Enric I. Canela
Avui la Sindicatura de Comptes ha publicat: La Sindicatura tramet al Parlament un informe de fiscalització dels comptes de la Fundació Privada Parc Científic de Barcelona de l’exercici 2007. Em temo que l’Informe complet se’l miraran els diputats després de l’enrenou de Fèlix Maria Millet. Si algú està interessat pot mirar la Nota informativa sobre l’informe 26/2009, relatiu a la Fundació Privada Parc Científic de Barcelona, exercici 2007, curta i clara.
L’Informe posa en qüestió la viabilitat del PCB sense elevades aportacions de les administracions públiques i destaca l’endeutament. També fa un seguit de recomanacions per millorar els processos administratius i adaptar el seu funcionament al que es demana a les entitats finançades majoritàriament per les administracions públiques.
Davant d’aquest informe el rector de la UB, Dídac Ramírez, ha dit que el PCB és un projecte estratègic de totes les institucions del patronat que el conforma i ha afirmat que la viabilitat futura no està en perill. Ha argumentat que es tracta d’un projecte de gran envergadura, que en els darrers anys ha assolit un nivell d’ocupació – de les seves instal·lacions – del 100%. En aquest sentit, ha assenyalat que el PCB està en fase de creixement i encara no pot generar economies d’escala.
El rector ha explicat que els fons propis negatius s’han ocasionat perquè els resultats econòmics anteriors no han pogut assumir les amortitzacions i interessos financers.
Ha recordat que es tracta d’un projecte impulsat sense capital propi, però que compta amb el compromís de les institucions del patronat per fer que prosperi. Amb això, ha admès que aquestes hauran de fer tot el possible perquè no es donin aquestes situacions, i ha insistit en el caràcter estratègic del PCB.
Dídac Ramírez fa bé el que ha de fer. La història del PCB sense el suport inicial de la Generalitat és complicada i es pot mirar des de diferents punts de vista. Em callo el meu. Conec els seus orígens molt bé i és molt difícil que sense una aportació que permeti millorar els comptes pugui arrencar adequadament.
Caldria una reflexió estratègica en profunditat perquè ara no es pot malmetre el capital invertit ni carregar-se, com diu el rector, una aposta estratègica.
D’acord que cal suport institucional, però ha de tenir alguna limitació. Els projectes del PCB son interessants en molts casos però la precarietat de molta gent d’allà fa que sigui una mica dificil d’imaginar que algun dia sigui un nucli potent a nivell eurpeu. L’ocell petit algun dia ha d’aprendre a volar i no pot estar sempre sota el ala de la mare/pare insitució. Oresdara no es veu ni es preveu el dia que el PCB sigui allò que es volia que fos.
A banda del tema del finançament crec que s’intueix aspectes de millora en la gestió que tampoc cal obviar.
Doncs personalment m’agradaria conèixer l’opinió de l’Enric…
Joan sv,
Crec que hi ha dues coses diferents, el que hi ha dins del PCB i el PCB. Es discuteix la viabilitat del contenidor i la política que fa l’administració del contenidor.
S’ha fet amb crèdits i cal veure com s’adapta això per tal que sigui viable.
JuanMa,
Avui escriure sobre les notícies i a veure si comento alguna cosa.