Comentaris a: Rubiralta diu com hauria de canviar la universitat. Fem-ho?

Per: enriccanela

enriccanela — Sat, 20 Mar 2010 22:51:58 +0000

Albert,
Encantat que ho escriguis.
En el camp de la universitat no només ens en sortiríem sinó que pujaríem de nivell. Costaria una mica canviar vicis adquirits de tants anys de lleis espanyoles però amb un bon Govern, valent no hi hauria problema. Si alguna resistència.
I en recerca som líders a l’estat, cap problema.
Ara ens frenen.

Per: enriccanela

enriccanela — Sat, 20 Mar 2010 22:49:38 +0000

Jordi,
Tens tota la raó. No puc dir res més.
Malauradament les coses no ens van així. De totes formes, cada professor tindrà un punt més fort que altre.

Per: Albert Mulero

Albert Mulero — Sat, 20 Mar 2010 00:06:58 +0000

Enric,
(aquesta intervenció és com un parèntesi, disculpa’m)
Absolutament profà en el tema que desenvolupes i des de la meva activitat en el moviment independentista, se m’acud pensar si el país està preparat per assolir-la. És clar que la fractura no seria tal i ja no hem de patir pels tancs, diuen. Crec que en termes econòmics, que són dels arguments que més cotitzen ara, les empreses catalanes se’n sortirien. Prou que van aprendre de l’època dels boicots i han deixat de ser tant dependents de l’estat espanyol, però trobo a faltar visió d’estat en tot aquest procés.
Cap a on anem? Què farem? Qui serem?
Les universitats… (?)
Cadascú en el seu àmbit, persones com tu, professionals amb criteri científic i social, humà i amb coneixement de la realitat nacional, sereu molt necessàris. Potser guanyem la batalla dels patriotes, però caldrà definir un model de país modern i d’això no s’està parlant. M’agradaria saber que en penses. Potser un dia, tot prenent una copa de cava m’ho expliques. Molts records.

Per: Jordi

Jordi — Fri, 19 Mar 2010 09:20:00 +0000

Per posar-ho simple, manca lideratge. Manca posar sobre la taula decissions clares i sobren galls. Sobra assemblearisme de carrer i sobra també afany de protagonisme de la base. El què cal és que cadascú es miri més el melic al seu lloc de recerca i vegi de quina manera està aportant a la societat en els tres eixos esmentats. No valen només els científics de paper i bolígraf, tot i que són imprescindibles si ho fan bé. No valen només els què fan la seva classe i tornen aa casa, tot i que són imprescindibles si ho fan bé. No valen els que es mouen només en el món de l’empresa per treure rèdits, tot i que són imprescindibles si els proporcionen també en retorn. El què sí val és que la universitat adquireixi com propis els tres blocs i els valori de forma adequada. I el què cal és que existeixin mitjans transparents de valoració de la feina feta per cadascú, i que estudiants de grau i postgrau siguin capaços d’escollir en funció de la qualitat.