Agraïment a una amant de les assemblees

Imprimir article 30 novembre, 2009

Enric I. Canela

Júlia Rosell ens delecta amb un article NO a l’assemblearisme on simplement publica un text extret de “Reflexions d’un arqueòleg glamurós”.

Cal agrair a la Júlia que ens ho hagi mostrat.

Classificat com a Articles Enric I. Canela, Universitat | 5 Comentaris »

5 respostes a “Agraïment a una amant de les assemblees”

  1. a 01 des. 2009 a les 8:16   Jordi Domènech

    Als anys 60, quan anava als escoltes, ja em van ensenyar que una assemblea no és res del que en Rossell comenta.
    I força gent hem continuat treballant en aquesta línia, encara que molts dels que es diuen i creuen assemblearis no se n’assabentin.
    No, d’entrada una assemblea no ha de tenir més de 6, màxim 8 membres. I unes normes prèvies sobre consens, un representant a l’assemblea de nivell superior que sols pot defensar els acords que s’han pres a la seva.
    Potser difícil, però molt millor que els sistemes de votacions que en cas d’igualtat depenen de l’atzar i deixen quasi la meitat de les persones fora de l’acord.

  2. a 01 des. 2009 a les 9:55   Julia Rosell

    Hola Jordi Domènech,

    gràcies per el teu comentari i punt de vista.

    Jo no he comentat res sinó que ho he extret d’un altre bloc, i òbviament ho aplico (i ho veig totalment identificat) amb el que hi ha a les assemblees de facultat de certes universitats.

    Personalment ha arribat un punt que estic farta dels “assembleari-feixistes”, per exemple, de la meva facultat.

    Estic totalment d’acrod amb el que dius i com defineixes una assemblea, sobretot en el tema membres: he format part de diversos col·lectius per temes LGTBIQ+ (Lesbia, gai, transsexual,bisexual, intersexual, queer, i tot el que s’hi pugui sumar) i sempre han estat d’estil assembleari, però amb coherència i amb un consens mínim, i mai més de 6 persones.

  3. a 01 des. 2009 a les 10:44   Julia Rosell

    PD: Enric, un plaer col·laborar!

  4. a 01 des. 2009 a les 9:10   enriccanela

    Jordi Domènech,
    D’acord amb el que dius, però com diu la Júlia, les assemblees no es fan bé i el que ella ha penjat és una magnífica caricatura.

  5. a 01 des. 2009 a les 9:11   enriccanela

    Julia Rosell,
    Sempre estàs en el lloc adient amb un comentari oportú.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació