Encara que estic plenament d’acord amb el que dius, per a mi el problema es encara més greu. En els polítics espanyols i els polítics catalans l’alçada intel•lectual es més aviat minsa. El president d’Espanya no sap parlar anglès i l’espanyol mateix el parla tan malament que a mi, un independista català, em fa vergonya aliena. No és estrany que, entre tanta mediocritat, persones com en Bernat Soria es trobin incòmodes. Un dels mals de la nostra classe política és precisament que son polítics de professió. Com a única professió. Com a tals tenen una visió a quatre anys vista (el que dura una legislatura), el seu màxim interès es caure simpàtics als votants per renovar el càrrec i s’han d’envoltar contínuament de tècnics que compensin les seves mancances. Fan reunions inacabables que una empresa privada no toleraria i creen comitès amb el sol objectiu de diluir responsabilitats. El polítics professionals no sols no escapen al “Principi de Peter” sinó que el porten al màxim exponent precisament quan arriben al govern, podent assolin d’aquesta manera el seu nivell de incompetència en un temps rècord.

Digue-m “pureta”, però enyoro els temps de Roca-Junyent, Carrillo o, fins i tot, Herrero de Miñón. Es podia o no estar d’acord amb ells, però quan parlaven s’els entenia i sempre aprenies alguna cosa d’ells. Quan ara sento parlar a Montilla, Puigcercòs, Mas o Saura s’em cau l’anima al peus. Demano (i crec que tinc el dret de demanar-ho) que m’expliquin per a qui parlen exactament. Que m’expliquin si preparen ells mateixos els seus parlaments o be tenen un “negre” que ho fa (probablement, disortadament, sigui la primera opció…). Voldria que hem diguessin si assagen els parlaments (com faig jo quan haig de fer una xerrada tècnica important) i amb quina documentació compten per fer segons quines afirmacions.

Com be dius: Resignació.

Salutacions cordials.