Enric I. Canela
Francesc-Marc Álvaro ha publicat un article a La Vanguardia que robo excel·lent: Expulsar a los científicos. El publico traduït:
Sense una aposta pel coneixement d’avantguarda, qualsevol societat acaba quedant enrere i perdent capital humà. Malgrat això i malgrat que, sobre el paper, tots els dirigents polítics assumeixen que no hi ha futur sense invertir en recerca, la realitat és descoratjadora. La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ja ha fet saber que el seu departament acusarà retalls “molt importants” en els pressupostos generals de l’Estat del 2011. Plou sobre mullat perquè l’any passat hi va haver una caiguda del 8,75% en les inversions destinades directament a recerca. Els científics, a diferència d’altres col·lectius professionals, no fan molt soroll quan estan enfadats, però el descontentament del sector per l’incompliment de les promeses de Zapatero és més que considerable. Recordem que tota l’anomenada “economia sostenible” publicitada pel Govern central havia de basar-se en una potenciació de polítiques serioses de R + D + I.
La ciència hauria de ser un capítol blindat, sobretot quan l’argument de la crisi ordena tisorades en tots els ministeris. Perquè del coneixement excel·lent depèn tota la resta: la riquesa, el benestar, la confiança, la qualitat i la potència d’una societat. Però no és així. El pitjor de tot és que aquesta manca d’inversions comporta l’expulsió de no pocs científics, que han de buscar-se la vida en altres latituds. D’aquesta manera, perdem el millor que tenim, homes i dones joves que han sortit de les nostres universitats, que han realitzat estades a l’estranger, que han estat becats i que, finalment, no poden aplicar el seu saber i la seva vocació a la nostra societat. Que l’Espanya democràtica no hagi fet grans esforços per posar fi a aquest exili professional és un fracàs de dimensions tremendes, encara que sigui un degoteig invisible que només coneixen els directament implicats. Un fracàs i un escàndol que no semblen importar a ningú. Si jo fos un jove científic sense lloc per desenvolupar la meva tasca aquí, pensaria que l’absurd mou les decisions polítiques: el que s’ha invertit en la seva formació no es correspon amb el que després es destina perquè aquest investigador es quedi.
Juntament amb la renovació de l’administració de justícia, la ciència oficial continua sent la tasca sempre postergada. Heus aquí dos forats negres que ens xuclen energies i ens frenen. Ens han repetit, a propòsit de la crisi que estem travessant, que el maó i el turisme ja no tornaran a ser el que eren. Ens repeteixen que hem de espavilar i crear activitats noves, de valor afegit, que ens permetin prosperar en el món global, més enllà dels èxits de la selecció de futbol. El governant espanyol, tancat en els seus afanys a curt termini, segueix pensant que la ciència pot esperar demà passat. Però el demà ens està passant per sobre de forma abassegadora.
One thought on “Expulsar als científics”