Enric I. Canela

Llegeixo que Catalunya rebutja que l’alumnat de FP faci la selectivitat i que el govern espanyol decideix que els estudiants de cicles formatius s’examinin de la mateixa prova optativa que els de batxillerat per accedir a la universitat. La Generalitat reclama el retorn provisional a les quotes.

La meva opinió és que el sistema de quotes no és bo, però que les coses no es poden improvisar.  Val més deixar-ho com estava i preparar un sistema adequat i amb temps suficient per tal que els alumnes sàpiguen a que s’hauran d’atenir. Calen proves de caràcter general, per a uns i altres, que acreditin els coneixements necessaris per fer una carrera. Ara això no passa.

7 respostes a “El colobrot de l’accés a la universitat dels estudiants d’FP”

  1. a 15 set. 2010 a les 7:33 Joan

    no hi estic d’acord, de fer una prova ni pels del batxillerat o ni pels de la FP, el que acredita tenir els coneixements és precisament tenir aprovat el batxillerat o el fp de la branca de la carrera que vols fer.

    pq si voleu seguir amb la selectivitat no fa falta acreditat cap tipus d’estudis anteriors, només passant la prova seria suficient. El fet d’aprovar-la o no ja depèn d’un mateix.

    si el problema és que hi ha més alumnes que aules és qüestió d’ampliar-les no seleccionar. A primaria si no hi cap tothom s’amplien els centres no es deixa la 1/2 fora.

    a part que als professors no se’ls i demana el mateix que als alumnes com per exemple amb el nivell C de català ni els i fan cap selectivitat, amb el diploma homologat és suficient.

  2. a 15 set. 2010 a les 7:47 enriccanela

    Joan,
    En absolut. Una persona pot fer una sèrie d’assignatures que no tenen gaire a veure amb la carrera que tria i no podrà seguir el curs. Per altra banda no hi ha places per a tots els que aproven, com ho fem?
    Per altra banda, el nivell dels que aproven la selectivitat és bastant baix. La culpa de qui és? Dels estudiants no, però el que no podem és tenir professionals que no en sàpiguen. Quan tinguis una malaltia i vagis al metge li demanaràs que en sàpiga i o el justificaràs perquè l’escola que va anar fos dolenta.
    Més encara, moltes escoles regalen la nota de Batxillerat o d’FP, cal comprovar els coneixement.
    Hi ha una alternativa, la britànica, que es fer una entrevista i decidir la universitat.
    Els recursos, enlloc del món, són suficients per admetre a tots els que volen fer Medicina (per exemple).
    El professorat acredita saber la matèria que li correspon, altra cosa és que a més hagi de saber català (cosa que considero imprescindible).
    Res, que s’ha de fer prova. La meva opinió és que diferent, però prova de coneixement. Ho sento, però d’una manera o altra, prova de nivell.

  3. a 15 set. 2010 a les 10:09 Joan

    llavors el problema és que et donen el titol de batxillerar, formació bàsica o fp, que acredita uns nivells i després no són reals.

    jo ho dic més pel fet de que per fer carreres tecnològiques et fagin un prova d’història o de literatura, que és donen per acreditades amb l’escolarització anterior, enlloc de centrar-se en l’important, les matèries específiques.

    és millor saber molt de poc que poc de molt.

    doncs això que no hi ha places hi s’ha de destriar és normal als usa que totes les universitats són privades, però quan les universitats són públiques no, l’argument que són coneixements superiors no em serveix, són escoles públiques encara que paguis una part amb la matricula.

    pq si fem com les privades el millor és que deixin d’existir les públiques i pagar en forma de beques als més aptes pq vagin a una privada aquí a en un altre país.

    no sé si m’explico però no i si entenc que el diploma de batxillerat no sigui suficient per acreditar uns coneixements per una escola/uni superior que depèn del mateix òrgan, la gencat o el ministeri. Passa el mateix quan es vol fer un doctorat a la mateixa universitat que li fan fer una prova pq no es fien dels exàmens que els hi han fet anteriorment?

    no m’has respost pq si els títols de batxillerat o fp no tenen cap importància, ‘els regalen’ i cal fer un prova de selecció es demanin si al final l’important els tinguis o no és l’examen que et fan per entrar.

    evidenment una persona que no sap llegir no els passarà però potser una persona que no té batxillerat si i una que el té no. Sempre que treguin les comunes del camí o que demanin física quàntica avançada, formular química inorganica pels que volen fer història del art, belles arts o antropologia de tribus del amazones, igual que et demanen lletres, història, literatura si vols fer exactes.

  4. a 15 set. 2010 a les 10:20 Joan

    la prova d’accés per majors de 25 anys incorpora comunes (esbiaixades cap a lletres, les que tenen menys sortida laboral, dret a banda ) per uns estudis específics.

  5. a 15 set. 2010 a les 10:37 Joan

    la diferència serà que uns veuen els estudis per treballar i els altres com un monestir per filosofar sobre la metafísica com si fossin enciclopèdies amb 2 potes on tothom fóssim doctors en tot com a fi enlloc de treballar per guanyar-se les garrofes.

  6. a 16 set. 2010 a les 12:13 Joan

    no cal donar-hi més voltes el millor per accedir a la universitat ‘pública’ és seguir com fins ara amb una prova de trivial pursuit de cultureta general estil ¿quina és la capital de kasahistan? que tots els universitaris diplomats saben només faltaria, els 3/4 que tinguin més formatgets passen la resta bon vent i barca nova, això és per elitistes, la crème de la crème, el fet que ho paguem tots és secundari.

  7. a 16 set. 2010 a les 10:47 enriccanela

    Joan,
    No, no és secundari qui ho pagui. El problema és que els edificis es comencen per la base i no pel sostre. Declarant-se anticapitalista o qualsevol altra cosa no s’arregla res, s’arregla amb polítiques adequades. Públiques m’estan molt bé. El que no és solució és fer doctors als que no saben ni escriure. I estem gairebé en això. Cal ser molt rigorós amb l’educació, començant per la bàsica. i el que no en sàpiga que no passi de curs. Evidentment la porta de la universitat tancada per als que no tinguin uns mínims.
    Podíem donart el carnet de conduir als que no saben conduir, pobres.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació