Enric I. Canela

El diari AVUI publica una entrevista amb el conseller Huguet. El conseller Huguet que va demostrar molt poc coneixement de la recerca, ha evolucionat i avui el seu discurs m’agrada molt més. Tanmateix els discursos no serveixen per a res si no van acompanyats de les corresponents partides pressupostàries. Sembla que assumeix el compromís de no retallar la despesa en recerca. Confiem que així sigui, en tot cas veig un interès que m’alegra.

Hem viscut una setmana de glòria?
Sí, una molt bona setmana per a la recerca a Catalunya. El sincrotró és una infraestructura planificada des dels anys 1990 però concretada el 2003 i executada durant les dues últimes legislatures. Ara tenim a Cerdanyola del Vallès una gran infraestructura que cal que aprofitin els científics i els empresaris. Seria imperdonable que d’aquesta joia de la Corona en sapiguem treure profit per al conjunt de la societat. Aquest sincrotró aspira a donar servei en camps com medicina, física i química en un radi de 300-400 quilòmetres. Que es faci a Barcelona una trobada d’abast europeu sobre infraestructures científiques està molt bé, però encara és més destacada la tercera notícia.

L’ampliació del MareNostrum?
Respecte al supercomputador no és només la confirmació de l’ampliació sinó que Barcelona es convertirà en un dels quatre o cinc nodes de supercomputació d’Europa.

Què tenen en comú l’Alba i el MareNostrum?
Aquestes dues infraestructures són transversals, és a dir, que serviran en molts camps de la ciència i la tecnologies. Hi ha molts clústers econòmics que cal que se n’aprofitin.

Quin és pròxim gran repte?
Com a gran infraestructura científica, el següent pas és la posada en marxa del Centre de Seqüenciació Genòmica, al Parc Científic de Barcelona. D’altra banda, el govern farà els propers mesos un pla de possibles noves infraestructures de futur, d’aquelles que ara es poden programar però potser no es faran realitat fins d’aquí 10 anys.

Tindrem més centres de recerca?
La creació de centres de recerca encara no s’ha acabat, tot i que ara estem en la fase de consolidació i racionalització dels centres existents. Estem en la recta final de la redacció dels estatuts de Cerca, la institució que ajudarà a donar musculatura i serveis als centres de recerca de la Generalitat.

Quins són els grans objectius del nou pla de recerca i innovació?
El PRI 2010-2013 marca 17 reptes o objectius estratègics que després es concreten en diverses polítiques i línies d’actuació. Els grans objectius són mitigació i adaptació al canvi climàtic, eficiència energètica i energies renovables descentralitzades, ús sostenible de l’aigua, mobilitat, edificis i ciutats, alimentació, salut, ensenyament, creació cultural, oci, cohesió social, serveis i productes de consum, seguretat, recerca i tecnologia d’excel·lència, sistemes de producció i ecoproductes amb disseny innovador, transformació de les organitzacions i noves formes de treball; i millora dels mecanismes de governament, socioeconòmics i polítics.

Són objectius molt genèrics…
Dins d’aquests grans reptes marquem uns focus concrets. Per exemple, en medicina no podem aspirar a cobrir-ho tot; volem seguir sent bons en cor, en càncer i en tecnologies mèdiques, per exemple.

Quines novetats presenta, doncs, el nou pla de recerca?
Aquest pla no només preveu fer ciència pura i dura. L’objectiu va molt més enllà que estudiar els electrons. Països com Finlàndia han hagut de reconèixer que al costat de la ciència pura s’ha de fer innovació social. Nosaltres hem arribat una mica més tard i tenim avantatge per no repetir errors: hem de fer innovació científico-tecnològica, però al costat, innovació social.

S’hi inclouen sectors que fins ara no es consideraven recerca científica…
Aconseguim els sectors de ciències socials i humanitats, que de vegades se senten allunyats de la recerca; ara volem demostrar que tots els reptes són socials. Vostès, els historiadors, geògrafs, sociòlegs, antropòlegs, advocats, economistes…, ens han d’ajudar a definir els impactes del futur i en alguns dels impactes vostès són els protagonistes, perquè han de ser vostès els que han d’investigar, no els experts en química o física. Tothom s’ha de veure involucrat en els 17 objectius del pla de recerca i innovació.

¿Tindrem capacitat econòmica per respondre a aquests reptes?
Sí, tenim previst que es compliran els objectius del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Per primera vegada el pla de recerca i innovació diu explícitament que tots els departaments de la Generalitat tenen l’obligació d’involucrar-se econòmicament en els objectius de recerca i, per exemple, en els concursos públics posar clàusules d’innovació per arrossegar el seu sector respectiu cap endavant. A més, tindrem un fons destinat a accelerar la implementació d’aquests objectius, uns fons destinats a fer que cada departament faci el seu esforç en la línia marcada pel pla de recerca.

¿Durant els pròxims quatre anys, que és el termini del PRI, es podrà mantenir el ritme d’un 15% d’augment anual en la inversió en recerca i innovació que s’establia, com a mitjana, en el Pacte Nacional?
Aquest és l’objectiu. Les xifres concretes seran aprovades dimarts pel govern, però la proposta és aquesta. Mantindrem el ritme d’inversions en recerca i innovació malgrat la crisi econòmica. A més, volem aconseguir que alguns recursos que fins ara estaven dispersos i tenien un impacte reduït, estiguin millor. Focalitzem, volem posar aquests recursos en sintonia amb els objectius del país de manera que aconseguim multiplicar el seu impacte. Quan dirigim els recursos en una mateixa direcció no sumem sinó que multipliquem resultats. Per avançar en ciència i innovació no n’hi ha prou amb saber quina és la relació entre inversió científica i producte interior brut.

En tot cas, a Catalunya, quan se superarà la barrera del 2% del seu PIB dedicat a recerca científica? El Pacte Nacional indica que aquest 2010 s’arribarà just a aquest percentatge…
Vist que el PIB està baixant i com que mantindrem les inversions en recerca, espero que aconseguirem superar aquesta barrera fins i tot abans del que s’havia previst.

¿S’està aconseguint que la ciència bàsica es converteixi en innovació i millores pràctiques per a la societat?
Estem avançant, però sóc molt exigent i crec que hem de millorar encara molt més. Estem millorant la col·laboració entre centres tecnològics i empreses, com demostra el fet que Catalunya lideri un 50% dels programes Cenit que concedeix l’administració central. També tenim molt èxit en els denominats
nuclis tecnològics, una varietat a Catalunya dels Cenit estatals. Estem donant força als centres tecnològics existents, promocionant algunes fusions de centres i creant-ne de nous. Ens falta millorar que des de la ciència es busqui el mercat. Hi ha algunes iniciatives, però la seva rendibilitat encara és escassa. Per això estem treballant per posar en marxa els pròxims mesos una unitat de valorització que assumiria aquesta part de la transferència que no funciona adequadament.

2 respostes a “El conseller Huguet aposta per mantenir la inversió en recerca”

  1. a 29 març 2010 a les 1:40 alumne

    Sembla que per fi aprovaran el PRI aquest dimarts. Tenint en compte que el darrer, aprovat a finals de 2004 – començaments de 2005, estava pensat fins al 2008, i que enguany hi ha convocatòries habituals de l’AGAUR aturades a l’espera de la seva aprovació (e.g., les Beques d’Estades, que porten més de 2 mesos de retard respecte de l’any passat), “ja era hora”. A veure què hi diuen 🙂

  2. a 29 març 2010 a les 8:15 enriccanela

    Alumne,
    Esperem que ho facin bé. El problema no són els ítems, sinó els diners. ja veurem fins on arriben. L’Huguet diu que aguantaran.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació