Enric I. Canela
Juan Lerma, director del Institut de Neurociènces d’Alacant, CSIC-UMH i President electe de la Sociedad Española de Neurociencias (SENC), ha escrit a El País un excel·lent article: Investigación básica en tiempos de crisis
Agafo una petita part:
La priorització de la – mal anomenada – recerca aplicada sobre la recerca bàsica, és perillosa si això comporta el retrocés d’aquesta última. I em temo que una anàlisi succinta dels comptes ministerials indica que, en aquesta crisi, es beneficia a una (llegiu innovació) en detriment de l’altra (dir, ciència). La missió de la recerca, els mètodes de transferència i la rendibilització que això comporta són processos diferents i com a tals han de ser tractats. La recerca bàsica mira a la frontera inexplorada, en el desconegut i per això és intrínsecament desordenada i impredictible.
No deixeu de llegir-lo, descriu un dels errors més important de les polítiques públiques.
L’article és excel·lent, gràcies per la recomanació de lectura.
A veure si els responsables polítics (d’aquí i d’allà) en prenen bona nota.
El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació ja hi dedica un capítol sencer (el 2) i entre altres coses a la introducció hi diu que:
Catalunya és conscient del paper rellevant de la recerca de qualitat i del seu impacte que, entre
altres, proporciona i facilita:
Un increment de l’estoc de coneixement codificat (publicacions) o tàcit (habilitats, saber fer i
experiència) que permet avançar en els reptes complexos existents.
La creació de productes, serveis i processos nous i millors per part de les empreses i del sector
públic.
Uns entorns d’aprenentatge rics en coneixement que formen persones titulades i doctorades
amb les competències que tant el sector públic com el privat utilitzen, en gran manera, per
generar innovació.
L’atracció d’inversions directes i indirectes. A més, un sector d’R+D potent és també un sector
econòmic que crea ocupació de qualitat elevada i beneficis per a l’entorn.
La creació d’empreses noves sorgides del coneixement i dels resultats de la recerca.
La millora del desenvolupament de polítiques públiques: salut, transport, seguretat, etc.
La promoció de la captació i la retenció de talent al màxim nivell.
El desenvolupament de metodologies noves i d’instruments científics útils, sovint més enllà del
context concret en què es generen.
Un estímul a les xarxes i als vincles relacionals que incrementen el capital social del país.
Un augment de la capacitat de resoldre i d’abordar problemes complexos.
La generació d’intangibles, com ara la projecció i la imatge de país.
La configuració d’una cultura científica i el fet de fer de la ciència una part de la cultura.