Enric I. Canela

Rafael Martínez és Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la UB. Va ser vicerector responsable del PAS fins a la seva dimissió a final de desembre (veure Crisi a la UB). Ha escrit un comentari al meu article El tancament del PAS laboral de la UB ha començat i pel seu valor, difícilment trobarem algú més capacitat que ell per explicar aquesta situació el reprodueixo en un article nou per tal de facilitar la lectura a tothom. Algú potser no estarà d’acord amb ell que ell diu que s’hauria d’haver fet, però no oblidem les responsabilitats que tenia a la UB i la seva preparació per parlar d’aquest tema.

Rafael Martínez diu:

La qüestió del PAS Laboral és controvertida i, com gairebé tots els problemes en aquesta vida té moltes cares.

  • a. El cinquè conveni de PAS Laboral és una autèntica barbàrie que no entenc com les universitats públiques catalanes van signar. Hi ha un cost de més de quatre milions d’euros sense la creació d’un sol lloc de treball.
  • b. Els pactes, agradi o no, estan per complir-los.
  • c. Les universitats són autònomes i no hi ha mecanisme legal algun per a què una comunitat autònoma, la que sigui, determini com s’executa el pressupost d’una universitat.
  • d. Al·legar responsabilitats al de dalt és, primer reconèixer que tens algú per dalt – que no ets autònom -i segon un gest típic dels mals governants que s’escuden en què només són gestors per no prendre decisions polítiques.
  • e. L’actual llei de pressupostos ens colca a totes les administracions públiques en un carreró sense sortida en dir: (i) s’han de complir tots els compromisos previs, (ii) la pujada per a aquest any és del 0’3% i (iii ) l’acompliment dels acords previs i la pujada salarial no pot excedir el 0’3%. Dit d’una altra manera, si acompleixes els acords previs no puges el sou i si puges el sou no acompleixes els acords.
  • f. No només hi ha el pagament del plus – conveni de laborals. També està en el mateix sac la paga del 100% de la paga extra al juny a funcionaris (PAS i PDI).
  • g. La Generalitat s’ha carregat el finançament variable de cop
  • En el seu moment vaig postular com a solució que la UB, utilitzant el art.38.10 l’ Estatut bàsic de l’empleat públic, argumentés que, tenint en compte la retallada pressupostària a què ens havia sotmès la Generalitat i els constrenyiments de la llei de pressupostos, suspenia el compliment dels acords fins a disposar d’ cobertura legal que li ho permetés.
  • D’aquesta manera, es reconeixia el deute i els interessos que ella comportés, es podia fer amb els diners pressupostats a l’efecte una provisió de fons per a un futur i s’indicava als treballadors la voluntat de complir els acords i la llei. Això provocaria que en la Mesa d’Universitats, Universitats i sindicats fossin de la mà en aquest tema.

En comptes d’això, s’ha optat per la nyap: Jo vull pagar, però el de dalt no em deixa i em diu que ho pagui amb el patrimoni. Sense comentaris.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació