Coses del raïm lleig


Enric I. Canela

El resveratrol és un polifenol natural. Es tracta d’una fitoalexina que produeix el raïm com a resposta als fongs fitopatògens.

S’han estudiat els seus efectes com a cardioprotector, inhibidor de l’agregació de les plaquetes, antiinflamatori, antioxidant i vasorelaxant.

Molt recentment s’ha publicat un treball (Po-Len Liu , Jong-Rung Tsai, Albert Linton Charles, Jhi-Jhu Hwang, Shah-Hwa Chou, Yueh-Hsin Ping, Feng-Yen Lin, Yuh-Lien Chen, Chun-Ying Hung, Wen-Chi Chen, Yung-Hsiang Chen, Inn-Wen Chong. Resveratrol inhibits human lung adenocarcinoma cell metastasis by suppressing heme oxygenase 1-mediated nuclear factor-http://www3.interscience.wiley.com/giflibrary/18/kappa.gifB pathway and subsequently downregulating expression of matrix metalloproteinases. Molecular Nutrition & Food Research. Published Online: 11 May 2010).

En aquest treball, treballant amb cultius cel·lulars demostren que el resveratrol inhibeix la metàstasi dels adenocarcinomes de pulmó. Evidentment una cosa és l’efecte en cultius cel·lulars i l’altra la seva utilitat en pacients, però els resultats són prometedors. En qualsevol cas, les dades aportades serveixen per conèixer millor el mecanisme implicat en la metàstasi cel·lular.

A voltes d’aquest article us recomano que prengueu el raïm ben lleig, aquell que té parts fosques a causa d’alguna agressió (ocell, pedra, etc.). Normalment és més barat i dolç. A sobre té resveratrol perquè l’ha produït el gra per defensar-se.

5 respostes a “Coses del raïm lleig”

  1. a 16 maig 2010 a les 9:33 Criteri

    Com m’en alegro que la investigació refer-mi allò que pensava i que en diferent mesura i matisant es pot aplicar a tot. Sempre dic a les dones de casa que els vegetals més petits, “mig passats”, etc, són sovint els més interessants, p e els tomàquets que tenen a sota el taulell per a llençar, en general, són els únics amb un bon grau -organolèptic si més no- de maduració.

  2. a 16 maig 2010 a les 10:23 enriccanela

    Jona,
    No s’entèn res del que fa aquest govern. Incoherència, dspropòsits. Si foos una empresa els haurien fotut la carrer fa temps.

  3. a 16 maig 2010 a les 10:32 enriccanela

    Criteri,
    He aprofitat l’article per dir el que m’agrada. Sempre la fruita lletja i dolça, del pagès si es pot. Allò que ha tocat massa cambra frigorífica i no ha madurat a la terra no té els components necessaris per a una bona nutrició. Allò que piquen els ocells.
    La llàstima és que no pugui gaire, Barcelona…

  4. a 17 maig 2010 a les 7:20 Criteri

    Sí, em referia exactament a això, a la fruita lletja, la que madura perquè no és de cambra, qu és directa del pagès. Caldria fer-ne pedagogia.

  5. a 17 maig 2010 a les 10:49 enriccanela

    Criteri,
    Jo ja faig una mica de difusió, escrivint aquí (poca gent ho veu), a le smeves classes.
    Cal molt més.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació