Enric I. Canela

Meius Ferrés fa una bona reflexió sobre el “problema” del model lingüístic a la universitat a Quin model lingüístic volem per a la nostra Universitat?.

Jo crec que el problema és senzill però cal tenir totes les competències en la matèria. El català en els estudis de grau i l’anglès majoritàriament en els de postgrau. No s’ha d’excloure que al grau hi hagi esporàdicament algunes classes en espanyol o en anglès quan s’incorporin professors no catalans i la qualitat ho demani, evidentment en el període d’adaptació. Com en la majoria dels països cal donar un temps per tal que el professorat no nadiu sigui competent en la llengua del país.

Cas especial són els estudis de llengües estrangeres (Filologia, Traducció, etc.) on, òbviament les llengües particulars han de ser vehiculars.

12 respostes a “El problema de la llengua universitària”

  1. a 10 oct. 2010 a les 7:20 Miquel Duran

    Coincideixo amb tu, Enric. Però jo aprofitaria per fer més classes en anglès al grau. I quan siguem (jo el primer, perquè encara em costa malgrat que m’ho miro amb ulls racionals i amables) capaços de veure el castellà com a llengua d’oportunitat en lloc ee llengua d’imposició, més classes en castellà obligatòries al grau.

    Mira que n’és, de fàcil!

  2. a 10 oct. 2010 a les 9:36 enriccanela

    Miquel,
    Jo no tinc cap mania a les classes en castellà, però primer cal normalitzar el sistema.
    Coincideixo amb tu.

  3. a 11 oct. 2010 a les 6:07 Jordi Villà

    Crec que no cal dramatitzar aquest tema. No és a la Universitat on cal fer proselitisme de l’idioma, sino del coneixement. L’idioma cal haver-lo establert abans, no pas a la Universitat. Cal vetllar per que el català sigui central, però sense imposició, de forma natural. El 90% dels alumnes de les nostres universitats deuen venir de Catalunya i el català s’hi imposa sense problemes. Pot ser justament aquest és el problema, el baix nombre d’estudiants foranis i de l’estat espanyol en unes universitats que, dins la lamentable mediocritat general, semblen estar una mica més ben posicionades que les de la resta de la peninsula. Cal promoure la mobilitat, cal treure’s obsessions del damunt i, sobretot, apostar per la qualitat. El model hauria de ser Català/anglès a parts tan iguales com calgui i castellà sempre que sigui raonable. Sense imposicions i amb sentit comú.

  4. a 11 oct. 2010 a les 9:43 enriccanela

    Jordi,
    No és dramatitzar, és normalitzar. El que és normal és que el professorat expliqui normalment en català.
    En parts iguals en anglès i català en els graus crec que no. De totes formes no hi estic en contra, senzillament crec que és el postgrau el lloc on l’anglès ha de críeixer i molts. Ara bé, en determinats graus donar ensenyament en anglès si hi ha possibilitat de demanda internacional si.
    El castellà, cap problema en alguns casos.
    El problema, insisteixo, és el professorat que no li dona la gana. I en això si, som a Catalunya.

  5. a 11 oct. 2010 a les 11:38 Meius

    Enric,
    Gràcies -com sempre- per la referència. T’he de dir que coincideixo amb tu. Sàpigues que en els objectius lingüístics que hem proposat a les universitats públiques n’hi ha dos que m’interessen especialment: a tots els graus hi ha d’haver un mínim de classes en una 3a llengua, preferentment l’anglès (12 cr o més) i trobo que això no s’ha difós prou. I l’altre: totes les universitats han aprovat plans de llengües multilingües, que han generat debat entre la comunitat universitària i han situat la qüestió lingüística en un lloc més rellevant que no pas fins ara. Els equips de govern n’han hagut de parlar, tot i que en alguns casos això ens ha generat algun disgust…
    Miquel, tu no pares, entre blocs, FB i twitter et vaig trobant pel camí, això és estimulant.

  6. a 13 oct. 2010 a les 8:37 Iván

    cito:

    “El que és normal és que el professorat expliqui normalment en català.”

    El que és normal es que cada professor pugui triar la llengua en què es vol expressar. Com es fa ara. Senyors, els territoris no tenen llengües pròpies. Les llengúes són pròpies de les persones que lliurement en volen fer ús vivint en aquell territori.

    És molt digne i respectable, ser català i voler expressar-se en castellà a classe, al carrer, al parlament, allà on sigui, perquè repeteixo, els territoris no tenen llengua pròpia, les persones si tenen llengua pròpia i un 57 % de catalans diu que la seva llengua pròpia és el castellà. (idescat 2008)

    Imposar l’ús d’una llengua crea rebuig cap a aquesta llengua, és contraproduent, fa que el nombre de castellanoparlants creixi. Conèixer el català ha de ser un deure, però utilitzar-lo ha de ser un dret mai un deure.

  7. a 13 oct. 2010 a les 10:14 enriccanela

    Ivan,
    El professorat de Catalunya ha de saber català, a prtir d’aquí discutim. El que no és acceptable és que no en sàpiga. A partir d’aquí la llei diu que parli en la llengua que vulgui.

  8. a 13 oct. 2010 a les 10:15 enriccanela

    Meius,
    Gràcies a tu per la feina que fas. L’anglès ha d’augmentar, però insisteixo en que preferentment al postgrau, després veurem.

  9. a 16 oct. 2010 a les 8:06 Meius

    Ivan,
    Com pots dir que “els territoris no tenen llengües pròpies”? Això no s’aguanta per enlloc.

    I una altra: la llengua que ens han imposat, i que cada dia a les aules molts professors imposen als seus alumnes per als treballs o exàmens, és el castellà, no pas el català.
    No t’equivoquis…

  10. a 16 oct. 2010 a les 5:05 enriccanela

    Meius,
    És com dius. Normalment es violenta a aquells que volen les classes en català. Per allò de l’educació.

  11. a 16 oct. 2010 a les 7:00 Miquel Duran

    Sembla que la societat catalana evoluciona cap a un doble monolingüisme, a una divisió per la llengua, potser semblant a Bèlgica, potser solapada al territori. No sé si és bo o si és dolent.

  12. a 16 oct. 2010 a les 7:58 enriccanela

    Miquel,
    Jo no crec que sigui bo.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació