Enric I. Canela
Júlia Rosell ens delecta amb un article NO a l’assemblearisme on simplement publica un text extret de “Reflexions d’un arqueòleg glamurós”.
Cal agrair a la Júlia que ens ho hagi mostrat.
Enric I. Canela
Júlia Rosell ens delecta amb un article NO a l’assemblearisme on simplement publica un text extret de “Reflexions d’un arqueòleg glamurós”.
Cal agrair a la Júlia que ens ho hagi mostrat.
Als anys 60, quan anava als escoltes, ja em van ensenyar que una assemblea no és res del que en Rossell comenta.
I força gent hem continuat treballant en aquesta línia, encara que molts dels que es diuen i creuen assemblearis no se n’assabentin.
No, d’entrada una assemblea no ha de tenir més de 6, màxim 8 membres. I unes normes prèvies sobre consens, un representant a l’assemblea de nivell superior que sols pot defensar els acords que s’han pres a la seva.
Potser difícil, però molt millor que els sistemes de votacions que en cas d’igualtat depenen de l’atzar i deixen quasi la meitat de les persones fora de l’acord.
Hola Jordi Domènech,
gràcies per el teu comentari i punt de vista.
Jo no he comentat res sinó que ho he extret d’un altre bloc, i òbviament ho aplico (i ho veig totalment identificat) amb el que hi ha a les assemblees de facultat de certes universitats.
Personalment ha arribat un punt que estic farta dels “assembleari-feixistes”, per exemple, de la meva facultat.
Estic totalment d’acrod amb el que dius i com defineixes una assemblea, sobretot en el tema membres: he format part de diversos col·lectius per temes LGTBIQ+ (Lesbia, gai, transsexual,bisexual, intersexual, queer, i tot el que s’hi pugui sumar) i sempre han estat d’estil assembleari, però amb coherència i amb un consens mínim, i mai més de 6 persones.
PD: Enric, un plaer col·laborar!
Jordi Domènech,
D’acord amb el que dius, però com diu la Júlia, les assemblees no es fan bé i el que ella ha penjat és una magnífica caricatura.
Julia Rosell,
Sempre estàs en el lloc adient amb un comentari oportú.