Enric I. Canela

Ahir publicava La Vanguardia que el Departament d’Innovació Universitats i Empresa, que dirigeix Josep Huguet, ha iniciat la reordenació del mapa de la innovació a Catalunya, en el qual operen ara mateix més de 40 centres de recerca i una desena de centres tecnològics, una xifra que els experts de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) consideren excessiva per a l’entorn industrial i econòmic català. L’objectiu d’aquesta reordenació és avançar cap a la seva concentració, incrementar la rendibilitat dels fons que es dediquen a innovació i fer més efectius els esforços per a la captació d’inversions exteriors cap als sectors considerats.

Els tècnics del departament que dirigeix Huguet han seleccionat els següents vint ítems:

  1. Energia
  2. Clima
  3. Aigua
  4. Fluxos
  5. Espais
  6. Cultura
  7. Experiències
  8. Nous serveis
  9. Aliments
  10. Materials i ecoprocessos
  11. Producció avançada
  12. Sistemes de salut i benestar
  13. Prevenció
  14. Complexitat social
  15. Risc
  16. Aprenentatge i societat
  17. Innovació i competitivitat
  18. Treball i organitzacions
  19. Governança i globalització
  20. Tecnologies de ruptura

Al voltant d’aquests ítems volen reorientar l’activitat de recerca i innovació a Catalunya. Si abans les àrees d’interès es definien pel producte final, ara són els processos els que manen, segons les recomanacions formulades per l’OCDE. En aquest context, s’han definit les àrees prioritats en funció de les oportunitats o dels reptes que aquestes comporten per a l’economia catalana.

Així apareixen de manera destacada ítems com la cultura i les indústries creatives (on Barcelona ha estat sempre una ciutat de referència), els fluxos (on operen signatures molt diverses, d’Abertis a Moventia) o l’aigua (en aquest cas, el seu valor estratègic respon tant al nombre d’empreses com a la manca d’aquest element).

Desconec el que hi ha darrere de cada un d’aquests ítems, però el que si és cert és que la definició de clústers d’innovació al territori requereix un ordre i una planificació. Com bé assenyala Huguet, els centres tecnològics no poden ser un substitut de la construcció als municipis. Cal que siguin espais on es puguin produir sinergies entre la tecnologia, la seva transferència i l’empresa. Sense aquest valor afegit l’única cosa que es fa és una inversió que després tindrà pocs rendibilitat.

La planificació requereix, a més dels edificis, el capital intel·lectual necessari, les comunicacions (físiques i virtuals necessàries). Difícilment s’atraurà talent sense unes condicions prèvies.

Això no vol dir condemnar a determinades zones, sinó que cal planificar bé el què i el com.

Tinc força confiança en ACC1Ó

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació