Un imperialista frustrat


Enric I. Canela

Gràcies a Miquel Duran he tingut l’oportunitat de llegir un article d’un escriptor imperialista, Carlos Franz, en el diari El País. Nacionalistas, vayan y vean.

Un dur atac contra els nacionalismes perifèrics, enyorant l’imperi espanyol llatinoamericà. La seva tesi és insostenible. L’escriptor podria intentar respondre a una pregunta, per què Canadà o Estats Units són estats pròspers i els que provenen del domini castellà, no de la corona catalona-aragonesa per explícita segregació de les lleis excloents castellanes, han travessat continus conflictes, misèria i cops d’estat. No deu ser mala sort.

La democràcia mai no fa mal senyor Franz.

8 respostes a “Un imperialista frustrat”

  1. a 01 nov. 2010 a les 9:07 Albert Castany Tresserras

    També s’hauria de fer una pregunta, ell i tots els nacionalistes espanyols: per què tots els pobles volen independitzar-se de Castella? Però això només s’ho pregunta un demòcrata. Un nacionalista espanyol pensa que tothom està a gust amb ell i que només els qui no són prou intel·ligents volen separar-se’n.
    Machado ho va dir molt clar:
    “Castilla miserable, ayer dominadora,
    envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora.”
    Nosaltres a fer camí, sense ni escoltar-los.

  2. a 01 nov. 2010 a les 10:01 enriccanela

    Albert,
    Pregunta a Xile, d’on és aquest individu, si volen tornar a dependre d’Espanya, segur que tindrien menys vots que el partit per la defensa del marcians.

  3. a 02 nov. 2010 a les 8:50 Daguer

    Una demostració més que la cultura castellana és fantasmagòrica. L’article d’aquest senyor fa riure per no plorar. Sostenir que el desastre dels països sud-americans prové de la seva diferenciació és pura imaginació, és basar-se en un fet que mai s’ha donat. Al.lucinant! Suposar gratuïtament, com fa al final de l’article, que s’hi mouen interessos espuris és eguir pel camí de la fantasia. Si El País va per aquest camí, tindrem molts motius per mofar-nos dels “progres” d’aquí que se’l llegeixen.

  4. a 02 nov. 2010 a les 9:23 enriccanela

    Daguer,
    ÉS una desgràcia d’article. No s’aguanta. Per això el Canadà està a la ruïna, perquè es va separar del Regne Unit. És un ruc.

  5. a 02 nov. 2010 a les 10:09 pere alemany

    Realment l’article és estúpid, i tot per una pataleta perquè a la seva filla li fan estudiar en català a una escola pública. A veure, si va a qualsevol altre pais del món des de la xina a suècia passant per estats units no li deixaran triar d’escolaritzar la nena en castellà pagant entre tots la factura, aixó és de calaix a tot arreu del món menys a Catalunya!. Si no li agrada, que canvii de pais o que porti la nena a una privada i pagui, que ningú no li impedeix. A sobre que paguem les escoles públiques amb els nostres impostos han de decidir els que venen de fora a gaudir del sistema en quin idioma ho hem de fer?

    Per cert l’argument central de l’article, des del punt de vista intel·lectual, és insostenible. Perquè no mira el que hi ha al nord d’Europa? No hi ha nacionalismes? No hi ha paisos desenvolupats? Si a sudamèrica hi ha repúbliques bananeres no crec que sigui problema de nacionalismes. Si formessin un gran pais tots junts l’únic que serien és una república bananera més gran amb el chavez de president.

    La veritat tampoc entenc quins problemes deu tenir amb el seu pais aquest senyor, pero conec prou bé Xile i tampoc crec que sigui un pais tan desastrós com dóna a entendre en l’article.

    En fi, que si E PAIS és el gran diari per a intel·lectuals d’esquerra i públiquen aquests pamflets, em continua sense convencer …

  6. a 02 nov. 2010 a les 11:01 enriccanela

    Pere,
    És un tarat al que no cal dedicar-li gaire.

  7. a 07 nov. 2010 a les 3:53 Josep Serrano

    Aquest senyor escritor chilé diu al article que la seva filla parla una “mescolanza (al diari està escrit amb ‘s’) de chileno e inglés”.

    Al País Valencià, als llocs de transisió de la llengua quan barrejen el valencià i el castellà, diuen que parlen “xapurrao”.

    A quin col.legi enviava a la seva filla aquest senyor per a tindre eixe tipus de aprenentatge de “xapurrao”? A la llengua própia, indígena, l’anomenen amb aquest terme “chileno”? Acostumen a barrejar-lo amb l’anglés?

    Si havera volgut anar a viure a Sevilla, el “funcionario” li hauria dit: “es tot en castellà, pero tal vegada la seva nena, acostumada a parlar barrejat, no ho entenga?

    El que té aquest senyor és odi.

  8. a 08 nov. 2010 a les 11:34 enriccanela

    Josep,
    Si, és odi, per què? Venen i odien.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació