Nomenaments a la UB


Enric I. Canela

Avui han pres possessió Carles Carreras Verdaguer com a vicerector de Relacions Internacionals i nou adjunt al rector; M. Teresa Anguera Argilaga com a vicerectora de Política Docent i Científica, amb competències que unifiquen una concepció global dels ensenyaments que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona; Gonzalo Bernardos Domínguez com a vicerector d’Economia; Manel Viladevall Solé com a nou vicerector de Professorat, i Josep A. Plana Castellví com a comissionat per al Grup UB, Fundacions i TIC amb més representativitat en el seguiment i el foment de sinergies entre les entitats del Grup UB.

Amb aquests nomenaments es tanca l’etapa de reestructuració de l’equip de govern oberta arran de la renúncia presentada per quatre vicerectors la darrera setmana del 2009.

El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, assegura, que «d’aquesta manera es garanteix l’acció de govern i el seguiment del programa electoral i del pla director de l’equip rectoral, amb una distribució de competències que aprofita més les qualitats i capacitats de l’equip i que, a més, representa un guany de cohesió interna i de fermesa».

De fet tots eren membres de l’equip anterior si bé Viladeball i Plana eren delegats. L’equip rectoral potser guanyi en cohesió interna però no hauria e tancar-se l’etapa de reestructuració.

Qualsevol que conegui la universitat sap que són totalment incompatibles la gestió de Política Científica i l’Acadèmica. ÉS imprescindible que com a mínim hi hagi dues persones dedicades a temps complet a la direcció academicodocent. Suposo que el rector es vol prendre temps, però al meu parer no en té massa per posar solució, altrament Teresa Anguera quedarà absorbida per la part acadèmica i quedarà totalment descuidada la Política Científica, potser això d’immediat no sembli greu però a mig termini deteriorarà la recerca de la UB.

5 respostes a “Nomenaments a la UB”

  1. a 13 gen. 2010 a les 12:33 Jordi Domènech

    Enric,
    el sistema està fet a “imatge i semblança” del que funciona a la Universitat: el professorat convineu recerca i docència… doncs suposo que els sembla lògic que es gestioni tot des d’una bona àrea.

    No fer-ho podria implicar divergències serioses (si hi ha polítiques contradictòries entre acadèmica i científica, i és la mateixa gent la que les ha de dur a terme les dues, com ho farem?), i haver-nos de plantejar si realment aquesta doble tasca és el millor sistema per funcionar, quin és el paper de la Universitat en el marc de la recerca del país, etc.

    Dels canvis en sí -i de tot l’afer- alguna valoració? Pel que sé, plega un ex-tertulià de la COPE, el vicerector que volia carregar-se el requisit lingüístic, etc.

  2. a 14 gen. 2010 a les 12:09 enriccanela

    Jordi,
    Un vicerector/a encarregat de docència està impossibilitat per fer res més, la integració es fa a l’equip i no en un vicerectorat. Pels temes acadèmics en una universitat com la UB calen més d’un vicerector o un equip específic. Són centenars de reunions.
    La política científica obliga a viatjar a atendre molt professorat. Són coses impossibles de combinar.
    Clar que han d’anar integrades, però no així. Et garantexio que si no es volen suicidar ho hauran de canviar. La teoria està bé, però el dia a dia és una altra cosa. En una empresa les vendes i la fabricació han d’anar lligades però no posaràs a la mateixa persona a dirig¡ir la producció que les vendes.
    No sé qui era tertulià de la COPE, ni idea, però en tot cas. Les àrees de gestió dels que plguen no tenen res a veure amb la llengua. La responsabilitat en última instància del que s’aprova és del rector. A més tampoc ho va defensar gaire gent al consell de govern: Tres professors, un d’ells jo).
    Un desastre, no per les persones concretes sinó pel conjunt.

  3. a 16 gen. 2010 a les 3:05 alumne

    Hola,

    Estic completament d’acord amb què és pràcticament impossible que un únic vicerector porti tota la part de docència i la política científica, ho faci bé, i tingui temps per dormir a les nits.

    I no només és per la ingent feinada dels graus i els màsters: la Dra. Anguera ja era la vicerectora encarregada del doctorat, i es preveu un RD de reordenació d’aquest a primavera… i que potser s’hauria d’aplicar ja al 2010-2011!

    Però, continuem tenint un vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni, i un altre d’Informació i Comunicació. No ho trobo proporcionat.

    Preocupant (i encara més després de llegir les cartes dels dimissionaris, que s’estan començant a difondre entre els estudiants).

  4. a 16 gen. 2010 a les 5:33 M. Teresa Anguera

    Enric,

    Estaría completament d’acord, si fos així la realitat, en que tenir la responsabilitat de dos vicerectorats és excessiu per una sola persona, però puntualitzaré dues qüestions per tal de clarificar-ho:

    Per una banda, bona part de les competències que estaven assignades, fins ara, al Vicerectorat de Política Científica han estat transferides al Vicerectorat de Recerca, amb lo qual la recerca està rebent una dedicació exclusiva que abasta el present i el futur d’aquella vessant en la qual la Universitat de Barcelona ocupa una magnífica posició. Les competències que es mantenen del antic Vicerectorat de Política Científica (bàsicament Doctorat, GREC, i Parc de Ciències Socials i Humanitats) són essencials per la Universitat de Barcelona en aquests moments, però són reduïdes si ho contemplem des d’una perspectiva de conjunt.

    Un altra qüestió és la manifestació –amb la qual no estic d’acord- de que siguin incompatibles la política docent i la política científica. Si entenem la política com una estratègia global al servei d’uns objectius, es fa possible compatibilitzar-ho, tenint present que hi hauran persones molt qualificades que amb la seva tasca es dedicaran a materialitzar dia a dia les polítiques que s’endeguin en el sí d’aquesta estructura. Hi ha algun dels eixos cabdals en els quals està estructurat el nou Vicerectorat que, efectivament, està únicament orientat a la docència i algun altre només a la política científica, però els demés permeten no sols que siguin compatibles, sinó integrables, i això és positiu per la comunitat universitària. I, transversalment a aquests eixos, hi haurà una estructura de suport que ajudarà a aquesta integració.

    I, finalment, referir-me a que una errada tècnica de “còpia i pega” –per la qual demanem disculpes a tothom- va originar que, durant dos dies i mig, estès públic a la web un llistat de competències que només corresponia a la situació de provisionalitat que va ser vigent únicament fins el moment de la presa de possessió.

  5. a 16 gen. 2010 a les 11:04 enriccanela

    Maria Teresa,
    No pares de treballar. Fins i tot has tingut un minut per entrar aquí. M’alegra i t’agraeixo.
    Bona notícia que t’hagin descarregat una mica amb el vicerector de Recerca, el Jordi és un treballador eficaç però jo crec que calen dos vicerectors dedicats exclusivament a la recerca, especialment si feu quelcom tan important com potenciar a fons àmbits que no estan prou desenvolupats i no estan ben treballats. Molta feina.
    Amb això de la compatibilitat de les dues polítiques discrepo una mica. L’experiència diu que els interlocutors finals són sempre els vicerectors. Tu ets una treballadora incansable, però no veig que puguis dedicar-te a la política científica de forma suficient perquè t’absorbiran. Crec que caldria trobar una solució. Espero que el teu equip sigui potent i t’ajudi, de moment no el conec.
    De totes formes, sàpigues que aquesta és una opinió general. La gent de ciències es tira les mans al cap. És una valoració que no faré aquí, però tothom està ben amoïnat.
    Tots esperem que les coses vagin bé, però també que caldria fer algunes altres coses. En general la confiança en la teva capacitat és gran, però ens temem que amb això no hi hagi suficient.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació