No paguem nosaltres la UOC?


Enric I. Canela

Copio de directe.cat l’article Dra. Tubella, i la llengua? Literalment:

S’imaginen que una nord-americana de Tennessee volgués estudiar filologia catalana a distància a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)? Per fer-ho, prèviament hauria d’haver après castellà.

Aquesta és la sorprenent dificultat amb què es troba la intèrpret Heather Hayes. Es connecta a la web de la institució, selecciona l’opció de navegar per la web en llengua anglesa i clica a l’apartat de Study at the UOC. En aquesta pàgina introductòria, selecciona l’opció University Degrees i -oh!, sorpresa- automàticament es veu redirigida a la pàgina Títulos Oficiales, en què només si sap castellà podrà conèixer les característiques dels estudis de Lengua y literatura catalana. Busca i remena, però enlloc no hi troba cap possibilitat de tornar a la versió anglesa -ni a la catalana.

Al llarg del trajecte cibernètic, doncs, Hayes s’ha topat amb una llengua que no necessàriament ha de conèixer, però que la UOC considera primordial per a tot internauta que estigui valorant la possibilitat d’inscriure-s’hi.

Indignada, Hayes ha enviat un correu a la rectora Imma Tubella, del qual diu que no n’ha rebut resposta, en què li pregunta: ‘Quina lògica és aquesta? I què diu de l’actitut de la UOC vers el català?’. Abans de rebre qualsevol resposta, la pròpia interessada ja sentencia que l’afer ‘és vergonyós’ i apunta que ‘m’ho he de pensar una mica més’ això d’estudiar a la UOC.

Entenc que és una qüestió de filosofia. Un estranger ha de ser redirigit a l’espanyol. No han pensat que els podien deixar en anglès. Això hagués estat normal. O en tot cas, si encara no s’ha construït la pàgina en anglès, la cosa lògica hagués estat redireccionar-los a la pàgina en català. El visitant té sempre l’opció de optar per l’espanyol si així ho vol.

Al meu parer una greu errada d’una universitat que està subvencionada per la Generalitat de Catalunya, és a dir, amb els nostres impostos.

3 respostes a “No paguem nosaltres la UOC?”

  1. a 09 nov. 2009 a les 11:36 Joan Gil Oliveras

    Pel que volen són públics, pel que volen són privats. La mateixa història de sempre. El tema sembla inversemblant!

  2. a 09 nov. 2009 a les 12:23 Dídac

    No és una qüestió de mala fe. És una qüestió de desídia. La qual cosa, al meu parer, és mil vegades pitjor. Perquè, qui és desidiós en una cosa tan senzilla, és desidiós de mena. Són coses que serveixen de xibolet/sibolet per destriar el gra de la palla.

  3. a 10 nov. 2009 a les 8:16 enriccanela

    Jo coincideixo amb el Dídac. Crec simplement que les coses no s’han fet bé. Igual ni ho sabia la rectora.
    Això no resta importància a la denúncia.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació