Enric I. Canela

Una de les coses més absurdes d’alguns polítics és voler fer que la Física sigui d’esquerres o de dretes. Encara que els consellers d’Iniciativa aconseguissin que el Govern aprovés que a Catalunya no s’aplica la llei de la gravetat, els objectes seguirien caient,però no sé si estan preparats per entendre el predomini de la Física sobre la política. El pobre Galileu ja va patir els fanàtics.

Només calia veure la cara d’escepticisme del PSC davant l’estúpida mesura d’anar a 80 km/h per autopista per reduir la contaminació. He escrit sobre el tema (Perill: Àrea Pérez Moya; Velocitat espasmòdica; La confusió no només regna, sinó també governa; Recaptació o contaminació?; Els poders paranormals del tripartit; L’efecte de la reducció de la velocitat a l’Àrea de Barcelona). La gent no subjecta al pacte tripartit va poder dir sense embuts que la mesura era una estupidesa. I encara que l’apliquessin a Amsterdam o a Vladivostok seguia sent una estupidesa, la ciència no es pot votar, no està sotmesa a les normes de la democràcia ni als pactes tripartits.

Ara a Media Ambient han constatat que no només no ha disminuït la concentració de NO2 a l’àrea de Barcelona sinó que ha augmentat. No ho entenen. Igual encarreguen un estudi al respecte.

Jo no sé gaire de Física, però si que sé que hi ha una cosa que és el parell màxim. Té a veure amb les revolucions per minut (rpm) del motor (evidentment depèn del tipus de motor). Per consumir menys, a cada marxa cal anar a les rpm que proporcionen el parell màxim. Per sobre i per sota es gasta més per recórrer una determinada distància.

Si els conductors van en 5a a 120 km/h és molt probable que emetin menys que a 80 km/h a la mateixa marxa.

El problema no és la velocitat és el tipus de motor i saber conduir mantenint les revolucions del cotxe a prop del parell màxim.

L’explicació de l’augment de partícules contaminats a l’atmosfera malgrat haver disminuït el trànsit és ben senzilla, la tendència a conduir amb marxes llargues quan no cal.

Segurament els genis de la física que ens governen haurien fet millor invertint en una campanya aconsellant sobre aquestes idees que no prohibint, però ja se sap,el fanatisme es porta en els gens.

3 respostes a “Quan la Física guanya a la política”

  1. a 15 abr. 2010 a les 10:29 Xavier Pinell

    Tens tota la raó, crec que és una mesura del tristpartit per contentar als pijoecologistes, però no hi ha res com la ciència com per entendre aquests resultats, encara que la ciència ens aporta molt ens enbruta les conciències i el mediambient i es clar, amb aquestes mesures els que prenen les desicions els quals son “ecologistes” es troben millor, hauriem de preguntar als que viatgen molt per exemple amb avió que si saben que cada vegada que un avio pasa per la capa on existeix l’ozo malmetem el O3 apart de NO3 CO2 etc, visca la crisi, visca la naturalitat, visca la tranquilitat i lo autèntic.

    Mentres uns es queden l’area metropolitana altres es queden la resta i els altres es nategen la consciència i els altres vinga treballar sense parar.Etc Etc Etc

  2. a 15 abr. 2010 a les 11:02 Salvador

    Prop del punt de parell màxim, en realitat una mica per sota, el que es té és la zona de màxim rendiment del motor.

    Si en 5ª baixem de 120 km/h a 80 km/h la potència necessària baixarà com a mínim d’un terç, en realitat bastant més ja que el fregament de l’aire i de les rodes no són constants sinó que augmenten amb la velocitat. Per molt que disminueixi el rendiment del motor al allunyar-se del punt de parell màxim, és molt poc probable que aquesta disminució compensi la disminució de la potència necessària i per tant molt poc probable que augmenti el consum de combustible.

    El que passa és que malgrat disminuir el consum de combustible, al baixar el rendiment de la combustió augmenta la quantitat de partícules i de combustible sense cremar emesos a l’atmosfera. S’emet menys CO2 però molt més contaminants, hidrocarburs, òxids de nitrogen, SO2, sutges, etc.

  3. a 15 abr. 2010 a les 11:03 enriccanela

    Xavier,
    Efectivament, cal repensar algunes coses del transport. Veure quan cal moure’s i quan no cal no fer-ho. Comparar el consum i contaminació de l’avió amb els cotxes o trens equivalents.
    Complicat, però si més no explicar les coses com són.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació