Massa màsters?


Enric I. Canela

Diu La Vanguardia que les universitats catalanes oferiran el proper curs 541 graus i 600 màsters adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el que representa la culminació del procés d’adaptació al Pla de Bolonya a Catalunya, segons ha anunciat avui el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, en la presentació del saló de l’Ensenyament.

Ara s’ofereixen 330 graus a Catalunya, el nombre creixerà fins a 541, mentre que els màsters passaran de 450 a 600.

Tants màsters no sé si és una bona notícia. Crec que la majoria no estan ben adequats a les necessitats reals dels futurs professionals. Són massa una simple continuació de la carrera fet.

2 respostes a “Massa màsters?”

  1. a 11 març 2010 a les 12:50 pere alemany

    Personalment crec que és un disbarat i un malbaratament de recursos. El problema està en molts casos en que no s’ha entès la filosofia del master com a especialització després d’un grau generalista i molts professors continuen empenyats en reconvertir els antics cursos de doctorat (totalment inutils i absurds) en els másters. No pot ser que cada departament hagi de tenir com a mínim un máster propi i totalment incompatible amb els másters del departament del costat. Crec que el problema està en què no hi ha ningú amb visió de conjunt i poder per dissenyar uns másters amb cap i peus i imposar aquesta estructura per sobre dels regnes de Taifes dels departaments. Si mires per exemple el bunyol de másters de la facultat de química és per plorar. A qui li interessa fer un “Máster de Química Avançada”? Tan difícil era posar-se d’acord i oferir dos o tres másters temàtics de facultat (Química de Materials o Química Ambiental o coses d’aquest estil) que no fossin simplement la reconversió dels programes de doctorat del departament X, el departament Y, el departament Z…
    Un altre tema és el nivell dels másters. Jo dóno classe al máster de nanotecnologia i ni se t’acudeixi suspendre algun alumne (que realment no ha treballat l’assignatura ni li interessa) no sigui que ens quedem sense alumnes i ens cancel·lin el máster. Quin sentit té anar aprovant a la gent simplement per venir a classe (si és que venen) i fer un treballet que no compleix cap dels mínims exigibles?

  2. a 11 març 2010 a les 11:31 enriccanela

    Pere,
    Topta la raó. El problema el diagnostiques perfectament. Són màsters per fer la tesi. Jo no raecomano als meus estudiants que els facin, tret que vulguin fer la tesi. La majoria no em fan cas, però si més no em quedo tranquil.
    Manquen màsters ben plantejats.
    I això de les notres, tota la raó. Si suspens, val més que tanquis.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació