Adéu, Espanya?


Enric I. Canela

He estat veient a TV3 el documental Adéu, Espanya?. Deixant de banda consideracions polítiques, gairebé tothom sap el que penso, es veu la capacitat de desenvolupament econòmic, d’aprofundir en l’economia de coneixement que tindríem en una Catalunya independent, sense la rèmora del sistema intransigent carpetovetònic.

El que fa viure en un país democràtic o en un que no respecta que la sobirania resideix en els ciutadans.

4 respostes a “Adéu, Espanya?”

  1. a 04 juny 2010 a les 12:54 Marta

    Estudi estadístic en Power Point:
    “Perfil social de l’independentista, l’unionista i l’indecís a Catalunya”:

    http://www.slideshare.net/marcbel/perfils-de-lindependentista-unionista-i-indecs-estudi-ces

    Les dades són de molt diverses fonts, incloses estatals.

  2. a 05 juny 2010 a les 7:49 Francesc Bonastre

    País democràtic? La democràcia és un concepte bastant complexe, vull dir, que hi ha una definició segons el diccionari, però hi ha altres coses que possiblement no entrin en la definició, però que són democràtiques. El mateix passa amb que la sobirania resideix amb els ciutadans. Des de el punt de vista del nacionalisme espanyol o de l’acutal constitució espanyola, aquesta sobirania només resideix amb els ciutadans espanyols, els catalans, tècnicament, no són ciutadans de Catalunya, si no d’Espanya i, el nostre Parlament, és autònomic, i així fiel a una Constitució o Llei, la qual es va fer en un període històric. La sobirania espanyola és indosulible com la nació i aquesta és una bona trampa. Democràcia? Ni Locke, amb el segon tractat sobre el govern civil, diria que aquí tenim una divisió de poders! Cas del tribunal constitucional. Democràcia? Estat de benestar? Història, democràcia capitalista? Ai la humanitat i la gran construcció segons l’inteés dels grups de poders. Però és cert, un poble, sigui el que sigui, amb una llengua, amb una història, hauria que tenir el dret a la seva sobirania o a la llibertat o la independència. Ja sabem que no és així i, que Catalunya, com altres pobles, haurà que fer l’esforç de construir el seu propi futur. Altra cosa, és si ho aconseguirem.
    Francesc Bonastre i Santolària.

  3. a 06 juny 2010 a les 1:16 enriccanela

    Hola marta,
    Moltes gràcies. El teu comentari havia quedat atrapat a “pendents”. Ara ja estàs reconeguda.

  4. a 06 juny 2010 a les 1:19 enriccanela

    Francesc,
    Com que no havies escrit, penso, abans, la “màquina” t’ha deixat “pendent”.
    Tens raó en aquesta anàlisi, però les democràcies del món compartiexen poc el concepte de ciutada que té Espanya de nosaltres. La gent normal, demòcrata, que mira els llibre sd’història sap distingir.
    I això de la divisió de poder pot passar a l’antologia de la comèdia.
    Jo crec que si que ens en sortirem.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació