Enric I. Canela
Gràcies a Xavier Villalba he pogut veure les conclusions del Taller sobre l’avaluació de la recerca en les humanitats, que va tenir lloc el 28 i el 29 de gener del 2010: L’avaluació de la recerca en Humanitats i Ciències Socials. M’hi havia referit aleshores (veure L’avaluació de la recerca en Humanitats i Ciències Socials, un tema no ben resolt)
Formulen un decàleg de conclusions:
- S’hauria d’establir un sistema d’avaluació mixt. L’avaluació s’hauria de basar principalment en una avaluació per mecanismes indirectes, complementada en els casos en què se sol·liciti amb una avaluació per mecanismes directes d’algun treball significatiu.
- La valoració de la qualitat de la recerca s’hauria de fer sens perjudici de la llengua en la qual està escrita ni del seu caràcter territorial.
- S’hauria de recuperar el paper del llibre, la monografia i el capítol de llibre com a instruments molt significatius sobre els quals es vehicula la recerca en aquestes àrees disciplinàries.
- Caldria fixar els criteris de la qualitat de les editorials universitàries o privades d’orientació acadèmica.
- Les bases de dades haurien de complir uns criteris de qualitat objectius i clars, per tal que les revistes que s’hi incloguin puguin ser valorades.
- S’hauria de definir què s’entén per transferència de coneixement.
- El procediment, el procés de selecció d’avaluadors, els drets de la persona avaluada i els criteris d’avaluació haurien de ser precisos, objectius i transparents en tots els seus apartats.
- En el cas de l’avaluació indirecta, les persones avaluadores haurien de ser de la mateixa disciplina que la persona avaluada. En l’avaluació directa, els avaluadors i avaluadores haurien de tenir un perfil tan proper com sigui possible a l’àrea de coneixement.
- S’hauria de millorar la motivació de les resolucions d’avaluació.
- S’hauria d’incrementar la coordinació entre les agències que avaluen la recerca.
Ara cal veure com millora l’avaluació d’aquestes matèries que sempre és motiu de controvèrsia.