L’embolic dels màsters


Enric I. Canela

Els màsters estan generant un interessant debat. Lògic, és el fruit d’un absurd sistema generat sense saber on es volia anar per la política erràtica en matèria universitària del govern espanyol des de l’any 2000 aproximadament.

Ara el Ministeri d’Educació vol reordenar el postgrau perquè hi ha massa màsters i massa generalistes. En un període de sis anys vol reconvertir-los. A partir del curs proper l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (Aneca) atorgarà mencions de qualitat als màsters que consideri d’excel·lència.

El primer que cal fer és saber per a què serveixen els màsters, deixar de banda la ximpleria de confondre el màster generalista, el màster professionalitzador i el màster per fer el doctorat. Saber a qui van adreçats, etc.

Els britànics tenen carreres que acaben en grau i altres en màster. Aquí han fet un embolic homogeneïtzador. Era fàcil fer-ho bé, més complicat és endreçar-lo.

4 respostes a “L’embolic dels màsters”

  1. a 30 abr. 2010 a les 2:46 Joan Gil

    “Laisser faire, laisser faire” i després passa el que passa. Que l’ANECA és menys dura alhora de controlar la qualitat i que els postgraus es confonen amb els màsters; i al final, tot plegat, perquè els de sempre, ens costi ben car. Perquè jo, no em puc permetre alguns -per molt xulos que semblin-; i la veritat, no em sembla pas just. Abans, no m’ho semblava, però ara que em toca a mi encara menys.

  2. a 30 abr. 2010 a les 6:37 enriccanela

    Joan,
    Que no parlo de diners. Coincidiré amb tu en què si no pots pagar l’has d epoder fer igual. Aquí hi ha tot un altre problema, gran, però un altre.
    Jo ara em refereixo a la definició perquè si a sobre el fas i és una inutilitat, ja m’explicaràs. la primera cosa que cal és que sàpigues l’objectiu real del curs i si el curs s’adapta als objectius. En això sóc molt rigorós quan parlo amb els meus estudiants.

  3. a 30 abr. 2010 a les 9:54 Carolina Ibac

    Bé, és aquesta una tònica ben comuna a l’Estat espanyol, començar la casa pel teulat. Sense una bona estratègia, s’està destinat al fracàs. L’ensenyament (tot) a Espanya és lamentable… No fem més que tapar forats amb llei rere llei. Ja n’hi ha prou de jugar amb el futur dels nostres joves. És una vergonya arribar a ser tan incompetents.

  4. a 01 maig 2010 a les 10:19 enriccanela

    Carolina,
    Si, és el sistema habitual. Van començar a equivocar-se en aquest tema a l’any 2002 i no ho han deixat de fer.
    Un autèntic desgavell tot plegat.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació