L’ús docent de les TIC


Enric I. Canela

Llegia: “El docent s’ha d’esforçar per adaptar-se als usos tecnològics. És la seva obligació professional “, afirma Hugo Pardo Kuklinski, especialista en Comunicació, docent universitari i autor de llibres. A més, afirma que educadors i estudiants han d’avançar junts en aquest camí i que s’ha de tractar d’integrar tots els dispositius que l’alumne utilitza per posar-los al servei de l’autoaprenentatge i l’aprenentatge formal.

No puc estar més d’acord amb aquest comentari. A vegades costa un esforç suplementari, no sempre tens l’estat d’ànim adequat, però és el que ens toca.

3 respostes a “L’ús docent de les TIC”

  1. a 19 gen. 2010 a les 1:24 Noemí

    Doncs, jo no hi estic d’acord.
    Ara s’han posat de moda les TIC als instituts, com si així els nois i noies estaran més motivats a l’hora d’aprendre una matèria. Com ens ho fèiem quan no hi eren? Jo vaig estudiar sense TIC i crec que em va anar prou bé i més encara, sense llibre de text mastegat. Estàvem experimentant la LOGSE i aleshores res de llibres, només apunts. I excepte quatre morts de gana, la resta de companys que conec de la meva promoció tenen carreres universitàries i es dediquen plenament allò que va estudiar.
    Les TIC als instituts catalans és una mena d’enveja irracional: els andalusos tenen ordinadors com a llibres de text, ara els catalans, també. La novetat els pot engrescar fins a cert punt, però el dia que se’n cansin, tornarem a estar com abans. Les TIC no freneran el fracàs escolar, ni milloraran el comportament a classe. Els nois i noies no s’avorreixen a l’aula simplement ES NEGUEN a seguir el ritme de treball perquè a fora no rebran les oportunitats laborals que es mereixen. Les TIC són el complement del TAC, res més.

  2. a 19 gen. 2010 a les 11:37 enriccanela

    Noemí,
    Tens raó, però són ara eines necessàries i s’ha de saber combinar tot. En el meu camp les coses han variat tant que les millores que es poden fer són extraordinàries.
    El que també s’ha d’ensenyar a llegir i escriure (assignatura pendent). A entendre textos.

  3. a 20 gen. 2010 a les 12:03 Jordi Domènech

    Benvolguda Noemí,
    Jo sóc estudiant, i no fa pas tant que vaig deixar l’institut (tot just 5 anys) i crec que no és una questió de motivació, sinó d’eficàcia: en els meus llibres trobo a faltar els links, per exemple. Estic molt més acostmat a llegir “horitzontal” (diferents documents alhora, per entendre’ns) que no pas fer-ho a la manera “tradicional”.

    Pel que respecta a l’actitud, no crec -des de les experiències que conec- que sigui una decisió conscient (com negar-se) sinó una actitud molt més passiva: no hi veuen (veiem?) sentit -a estudiar- fins que no veuen que serveix d’alguna cosa… i als 16 és molt més “guai” tenir una feina lamentable i dos duros a la butxaca que et permeten sortir de festa cada dia i sentir-se el rei del mambo.

    Jo crec que el problema està en que tothom continua pensant en què anava bé fa 50 anys, sense adonar-se que els alumnes ja no són els mateixos.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació