Enric I. Canela

Malgrat les preses, sembla que la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació no podrà aprovar-se fins la tardor.

Sembla que les coses estan encaminades de forma que tenen el primer vist-i-plau dels grups parlamentaris i també dels sindicats.

Tanmateix, El president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Federico Gutiérrez Solana, va demanar ahir que la futura Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, contempli una sèrie de regles mínimes en la contractació d’investigadors, que a més serveixin tant per als centres públics com per als privats.

Va dir que “Si pretenem establir comparatius des de dos models diferents, el públic i el privat, com a mínim cal crear un marc de semblança i homologació sobretot quan es parla de persones i contractes”.

L’últim esborrany de la llei recull que les noves modalitats de contracte seran també d’aplicació a universitats privades i de l’Església Catòlica, així com a altres entitats privades sense ànim de lucre, quan siguin beneficiàries d’ajuts o subvencions públiques que incloguin en el seu objecte la contractació de personal investigador.

En aquest sentit, Gutiérrez va apuntar que el sistema públic diu que la contractació se li atorga a una persona en formació. Per això, considera que si hi ha finançament privat, amb objectius equivalents als que persegueix la pública, “el més lògic és que tinguin un mateix procediment” i que les regles s’acomodin en ambdós sectors.

Si són públics cap problema, però si les entitats contracten ho poden fer d’acord amb altres supòsits. Molt lloable, però…

4 respostes a “La Llei de la Ciència va fent passes”

  1. a 01 març 2010 a les 8:17 Jordi

    Enric,

    saps alguna cosa del suposat interès del DIUE en carregar-se la LLUC o, el què és el mateix, eliminar el professorat contractat de la universitat? M’han arribat informacions realment preocupants, que només poden indicar un interès en reduir els diners destinats a la recerca i deixar-se en mans del papa de MAdrid, que en pagui els costos via funcionariat.

  2. a 01 març 2010 a les 9:51 enriccanela

    Hola Jordi,
    Si, és cert. Van començar algunes universitats i la cosa sembla seriosa. El problema és que Serra Hunter era originalment per fitxar gent de fora (CiU) i s’ha fet servir per estabilitzar professorat a un cost un 33% més car.
    ERC ara sembla que s’ho vol carregar.
    L’únic positiu és que ara no tocaran res i ja veurem que passa la propera legislatura.
    No en sé més.

  3. a 05 març 2010 a les 8:55 Jordi

    Jo afegiria que el Serra Hunter i ICREA han servit per divinitzar certa (i discutible en alguns casos) èlit d’investigadors eximint-los de la docència però que no dubten de tornar a ella amb complements de sou prou amorals. Però bé, no m’hi vull ficar més per no ser titllat d’envejós (i qui no?).

    Un altre tema és que de pas es vulguin carregar l’esquema, que globalment ha demostrat ser una bona eina i que ha permès crear un cos de professorat jove, no funcionari, i amb empenta el gruix del qual el forma la plantilla d’agregats de les universitats. Si això aquestes no ho valoren positivament és que admeten els seus errors en la resta de programes d’excel.lència (que no eren tals, després de tot, sino reclutaments d’amistats encoberts, pel què sembla).

  4. a 05 març 2010 a les 10:21 enriccanela

    Jordi,
    En part s’ha fetr servir per consolidar Ramon y cajal (compromís Solà), però la majoria simplement han substituït a le splaces de Titular. Elñ problema per a les universitats és el major cost. I per la Generalitat.
    Cal valorar positivament el programa. La cosa és que Muface ho paga l’Estat mentre que la Seguretat Social la paga la universitat.
    Tot és cosa de diners, com sempre.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació