Enric I. Canela

El titular és “A Catalunya, no ens podem permetre una rebaixa de la qualitat dels continguts educatius”. Diu el text: El responsable de les editorials educatives del Gremi d’Editors de Catalunya ha explicat al 3cat24 que és necessària la digitalització de l’ensenyament a les aules però que el Pla eduCat 1×1 del Departament d’Educació s’ha fet de manera improvisada i que els continguts digitals que s’estan fent servir actualment a les aules són de molt poca qualitat.

Una entrevista. Cal dir que és interessant i que comparteixo el que diu Antoni Garrido, responsable de les editorials educatives del Gremi d’Editors de Catalunya. Penso que el que diu és una greu acusació d’incompetència als responsables del programa educatiu i que hauria de ser motiu de debat parlamentari i l’Administració hauria de donar una resposta.

4 respostes a “Improvisació 2.0 a Educació”

  1. a 31 oct. 2009 a les 1:51 Miquel Noguera

    Sí, així anem, d’improvisació en improvisació i qui dia passa any empeny. És més, em consta que a la conselleria d’ensenyament (jo encara n’hi dic així) hi ha (o hi havia) tot un equip de professionals treballant des de fa anys en la direcció que comenta n’Antoni Garrido, fent software pilot de suport conjuntament amb escoles i professorat. De sobte, aquest equip de gent del propi departament es va trobar amb la mateixa sorpresa que els editors (és que té nassos l’assumpte!).

    La resposta a la darrera pregunta de l’entrevista és per fer-ne pancartes i penjar-les davant de la conselleria: “l’ordinador no és la solució, és una eina més” És que no hi ha dos dits de front a can Ernest?

  2. a 31 oct. 2009 a les 2:00 Noemí

    Doncs no diguem com estan els llibres de text editats per la Vicenç Vives. Fan pena!
    Plenes de faltes, mal redactat, plagis del castellà, etc.
    I ara, com que andalusia ho tenen, els catalans són envejosos, també en volen tenir.
    L’educació és un retrocés, no una improvització!
    Ho dic com a professora.

  3. a 01 nov. 2009 a les 11:24 enriccanela

    Miquel,
    Tota la raó. Fa molts anys que s’hi trevallava. On ha anat a parar tota la feina? Per què s’ha fet això? Qui té interessos?
    Moltes preguntes per a una improvisació. O no.

  4. a 01 nov. 2009 a les 11:25 enriccanela

    Noemí,
    El problema de viure en un país en el que la llengua catalana és subsidiària malgrat que sigui vehicular. El negoci és en espanyol. Poca cura en el repàs dels materials, sempre igual.
    Caldria una auditoria seriosa de massa coses.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació