Només cal passejar-se per algunes universitats de l’estat (i del nostre propi país, by the way) per adonar-se de com les cotes de poder no s’abandonen tan fàcilment. O, pel cas, només cal intentar fer projectes de recerca amb alguna institució del sistema hospitalari català per adonar-se de que els pacients sovint només són un llistat de noms que PERTANY a un metge o un altre i que, per tant, mai de la vida es podran compartir.

Parafrassejant el Sr. R., amb tot el seu coneixement de la condició humana després de més de 90 anys al front de l’ensenyament a Catalunya: “són genteta”