que voler canviar això fos ingenu o la situació ja fos predestinada. (tot i que jo reivindico una certa ingenuitat, sense passar-se)

    Podríem continuar parlant, però no se si ens porta ja enlloc.

    Coincidim en que es necessita un debat social i polític. Per mi tot aquest tema agrícola i alimentari, en el que els transgènics són només una part, em sembla un debat fonamental, a nivell catalå i a nivell mundial. Crec que no es pot continuar portant d’aquesta manera, des dels mitjans, els polítics i alguns sectors científics.

    Salut, Enric. Que passis un bon agost

  27. a 19 ag. 2009 a les 5:10 enriccanela

    Verònica,
    Gens no m’ha molestat el teu comentari. Passa que veig molt dif´cil canviar les coses quan les actituds individuals no són coherents. No és que sigui ingenu, és que no veig més que algunes associacions que són silenciades a favor del canvi.
    Ja has vist el Parlament que s’ha negat a la discussió. No és que hagi votat que no, és que ni tan sols se n’ha parlat. Imagina les multinacionals que controlen molts governs.
    Això no vol dir llençar la tovallola, simplement caldrà molt. A més, sincerament, crec que el món és insostenible amb els habitants que té sense fer encara més malbé el planeta. És el punt de la demografia.
    El tema d ela democràcia és més difícil d’explicar. Molt sovint la perversió del sistema fa que no es prenguin les decisions adequades per por a la pèrdua de vots (deixo de banda el sistema de partits que tenim que porta als més incapaços al govern).
    El debat ha estat molt interessant. Coincidim en moltes coses, penso que la majoria, simplement no sé molt bé com es pot actuar.
    Bon agost (el que queda).

  28. a 23 ag. 2009 a les 11:33 Verònica

    Més material a llegir sobre el tema, molt interessant

    Arguments de varios investigadors en relació a la introducció dels transgènics, i sobre les conseqüències d’una nova Revolució Verda, a l’`Africa.
    Contradiuen raons i interessos de les fundacions Rockefeller i Gates. Té una extensa bibliografia.

    Es pot trobar el document a diverses pàgines webs, per exemple en aquesta:

    http://www.deigualaigual.net/en/human-rights/61-medio-ambiente/503-pobrezahambreafrica

  29. a 23 ag. 2009 a les 8:22 enriccanela

    Verònica,
    Ets un pou d’informació. Estic bastant d’acord amb el contingut d’aquest enllaç.
    Sense canvis polítics no es farà res de res.
    Moltes gràcies

  30. a 06 oct. 2009 a les 11:56 Verònica

    Hola Enric

    Farem una roda de premsa criticant que no es produís el debat al Parlament català, i els informes d’assessorament al Parlament. La roda de premsa la faran cientifics de SLQS i altres que també recolzen la crítica.Hi ha que no podran ser-hi però recolzen explicitament la denúncia, alguns ens han passat declaracions seves per llegir a la roda de premsa
    Si vols participar, encantats. Ja em dius, pots enviar-me un correu
    Salut
    Verònica

  31. a 27 gen. 2010 a les 8:09 ignasi bofill

    bon dia, tinc 16 anys i estic fent el (treball de recerca.

    He dicidit fer-lo sobre els transgenics (el seu efecte sobre la salut), ja he trobat llavors per a comapar el seu creixement amb els seus homolagas naturals. i a més vaig a realitzare altres proves i entrevistes.

    una part de treball sera una enquesta-online per a avaluar el grau de conoxement d’aquests. porfavor, si algú té temps que vagi al següent enllaç, l’hi agrairia molt!

    http://és.surveypirate.com/Survey.aspx?surveyid=11074&hash=7gmr0ABBFVtlOCXPl1VPtQ%3d%3d.

    si algu té algun sugeriment em podeu enviar un mail a igla123@hotmail.com

    no vull molestar, gràcies!

  32. a 27 gen. 2010 a les 10:03 enriccanela

    Ignasi,
    Ho faré
    Records

  33. a 27 gen. 2010 a les 10:06 enriccanela

    Igansi
    Fet. Favor és amb v.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació