Enric I. Canela

Así no se logra un Nobel és un excel·lent article escrit per Alicia Rivera i publicat a El País d’avui. Us l’haig de recomanar molt i molt.

Explica amb claredat la diferència que hi ha entre estar en el lloc 9 com a potència científica i la qualitat científica, mesurada com l’impacte que té aquesta feina científica. Cert que Espanya ocupa el 9è lloc, però quan es mesura l’impacte baixa molt. Aquest informació es pot treure de la classificació de SCimago Journal and Country Rank. Es poden veure diferents formes d’ordenar els estats: Per quantitat, per cites, per cites per document, pel nombre H. Si ens fixem en cites per document, Espanya passa al lloc 53è.

O sigui molts documents poc citats. Una altra manera és el número H, en aquest cas la posició és la 12è.

Per què aquestes diferències? L’article ho explica bé, però no puc deixar de reproduir un paràgraf:

“El sistema actual es basa en grups (guerrillers), no en centres de recerca organitzats (exèrcits) i això posa un sostre al sistema ja que la recerca puntera requereix una atmosfera i uns recursos que no poden prestar els centres clàssics, com els departaments universitaris i els organismes públics d’investigació (OPI) “, explica Joan Guinovart, president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE).

Evidentment Guinovart es refereix a departaments i OPIs de l’Estat.

Catalunya té l’oportunitat d’actuar de forma diferent, en part ho fa però ha d’apostar més fort per un canvi profund.

5 respostes a “La política científica requereix un canvi”

  1. a 05 juny 2010 a les 11:07 Miquel Duran

    Enric,

    l’únic valoració vàlida de qualitat és cites/document, perquè l’índex H depèn de la mida de l’organització valorada (o en el cas d’un investigador, de la seva edat).

    Crec que és una mica injust dir que Espanya passa de 9 en quantitat al 53 en qualitat, ja que uns 33 estats no són realment significatius per la poca producció que fan. Pensa que aquí no es té en compte la productivitat: quants articles es produeixen per habitant? I quantes cites per habitant?

    El més fàcil és comparar Espanya amb Polònia. Població semblant. Doble número d’articles. Quàdruple número de cites.

    Quan tingui temps, em dedicaré a mirar la productivitat del sistema científic de cada estat. En aquest cas és fàcil, a diferència del sistema universitari, departamental, etc.

    I si parléssim de Catalunya… quedaria molt millor, ja hem vist el rànking SIR2010 Iberoamericà…

  2. a 06 juny 2010 a les 7:11 enriccanela

    Miquel,
    Tens raó. En tot això dels rànquings jo no hi veig mai una manera clara de fer-ho. Els Països Baixos tenen una dimensió molt inferior però en impacte estan per sobre.
    De totes sformes, moltes cites de molt poc impacte…
    En el cas d’universitats per àrees va molt bé perquè evita l’impacte negatiu que reben les universitats temàtiques.
    No en tic dubte, Catalunya quedaria molt millor.

  3. a 06 juny 2010 a les 9:44 Miquel Duran

    Enric, ok.
    Cal separar producció (articles publicats) de l’impacte esperat dels articles (qualitat del productes produït) de les cites rebudes efectivament al llarg del temps (impacte real).

    Què s’entendria llavors per productivitat? Suposo que el cocient entre articles publicats i habitants. Es pot ser poc productiu i fer molt bé les coses, o molt productiu i fer un producte mediocre.

    O sigui, real com la vida mateixa. Igual que una fàbrica de cotxes.

    El problema és que si no hi ha qualitat, no hi ha patents ni transferència ni res. Només darrere de la qualitat investigadora (i de la sort) hi ha rendiment econòmic-social.

  4. a 06 juny 2010 a les 10:51 Miquel Duran

    Supòsit pràctic sobre l’índex h:

    Dos estats o organitzacions tenen un índex h igual. Si s’uneixen, passen a tenir, com a nou estat o organització, un índex h força superior (però força menys que el doble.

    L’índex h depèn del temps que una organitzaci o persona porta fent recerca(o que un estat porta fent una política investigadora determinada), i també de la mida de l’organització o estat. A igualtat de mida o producció, tenir un índex h més alt vol dir més qualitat, evidentment.

    Una mica, l’índex h mesura els articles-estrella. Potser els que produeixen més riquesa, també.

  5. a 06 juny 2010 a les 1:25 enriccanela

    Miquel,
    Els teus dos darrers comentaris posen el dit a la nafra. L’índex h dóna idea dels articles estrella. Un article estrella sobre algun teorema pot no generar res. Un treball que ni es publica pot generar una empresa.
    De totes formes crec que hem de jugar amb més d’una cosa. Algun índex integrat que ens permeti mesurar i comparar-nos.
    Pel que fa a la productivitat caldria fer el que dius, però tenir en compte la qualitat. Si representem articles per habitant davant de cites per article tindríem una distribució interessant. Igual m’ho miro.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació