Enric I. Canela

Llegeixo que les universitats tindran plena autonomia per decidir quan i quin tipus d’acreditació de català exigeixen als professors estrangers que contracten en règim de permanència. Així ho preveu el projecte de decret validat ahir per la Generalitat i els rectors en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

M’agrada molt l’autonomia universitària, però al mateix temps no puc entendre que no es demani el català com a condició per accedir a una plaça de professor permanent a una universitat catalana.

En països que contracten professorat estranger diuen que al cap d’un temps hauran de poder donar classes en la llengua del país.

La norma que els rectors van aprovar vol dir que es podrà contractar professorat permanent que no sàpiga ni català ni espanyol? O bé es dóna per entès que sabran espanyol?

Crec que caldrà posar-s’hi forts i donar el màxim suport als estudiants que reclamen “A la universitat en català”. Manifesten:

Vull:

  1. Poder rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català.
  2. Més oferta de postgraus i màsters oficials en català.
  3. Que tot el professorat que s’incorpori a les universitats conegui suficientment la llengua catalana.
  4. Que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència.
  5. Poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català.
  6. Que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català.
  7. Disposar de bibliografia específica en català.
  8. Que l’estudiantat de mobilitat i intercanvi conegui el català.
  9. Que totes les universitats elaborin un reglament d’usos lingüístics i el compleixin.
  10. Que les i els futurs professionals siguin competents en llengua catalana.

Hi tinc dret!

Evidentment, jo ja m’hi he adherit.

4 respostes a “Defenseu el català a la universitat”

  1. a 13 nov. 2009 a les 9:38 Enric

    Ben cert es que el català esta discriminat a la universitat on es difícil molts cops trobar un assignatura en català i totalment d’acord que s’exigeix que les professor aprenguin el català un cop porten un temps aquí Catalunya doncs es un dret poder rebre l’ensenyament en català.
    Per altre banda discrepo que els postgraus o màster s’hagin de fer (tots) en català. Si el màster son per formar professionals ja seria hora que es comencin a fer moltes mes en angles, per que pugi venir gent d’arreu per formar-se.
    No ho veus així Enric?

  2. a 13 nov. 2009 a les 10:45 David

    A mi aquesta normativa no m’agrada per una cosa que passa massa sovint: acaba dispensant als estrangers d’allò que s’exigeix “a rajatabla” als locals. Torno a manifestar que trobo una incongruència que a un bidell se li exigeixin acreditacions de català i que en canvi a tot un senyor catedràtic, que se suposa té major facilitat per aprendre, no se li exigeixi res.

    Dit això, penso que també, i no només en aquest tema, calen menys normatives i més sentit comú (o mà esquerra). I també cal que les universitats entenguin d’una vegada que ser autònomes no significa que poden fer allò que vulguin sense tenir en compte l’entorn en el qual estan inserides.

  3. a 14 nov. 2009 a les 11:52 enriccanela

    Enric,
    Estic totalment d’acord. Els postgraus, quants més en anglès, millor.

  4. a 14 nov. 2009 a les 11:53 enriccanela

    David,
    Jo hi coincideixo. Les normatives són poc efectives i sempre es busca una manera de saltar-se-les.
    Amb tot, en qualsevol país, per donar classes de grau has d’acabar sabent la llengua dels estudiants.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació