Enric I. Canela

Llegeixo a ABC que l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) ha elaborat un manifest, recolzat per alguns catedràtics d’universitats catalanes com Josep Ferrer i Francisco Fernández Buey, que denuncia els retalls pressupostaris i reclama un increment del finançament públic.

El manifest, que s’ha presentat avui en un acte públic a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), serà difós entre organitzacions estudiantils i la comunitat universitària per aconseguir adhesions.

Tradueixo el que diu el diari i afegeixo comentaris en vermell. No dic que no s’hagi de defensar la universitat pública, però sempre és mala cosa no dir les coses clares i intentar entabanar a la gent que no té la informació. Recomano la lectura, cal paciència, d’Education at a Glance 2009 (veure L’educació no aixeca cap) on trobareu les dades que desmunten tota aquesta argumentació.

En el text, s’assegura que les conseqüències de l’aplicació dels plans d’austeritat de les administracions públiques ja s’han començat a notar i atempten contra les bases mateixes de la universitat pública i les conquestes polítiques i socials que els diversos sectors universitaris han aconseguit arrencar en el passat.

A més, denuncia que la disminució de la subvencions a les universitats públiques (de moment no hi ha cap dada que ho indiqui, ho veurem la setmana vinent) s’està compensant amb un augment del finançament privat: increment de taxes (de moment no ho he vist), convenis amb empreses privades (tampoc ho he vist)…, mentre que continua sent insuficient el sistema de beques (això si és cert).

En paral·lel a la reducció dels recursos públics, el manifest protesta per la progressiva implantació d’un model de gestió empresarial de la universitat pública (on s’està fent això?) que suposa una retallada de la democràcia interna de manera que els òrgans de govern col·legiats són buidats de contingut i de poder decisori real (algun exemple que ho demostri?).

En el capítol de les reclamacions, el manifest advoca per un increment del finançament públic per a les universitats de, com a mínim, el 1,75% del PIB, el que correspon a la mitjana dels països de l’OCDE (la última dada de l’OCDE és del 2006 i era de l’1,4% del PIB, mentre que la d’la UE-19 de l’1,3% del PIB, la d’Espanya del 1,1), i demana l’eliminació progressiva de les taxes (en això no ens hem d’assemblar a la mitjana de la UE), l’un augment de les beques de transport, habitatge i menjador, i la implantació de les beques salari (cal fer-ho urgentment). (El diner públic s’hfer servir en benefici públic i retre comptes).

A més, exigeix la liquidació total del deute de la Generalitat amb les universitats (si cal que es faci urgentment), l’actualització del pla plurianual d’inversions i la desmassificació de les aules (quines aules estan massificades?, caldria explicar-ho. No diu que Espanya té 10,44 estudiants per professor i la mitjana de l’OCDE 15,26. Potser hi ha un problema de gestió. Quants professors no donen ni una classe?).

El catedràtic i ex rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Josep Ferrer, ha assegurat avui que existeix un risc real de regressió a la universitat i ha denunciat que hi hagi ja experiències pilot del nou model d’universitat mercantil que creu es vol imposar.

Aquesta experiència pilot és, al seu parer, el projecte de Campus del Besòs de la UPC que s’està creant sense que sigui dirigit ni decidit des de la universitat (per què?, qui ho decideix?).

Ferrer ha qüestionat que en un moment de retalls pressupostaris que afecten l’educació sigui prioritari invertir més de 200 milions d’euros en la construcció d’aquest nou campus (el pla de la UPC l’ha decidit la UPC).

6 respostes a “Unes manifestacions plenes d'”inexactituds””

  1. a 03 Des 2009 a les 9:10 Jordi Domènech i Lizcano

    Benvolgut Enric,
    Si bé és cert que el text conté inexactituts, també és cert que aquest discurs és fàcil “que cali” en la comunitat universitària: a principi de curs, a Química i Econòmiques (que jo sàpiga) hi havia gent dreta al final de l’aula, o asseguda a les escales en classes tipu anfiteatre. Potser és un problema de gestió, però l’estudiant el que nota és que la classe està massa plena. També es preocupa que tanquin el servei mèdic de la Facultat de Biologia (que, com saps, donava servei a tot el campus Sud, especialment Farmàcia, Química i Biologia) a causa d’una suspensió de pagaments.

    El millor remei contra les inexactituds és la informació a temps, veraç i acurada, però sembla que cap òrgan de gestió universitari hi estigui interessat.

  2. a 04 Des 2009 a les 9:12 enriccanela

    Jordi,
    Clar que amoïnen aquests coses però el Servei Mèdic, per exemple, s’ha tancat perquè l’empresa ha fet fallida i estan buscant una altra. Això no té res a veure amb Bolonya.
    Evidenetment s’informa malament, però al final si un dia plou i ens mullem serà culpa de Bolonya.
    Massa gent a Química no ho veig clar, però miraré que ha passat. Fa molts anys que els alumnes baixen i que sobra espai i professors per tot arreu.
    Vuitanta alumnes en una classe magistral són molt pocs i en una claase de discussió massa. A les universitats britàniques la classe magistral té més alumnes que aquí i les discussions molt pocs.
    Dic que les generalitzacions són dolentes. Per exemple a Biologia sobren alumnes en algunes classes, però més aviat és culpa de la transició de plans que d’altra cosa.

  3. a 04 Des 2009 a les 9:12 enriccanela

    Jodri,
    Afegeixo. El que no funciona s’ha de denunciar. Jo sóc el primer en fer-ho i defensar el dret de l’estudiant a reclamar.

  4. a 04 Des 2009 a les 7:03 Joan Gil Oliveras

    La Campanya parla dels problemes històrics de la Pública, més enllà de Bolonya.

    A mi tampoc m’agrada un article (el que s’ha obviat, sobre la defensa del català, potser pq ja ho fa la plataforma i la PUC); però en general, és un manifest de mínims que pocs poden no signar. Crec.

  5. a 06 Des 2009 a les 12:01 enriccanela

    Joan,
    A més de no tenir res a veure amb Bolonya, moltes coses són simplement falses.
    Saps que defenso la pública, però justament per això s’ha de fer sense introduir coses que fan que el conjunt perdi validesa.
    Diu coses falses i manca força en altres.
    És un pamflet gens seriós.

  6. […] la manca de finançament i de democràcia interna de les universitats, encara que, com comenta Enric Canela, amb arguments o dades poc sòlids. Jo hi afegiria que és una bona iniciativa, però un pèl […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació