Enric I. Canela
Fa uns dies vaig publicar a Tecnonews L’Era de la Biotecnologia. Reprodueixo ara la traducció:
Encara que es tracti d’una tecnologia amb segles d’història, probablement tothom estaria d’acord amb l’afirmació: hem entrat en l’era de la Biotecnologia.
Quan parlem de Biotecnologia ens referim a qualsevol aplicació tecnològica que utilitza sistemes biològics, organismes vius o derivats d’ells, per a elaborar o modificar productes o processos destinats a un ús específic.
D’acord amb aquesta definició, ja fa 8.000 anys que els sumeris i els babilonis practicaven la Biotecnologia ja que empraven microorganismes per elaborar cervesa. La Biotecnologia va tenir en l’antiguitat altres aplicacions com l’elaboració del pa, el formatge o el iogurt. Igualment és Biotecnologia la cria selectiva d’animals o la selecció de plantes o la seva manipulació, tècniques, totes elles, molt antigues. Posteriorment es van introduir les vacunes, la rotació de cultius, etc.
No obstant això no és fins a principis del segle XX que es encunya la paraula Biotecnologia tal com l’entenem avui: la transformació de matèries primeres en productes útils amb mitjans biològics. Entre els primers casos moderns d’èxit és la producció d’acetona a partir de productes vegetals o la de penicil·lina.
Un error molt estès és restringir la Biotecnologia a les tècniques relacionades amb el DNA i l’Enginyeria Genètica. La Biotecnologia es fa servir en l’agricultura, en el processament dels aliments i en la producció d’energia sense necessitat que es doni la manipulació del DNA. Possiblement aquesta associació de la Biotecnologia amb l’Enginyeria Genètica es degui a les aplicacions d’aquesta en el camp de la producció de plantes genèticament modificades o la clonació.
L’ús de microorganismes és fonamental en la Biotecnologia encara que cada dia apareixen noves aplicacions derivades de la Biologia Molecular o la Immunologia, que s’utilitzen en el camp forense, producció de fàrmacs, proves per detectar determinats estats fisiològics o patològics, com són la prova del embaràs o en la detecció de fàrmacs i drogues, així com de pesticides i toxines en aliments vegetals o animals i en les aigües.
Des d’un punt de vista de política econòmica, la Biotecnologia és fonamental, ja que cada vegada més els mètodes biotecnològics substitueixen a mètodes tradicionals en l’obtenció de productes o en la realització de processos amb un cost molt inferior. Així mateix, apareixen aplicacions desconegudes de la Biotecnologia. Podríem dir que pràcticament tota la indústria aviat podrà relacionar-se d’una o altra manera amb la Biotecnologia.
No hauríem de tenir cap dubte, la Biotecnologia, juntament amb la Nanotecnologia i les TIC són claus per al futur econòmic dels països i el seu desenvolupament permetrà mantenir o augmentar l’estat del benestar.
Els problemes fonamentals amb els que ens enfrontem per poder entrar de ple en la societat del coneixement, que es basa fonamentalment en l’ús intensiu de la innovació són dos. D’una banda la falta d’inversió decidida i intel·ligent per part de poders públics per poder transformar el model econòmic. Digui’s invertir directament en instal·lacions o personal qualificat, digui’s crear les condicions que afavoreixin el canvi.
No obstant, el segon problema, el de major envergadura a mig termini, és la manca de vocacions científiques i tecnològiques. Són pocs els estudiants que se senten atrets per les disciplines que podran permetre el desenvolupament de la Societat del Coneixement. El nostre país té cada vegada menys graduats capaços de dedicar-se a l’economia del coneixement creant valor afegit. El predomini dels gestors sobre els que tenen capacitat d’aportar nou coneixement científic o tecnològic susceptible d’aplicació econòmica és cada vegada més gran. Això només pot derivar en una economia de serveis de baix valor afegit.
Són massa els responsables polítics que no ho veuen o no fan res. L’economia és tossuda i la situació econòmica del país ens està donant la raó als que fa anys que reivindiquem el canvi.
