Enric I. Canela

Llegeixo l’article L’abandonament dels estudis universitaris creix un 20%.

Diu: Entre el 2003 i el 2009 el pressupost de la Generalitat destinat a les universitats va créixer el 77%. Gairebé en paral·lel, entre els cursos2002-2003 i 2007-2008 , la nòmina de professorat va augmentar un 15%, mentre que la xifra d’alumnes disminuïa un 7%, cosa que va per metre que la relació d’alumnes per professor (11 a 1) escalés posicions fins a homologar-se amb el tercer lloc del rànquing dels països de l’OCDE. Però, malgrat això, els rendiments del sistema universitari català s’han empobrit i la taxa de matriculats que deixen els estudis ha fet un gir preocupant: d’un 9,89% el 2002 a un 12% el 2008, cosa que equival a un 20% més en un quinquenni.

«Tenim més professors i més ben preparats», perquè durant els últims anys també s’ha fet un salt qualitatiu en matèria d’activitat investigadora, però «l’eficiència del sistema no ha funcionat», va afirmar ahir, a manera de resum, Joan Majó, comissionat per a les universitats de la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa.

Estic indignat per la demagògia feta amb dades parcials. Per què no diuen que la nòmina mitjana del professorat és la més baixa d’Europa? Si compten el professorat precari que hi ha les xifres canvien completament. Les coses no es fan bé i la culpa cal repartir-la.

Raons dels mals resultats? Normes de permanència permissives, manca de beques, professorat a precari. Ni els alumnes són més burros ni el professorat més inútil. Potser que s’ho rumiïn.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació