Professorat gandul


Enric I. Canela

Avui he llegit Rogert Schank, pedagog: ‘Els professors universitaris són uns ganduls’. Un titular provocador que surt d’una resposta de Schank. Els professors a les universitats més prestigioses dels Estats Units fan tres hores de classe a la setmana. No és el mateix a les menys prestigioses.

Cal dir, per als que no el coneguin, que Schank és un provocador, capta l’interès fàcilment mitjançant aquesta fórmula, provocació, enginy, intel·ligència. De totes formes aquí no passa això, malauradament la mitjana d’hores de classe està a anys llum de les que fan els professors americans.

Si que m’interessa la idea de Schank, s’aprèn fent, construint. Ho tinc clar. Massa gent fa el que diu Schank, reparteix o recita uns apunts i marxa. Mal sistema.

Joan Gil Oliveras escriu en defensa del professorat La decadència de la Universitat?: El professorat universitari i la crisi. Gràcies Joan, hi ha bons professors i dolents, treballadors i ganduls, però la majoria es guanya el sou tan bé com sap i pot. Altra cosa és que les condicions siguin les adequades.

5 respostes a “Professorat gandul”

  1. a 03 febr. 2010 a les 11:35 Noemí

    Només els bons professors entren a classe i deixen anar la parrafada de memòria: Joaquin Yarza Luaces i Fèlix Ibáñez Fanés.
    La resta exerceixen la docència des de la “càtedra”, és a dir, des de la cadira i amb els apunts al al davant.

  2. a 03 febr. 2010 a les 11:52 Joan Gil

    L’àmplia majoria són uns pencaires, llavors hi ha els ganduls, els que ho fan en desgana i els “cracks”. Com a totes les feines.

  3. a 04 febr. 2010 a les 10:59 Javier del Campo

    Benvolgut Enric,

    Un professor universitari, al menys a l’Estat Espanyol és un funcionari, per això fa la feina tan bé com sap i pot. Si no en sap prou o no pot, la continuarà fent. Als Estats Units i als llocs on la universitat és més competitiva un professor universitari busca l’excel·lència, o perquè vol (situació desitjable) o bé perquè sinó el fan fora. A la universitat catalana, sentint-ho molt, queda molt de camí per recórrer fins a l’excel·lència.

  4. a 04 febr. 2010 a les 5:32 Josep M.

    Cal matisar molt. N’hi ha de bons i dolents com a totes les feines, i n’hi ha de funcionaris i n’hi ha que aspiren a ser-ho, n’hi ha que comencen i n’hi ha que acaben, n’hi ha de treballadors i ha de ganduls, i, finalment, n’hi ha que prioritzen recerca-i/o gestió o transferència i tenim el quadre complert. Esquematitzar és com dir que tots els polítics són corruptes o tots els policies torturadors. Cal doncs filar prim. Com millorar-ho? fent que els professors estimin la feina i els alumnes i es formin i rutllin però cal fugir dels comentaris fets a correcuita i si es volen dades cal anar a ICE, AQU i ANECA i malgrat les seves limitacions i servituds i errors -que en fan un feix!- es pot millorar i s’ha de fer si es vol sortir del pou que cada vegada serà més fons fins que poguem sortir-ne i costarà però amb l’excel.lència, el rigor i l’amor a l’obra ben feta podrem avançar. Perdó pel to capellanesc però no hi vec altra sortida.

  5. a 04 febr. 2010 a les 8:41 enriccanela

    Hi ha de tot, com arreu, bons i dolents. El sistema és un desastre, però el professorat fa segons el seu caràcter i dedicació. Uns més recerca, altres menys, uns preparen classes, altres tenen un power point vell i el deixen allà.
    De totes formes Schank parla de les universitats americanes d’elit, poques, que tenen una docència de grau dolenta i de tercer cicle excel•lent. S’aboquen a la recerca i poc a la docència. Molt lluny del que passa aquí.
    Cal tenir present que els sistema fa que si no ingressen diners (projectes, contractes) per al departament els treuen. Ganduls no, interessos diferents. Per què em valoraran? Això faré.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació