Enric I. Canela

David Rodríguez ha publicat un excel·lent article sobre la universitat: El segon curs de l'”Era Bolonya”.

Després d’explicar, amb encert, els canvis que s’estan fent a les universitats, per desgràcia no a totes les assignatures per l’esforç extra que suposa i la carència de recursos, planteja la possibilitat d’apujar el preu de les matrícules.

Sense entrar en aquest debat, crec que no s’hauria de fer sense tenir un sistema de beques mínimament digne, si que em voldria referir a un aspecte.

Diu que abans d’apujar els preus públics de l’ensenyament universitari primer caldria: saber realment quan costa una plaça d’alumne. Fins ara només tenim indicadors molt dolents, que prenen com a base el pressupost total de despeses de la universitat, i que obliden que moltes universitats dediquen la majoria dels seus recursos a la recerca. Potser caldria que les universitats, en un exercici de transparència, expliquessin realment quin és aquest cost.

Haig de dir que des de fa anys hi ha una comissió creada a l’AQU, que coordino jo mateix, que té totalment enllestit el model de costos que haurien d’aplicar les universitats públiques catalanes. Evidentment el model no es basa en dividir les despeses corrents de la universitat entre el nombre d’estudiants. Això ho fa només la Generalitat. La Universitat de Barcelona quan jo era vicerector d’Economia i Organització ja va establir un mètode, imperfecte però suficient, per donar a conèixer el cost de cada crèdit. Es tenia en compte l’abandó, etc. Evidentment la retribució del professorat es repartia entre docència i recerca. A les matrícules es posava el cost que determinàvem i indicàvem a l’estudiant el que pagava i el que se li subvencionava.

Fer públiques aquestes dades em va comportar alguna discussió amb responsables d’aleshores de la Generalitat perquè em deien que s’havia de carregar tot, recerca inclosa, perquè el professorat es posava per donar classes i la recerca era un conseqüència de l’existència de professorat. Jo deia que molt bé, però que els costos es feien per activitats. Estic parlant de l’any 1996, crec recordar.

Dit tot això, totalment d’acord, cal més transparència.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació