Enric I. Canela

He rebut una carta oberta que m’han fet arribar de part d’estudiants de llicenciats que volen fer el doctorat. La meva sorpresa ha estat el que apareix marcat en negreta. Cal que tothom reclami al Govern de la Generalitat que esmeni aquesta pífia. Altra cosa seria una injustícia.

Carta oberta a la Generalitat de Catalunya

Des de la presentació del nou pla d’estudis universitaris o pla de Bolonya hi ha hagut un gran nombre d’opinions i manifestacions per part dels estudiants contràries a la seva implantació. Moltes han estat les queixes sobre la reducció dels plans d’estudis i en especial sobre la implantació realitzada per la Generalitat de Catalunya.

La nostra generació sempre ha estat marcada per canvis en els plans d’estudis. Qualsevol canvi d’aquestes característiques hauria de realitzar-se de forma fluida tot mantenint la coherència acadèmica i de serveis per tal de garantir la igualtat entre tots els alumnes del mateix pla d’estudis, independentment de l’any d’inici o finalització dels estudis. I tanmateix, enguany ens hem trobat amb un nou parany.

Tot i haver escapat de Bolonya havent realitzat la totalitat dels nostres estudis seguint el pla antic, ara ens estem trobant amb les seves conseqüències. Els estudiants de doctorat ens veiem obligats a cursar un dels Màsters Oficials que gentilment se’ns ofereixen (al doble del preu del crèdit de la llicenciatura), tot i que els seus plans d’estudi estan pensats per complementar la formació de Grau i no la de llicenciatura. Tant és així, que els continguts de moltes de les assignatures dels màsters són pràcticament idèntics als plans docents de les assignatures que hem cursat fa uns mesos a la llicenciatura.

Però aquest no és el principal problema. Aquest any, tot i ser llicenciats pel pla antic, la Generalitat ha considerat oportú que rebem un tractament anticipat de Graduats i ha decidit deixar de cobrir les despeses del màster que ens veiem obligats a cursar com a primer any del nostre doctorat, així com prescindir de la beca del primer any, limitant-la a aquells alumnes que el varen cursar l’any anterior. Aquesta retallada escurça la durada de la beca predoctoral de quatre a tres anys, i ens deixa en una situació delicada: no podem demanar beca perquè no tenim el màster, i no se’ns permet obtenir cap mena d’ajut per finançar el nostre doctorat que tot just comença.

Aquesta mesura seria adequada pels nous graduats que necessiten complementar la seva formació acadèmica amb estudis de màster, ja que els coneixements que adquireixen al grau són molt menys específics. Però no nosaltres. No amb els llicenciats de l’any 2009, que mereixem el mateix tracte que els llicenciats d’anys anteriors: una beca de quatre anys que ens permeti portar a terme les nostres recerques amb la màxima dignitat, i que incentivi la investigació científica a les noves generacions. I tot això quan encara s’ofereix la possibilitat de seguir amb el pla antic fins el curs 2010-2011.

Mentre la decisió de la Generalitat ha estat aquesta, el Ministerio de Ciencia e Innovación té la intenció de seguir oferint la beca predoctoral completa de quatre anys. Per què la Generalitat aposta menys per la formació dels futurs investigadors?

Què ens queda entre la llicenciatura i el doctorat? Què hi ha entre el Grau i la llicenciatura? Estem en un buit acadèmic sense sentit. No ens deixin aquí.

11 respostes a “Carta oberta a la Generalitat de Catalunya”

  1. a 26 oct. 2009 a les 8:42 Elliot

    Enric, jo estic en aquesta situació justament. Vaig demanar per correu electrònic explicacions a l’AGAUR i em van dir que les beques predoctorals per cursar el màster+doctorat (1+3 anys) sortirien aviat.

    És un tema que l’estic seguint de molt aprop. Aquesta carta ve a certificar els meus dubtes davant la decisió de la Generalitat. A mi em van dir els responsables de l’AGAUR que s’esmenaria l’error i tindríem beques, però no em van dir per a quan.

    I les beques del Ministeri, com bé saps, pengen d’un fil pel tema de la “crisi”. No és el millor moment per iniciar la carrera investigadora, pel que sembla.

    Gràcies per la informació Enric. No sé que faríem sense el teu blog. A reveure.

  2. a 26 oct. 2009 a les 8:52 David

    Passen els anys i hi ha temes que no varien. Estem més o menys igual que al 1995, que fou quan vaig (millor dit, em van) demanar una FI/FPI…

  3. a 26 oct. 2009 a les 8:52 Enric Giner i Borrull

    Conseqüències de “l’extraordinari” finançament aconseguit pel tripartit.

    Pas a pas fins la ruïna total. Gentilesa de l’espanyolisme que governa el nostre país.

  4. a 26 oct. 2009 a les 11:39 enriccanela

    Mireu, jo espero que es tracti d’un error i que el corregeixin ràpidament. Si no fos així caldria fer una autèntica campanya contra els responsables d’aquesta pífia. Voldria dir que menystenen el que representa la formació en el món de la recerca.
    Però siguem optimistes i esperem la correcció.

  5. a 27 oct. 2009 a les 2:25 Enric

    hola,
    Soc l’Enric de l-associacio de doctorands de Catalunya, D-Recerca.
    Entenc perfectament el que es menciona a la carta i crec que es totalment injust pels estudiants de pla antic.
    Des de D-Recerca ens reunim periòdicament amb el DGR i ens posarem en contacte amb ells per veure si es pot canviar. Peró si voleu participar mes en la proposta, us animo a que participeu si ens envieu un email a drecerca@gmail.com i us inscrivim a la nostra llista!
    Pel que recordo de l’ultima reunió amb el DGR, ja se’ns va dir que els ajuts predoctorals passarien a tenir 3 anys (per tant no es cap error). Peró també, recordo quan els vam preguntar per ajuts per fer el master, se’ns va dir que SI que hi haurien ajuts, però que es donarien des de la Direcció General de Universitats (DGU).
    De totes formes s’ha de demanar explicacions a uns o altres.
    Salut i ànims,
    Enric

  6. a 27 oct. 2009 a les 7:56 enriccanela

    Enric,
    Moltes gràcies per la informació que estic segur els serà molt útil.

  7. a 27 oct. 2009 a les 8:11 alumne

    Hola,

    Això no és cap pífia, és quelcom molt premeditat. Des que vàren començar els màsters, el curs 2006-2007, la Generalitat ha tingut la intenció de suprimir aquest any del finançament predoctoral. Ho van suggerir. Vàren separar formalment la convocatòria de la beca de la dels contractes, fent que qui ja tingués el màster només accedís a l’etapa de contracte, de només 3 anys. Fa uns mesos van avisar que aquest any només quedarien els contractes de 3 anys per a doctorands, i així ho van plasmar a la convocatòria. I ara ja deu fer un mes que el plaç de presentació de sol·licituds es va acabar.

    Ara bé, recordem que el màster no hauria de ser el doctorat. Potser ara, amb les ambigüitats del RD1393/2007, l’és (i l’EPIF semblaria enfrontat amb aquesta situació), però tothom espera un nou RD de postgrau del Ministeri relativament aviat, i el Departament, com massa sovint darrerament, pretén avançar-se pifiant-la. Però la mobilitat entre el màster i el doctorat és enriquidora, com l’és la mobilitat entre el grau/llicenciatura i el màster. I el finançament del màster hauria de ser específic, no part d’ajuts predoctorals.

    Quant al nivell dels continguts dels màsters, al meu entorn sempre he trobat que eren molt fluixos, en comparació amb altres centres de referència. I fer màsters d’un any amb treballs d’introducció a la recerca de 30 crèdits contribueix força a no tenir temps d’explicar gaire matèria nova. Però ja s’hi està parlant de reformar-los cara a quan arribin els futurs estudiants de grau, amb uns continguts més sòlids i fonamentals, i no tan especialitzats. Al cap i a la fi, conseqüències del 4+1 per ser com a Amèrica i alguns països asiàtics.

    Salutacions,

  8. a 27 oct. 2009 a les 9:24 enriccanela

    Alumne,
    El que cal és donar una solució, atès que, d’una manera o d’un altre, els estudiants del sistema llicenciatura estan patint les conseqüències de la transformació.
    Tothom sap que els màsters en l’àmbit experimentals, amb més hores, són equivalents als programes de doctorat antics.
    Sies vol que la gent s’hi pugui dedicar s’han de facilitar les coses.
    Hi coincideixo absolutament amb el tema dels màsters. Fa anys que estric en contra del plantejament que s’ha fet a la UB. Sempre he defensat que els màsters en el moment de transició, llarg, no podien ser el que són.
    I m’oblido per un moment amb el 4+1 que ens uneix a l’espai Iberoamericà d’educació superior, a Rússia, Armènia i Bulgària.

  9. a 27 oct. 2009 a les 12:09 Miquel Duran

    Òbviament la introducció de beques de recerca de només 3 anys comporta ubn problema: que costarà encara més acabar les tesis doctorals. Si ara el percentatge de tesis llegides dins del període de beca no és gaire alt, sobretot en àmbits no científics, ambnomés 3 anys ho veig complicat. Excepte que la recera es faci ja durant el màster.

    Com diu l’Enric, el problema és que coexisteixen dos models: el de 4+1 i de les llicenciatures. Mentre no tot el mapa estigui adaptat a 4+1 no es podran tenir solucions globals. El nivell de màstres que continuïn els futurs graus ha de ser necessàriamentmés baix qu eno pas els màsters actuals, qu eparteixen d’una llicenciatura, en general.

    Per tant, hi veig dos coses diferents: la curta durada del període de beca, i elno finançament del màster en un marc inadequat, el posterior a una llicenciatura de 300 o més cr`crèdits.

  10. a 27 oct. 2009 a les 10:20 enriccanela

    Miquel,
    ÉS així. Jo no sé com la gent podrà fer la tesi. Enlloc de millorar les condicions les empitjoren.
    Espero, de debò, que se n’adonin. Jo crec que no han fet una bona valoració. S’ha pres la decisió ense entendre res.
    Espnya ho embolica amb un model búlgar per poder penetrar a Amèrica Llatina i a Catalunya posem traves als estudiants.

  11. […] través del blog de l’Enric Canela m’assabento de la redacció d’una carta oberta que un grup d’estudiants […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació