- Enric I. Canela - http://www.enriccanela.cat -

La política científica requereix un canvi

Enric I. Canela

Así no se logra un Nobel [2] és un excel·lent article escrit per Alicia Rivera i publicat a El País d’avui. Us l’haig de recomanar molt i molt.

Explica amb claredat la diferència que hi ha entre estar en el lloc 9 com a potència científica i la qualitat científica, mesurada com l’impacte que té aquesta feina científica. Cert que Espanya ocupa el 9è lloc, però quan es mesura l’impacte baixa molt. Aquest informació es pot treure de la classificació de SCimago Journal and Country Rank [3]. Es poden veure diferents formes d’ordenar els estats: Per quantitat, per cites, per cites per document, pel nombre H. Si ens fixem en cites per document, Espanya passa al lloc 53è.

O sigui molts documents poc citats. Una altra manera és el número H, en aquest cas la posició és la 12è.

Per què aquestes diferències? L’article ho explica bé, però no puc deixar de reproduir un paràgraf:

“El sistema actual es basa en grups (guerrillers), no en centres de recerca organitzats (exèrcits) i això posa un sostre al sistema ja que la recerca puntera requereix una atmosfera i uns recursos que no poden prestar els centres clàssics, com els departaments universitaris i els organismes públics d’investigació (OPI) “, explica Joan Guinovart, president de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE).

Evidentment Guinovart es refereix a departaments i OPIs de l’Estat.

Catalunya té l’oportunitat d’actuar de forma diferent, en part ho fa però ha d’apostar més fort per un canvi profund.