Enric I. Canela

César Nombela, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid escrivia l’altre dia sobre la governança de les universitats:

Els que estem convençuts que, malgrat tots els problemes, hi ha capacitat en la nostra societat per superar-los, hem de confiar que s’imposi el rigor, així com treballar per a això. En molts àmbits, l’organització de les nostres estructures és deficient, suposa un llast per al funcionament dels nostres recursos. El substrat social existent a Espanya pot aspirar a resultats molt millors.

Per elemental que sigui, cal insistir: l’educació en tots els seus nivells ha d’assumir nous rumbs, com a base per a construir aquest futur millor. En els últims dies afloren al debat públic dos problemes relatius a l’educació superior. Un, l’economia de les universitats, que no són excepció pel que fa a limitacions i endeutament, amb l’horitzó d’una pujada de taxes.

L’altre, el govern de les institucions acadèmiques, que està en íntima relació amb l’anterior, per això es parla de governança, el que suposa al·ludir a una gestió amb objectius de desenvolupament i basada en l’equilibri. Sembla que el Ministeri es planteja abordar ambdues qüestions per tal que la gestió estigui basada en el retiment de comptes i en l’assoliment d’objectius. Són els objectius que la nostra comunitat acadèmica pot arribar amb una organització millor que l’actual. Espanya aporta ja més del 3% de la producció mundial de coneixement científic, amb un paper fonamental per part de les seves universitats; urgent una reforma per fomentar una societat del coneixement.

Encertada reflexió tot i que sense beques no es pot parlar d’apujar els preus públics de les universitats.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació