Un nou ordre social


Enric I. Canela

Joan Gil Oliveras escriu Perquè la meva aniversió cap al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)?

És un document molt dur contra el SEPC. Cal que digui, sense estar ficat en tots aquests embolics, el que he llegit del SEPC i el que he vist del seu comportament encaixa perfectament amb el que diu l’article que esmento.

Els objectius no són millorar la universitat, volen canviar l’”ordre social”. Què hi farem.

Esperem que aquest curs les coses vagin per uns altres camins.

6 respostes a “Un nou ordre social”

  1. a 04 set. 2009 a les 3:57 Júlia Rosell

    Bé, per el que tinc entès l’objectiu ñes des del moviment estudiantil seguir amb una passivitat o negativitat administrativa mentre intenten demostrar les errades de l’EEES.

    Seguint el seu comentari, estic totalment d’acord amb la opinió de Joan Gil: a mi massa gent d’quest col·lectiu m’ha acabat traient de pulleguera quan encara mantenia un tracte educat i cordial a l’hora d’argumentar i ara sóc directa i no me’n callo ni una, aconseguint demostrar de quina pasta estan fets els covards anònims que fan ús d’internet per difamar constantment sense aportar RES, sent incapaços de raonar o argumentar (reconec que hi ha cops que em rebaixo, però em quedo ben a gust sabent que encara que fos cordial seguirien igual: per tenir dues feines en enfadar-me i desenfadar-me em desfogo).

    A més, hi ha massa col·lectius i associacions estudiantils, així com alumnes independents que també n’estan tips (com de les pintades firmades per el SEPC i la impunitat de fer-les… etc).

  2. a 04 set. 2009 a les 6:33 enriccanela

    Júlia,
    El problema és que actuen amb força i impunitat mentre que els estudiants que tenen com a objectiu estudiar es veuen sempre dominats per aquestes estructures organitzades.
    Caldria disposar de mecanismes que fessin que els que no estudien no hi fossin. Semble que aleshores no hi hauria democràcia.
    No és fàcil, però el excès de permissivitat porta a això.

  3. a 04 set. 2009 a les 12:26 Joan Gil Oliveras

    I m’he deixat moltes coses per explicar; però creia que tampoc venien a compte ja que només volia exposar perquè les meves crítiques rauen tant en el SEPC i no en altres grups estudiantils dels quals també he fet crítica (o autocrítica); o quan he criticat l’establishment universitari i els promotors del procés de Bolonya.

    D’ara endavant passo d’escriure res crític amb el SEPC. Que facin el que creguin convenient. Total, ara a la nostra facultat no ens poden trepitjar perquè al tenir dos grups estudiantils més (que a sobre tenen més suport electoral que ells) es veuen una mica obligats a acceptar els consensos i a no imposar la seva estratègia. Això hagués estat allò que hauria d’haver succeit en les assemblees, però fora d’aquestes per desgràcia és molt més fàcil tenir més veu pròpia i més força.

    De debò, que no penso llençar més “merda” (al cap i a la fi només descric el seu comportament en la meva facultat). Si volen canviar i redreçar el rumb del moviment estudiantil és decisió seva. Però ara no cal que esperem el que ells desitjin, perquè la resta ja disposen de grups estudiantils per fer-ho. El dirigisme és cosa del passat.

  4. a 06 set. 2009 a les 6:13 enriccanela

    Joan,
    Està entès. No canviaran. En el moment que alguns canviïn, qüestions d’esat o de resituació, n’apareixeran altres. Vnen canvis de nom, de sigles. Sempre ha estat igual.
    Quan jo era estudiant, fa dies, les coses eren semblants.

  5. a 09 set. 2009 a les 4:55 maria

    Només recordar-li que a la facultat de biologia i ambientals el SEPC va treure els 4 estudiants claustrals que li toquen a la facultat.
    També participa activament en l’assemblea de facultat que a les últimes eleccions d’estudiants van sortir elegits tots els seus membres.
    Així doncs, pot ser tampoc ho fa tant malament ni és tant odiat.

  6. a 09 set. 2009 a les 7:34 enriccanela

    Maria,
    L’estratègia que van seguir els estudiants de Biologia per millorar les coses ha estat un rotund fracàs. No van participar per a res a les comissions ni als llocs on es podien fer coses.
    Si més no allà on jo participo.
    Dit això reconec que els estudiants representants que conec, tot i tenir alguns punts de discrepàcia, no tants, em semblen persones prou assenyades.
    No així el comportament global dels SEPC.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació