Enric I. Canela

Llegeixo a Madri+d que segons un estudio realitzat per Marta Rahon López, investigadora de la Universitat Complutense de Madrid, els recursos econòmics i el nivell cultural de la família segueixen influint en la probabilitat de cursar estudis universitaris a Espanya, el que significa que encara és possible avançar en la igualtat d’oportunitats en aquest àmbit.

Aquests resultats, sense el rigor de l’estudi, són bastant evident i, més encara per a mi, el rendiment està fortament determinat per la possibilitat de dedicar-se a temps complet a la universitat, és a dir, els recursos econòmics. Els poders públics haurien de plantejar-se si no és més rendible, a banda de més just, donar beques suficients i d’un import que permeti la supervivència.

2 respostes a “L’accés a la universitat està mancat d’equitat social”

  1. a 29 set. 2009 a les 2:08 Xavier Villalba

    Enric,
    Cal avançar, però si ens centrem en la universitat comencem la casa per la teulada, perquè és en l’ensenyament bàsic on es comencen a crear les diferències i les condicions per a la desigualtat. I aquí no hi ha l’excusa de la dedicació a temps complet i sí el problema de la implicació dels pares en l’educació dels seus fills i la qualitat del sistema públic.
    T’ho dic com a fill d’un cambrer del Bracafè i d’una portera que no tenien el graduat escolar. On ells no van poder arribar, es van sacrificar (ni vacances ni cotxe ni cap luxe) per donar-nos al meu germà i a mi una bona educació (privada). Jo és l’herència que li penso deixar al meu fill (que va a una escola pública molt bona) i no pas un pis ni diners.

  2. a 29 set. 2009 a les 10:27 enriccanela

    Xavier,
    tens raó, n’he parlat algun cop. A casa tenien cultura però no diners. Jo vaig estudiar treballant com podia.
    De totes formes he dit això perquè s’està parlant de rendiment universitari. Cal posar normes d epermanència clares i les beques que hi ha al món. Menys demagògia i més política social.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació