Enric I. Canela

Aquest és el programa de Reagrupament Independentista sobre la regeneració democràtica

1. POLÍTIQUES DE RADICALITAT DEMOCRÀTICA

0. Introducció.

La constitució de l’Estat català representa un exercici de dignitat col∙lectiva que permetrà una veritable regeneració democràtica del país.

Avui tenim una democràcia representativa instrumentalitzada i de baixa qualitat. Per superar aquest model obsolet i inadequat cal introduir les mesures correctores que tornin al sentit més primigeni de la democràcia i reconeguin el rol més digne de la persona i del polític com al seu representant.

Radicalitat democràtica és tornar a les arrels de la democràcia. És reconèixer la vàlua de tots aquells catalans que al llarg dels segles han cregut en el valor intrínsec de la llibertat. Radicalitat democràtica és també un exercici de responsabilitat envers les nostres generacions futures.

Els representants polítics han d’actuar amb la voluntat de lideratge i han de guiar les seves decisions segons els principis d’honestedat, integritat, objectivitat, transparència i responsabilitat.

1.- Organització de l’Estat Català.

1.1‐ Separació de poders.

En la creació de l’Estat Català, Reagrupament garantirà la separació dels poders de l’Estat mitjançant:

‐ Una llei electoral que acosti electes i electors

‐ L’aprovació de mecanismes de control efectiu sobre el poder executiu

‐ La total independència d’un poder judicial al servei de la societat

1.2‐ La cambra de representants.

El Parlament de Catalunya és la cambra de representants de Catalunya.

Els escollits ho seran per sufragi universal i per elecció uninominal en districtes electorals reduïts, atenent a criteris d’organització territorial i de proporcionalitat.

1.3‐ El cap d’Estat, el president del govern i el govern.

El president de l’Estat català serà escollit en eleccions lliures per sufragi universal en circumscripció única, amb sistema proporcional equivalent a una persona un vot, i per majoria absoluta amb el sistema de doble volta si calgués.

El Parlament de Catalunya, en exercici delegat de la sobirania popular, escollirà el cap del govern i aquest, al seu torn, escollirà els membres del seu govern o el seu equip executiu.

El govern i el seu president hauran de retre comptes periòdicament davant del Parlament.

1.4‐ Poder judicial.

El poder judicial gaudirà de plena independència de la resta de poders, nomenarà de forma independent els seus òrgans de govern amb criteris democràtics i de capacitació.

Administrarà un pressupost propi atenent a criteris d’eficiència.

El govern català no disposarà de ministeri de justícia i el poder judicial disposarà de funcionaris de seguretat, policia judicial en dependència directa dels òrgans judicials.

2. Llei electoral.

2.1‐ Eleccions uninominals al Parlament de Catalunya.

Les eleccions dels Parlamentaris de Catalunya es duran a terme mitjançant l’elecció d’un sol representant per districte electoral, a escollir entre els diferents candidats que s’hi presentin.

2.3‐ Districtes electorals reduïts.

Els districtes electorals seran de mida reduïda, per assolir d’aquesta manera un vincle de representació més directe entre els ciutadans i els parlamentaris que, a la vegada,

comporti un més gran i millor coneixement i implicació amb els assumptes propis del territori que representen.

2.4‐ Llistes obertes.

En les eleccions al Parlament de Catalunya, els electors podran triar entre tots els candidats que es presentin sense restriccions pel fet que pertanyin a llistes de partits diferents.

2.5‐ Limitació de la despesa.

La limitació de la despesa electoral quedarà fixada pel límit de 0,5 € per persona censada. El control de la despesa haurà de ser aprovat pel Parlament de Catalunya i verificat, controlat i auditat dins del termini de 30 dies a comptar des de la finalització de les eleccions.

2.6‐ Control de butlletes.

La junta electoral serà l’única autoritzada per fer impressió i tramesa de butlletes electorals. En cap cas aquestes butlletes podran ser enviades als domicilis dels seus electors directament pels partits polítics.

2.7‐ El vot electrònic.

La posada en marxa del vot electrònic serà una prioritat en el règim electoral català.

Es reconeixerà el dret a vot per la via telemàtica amb total garantia de la validesa del vot.

2.8‐ Edat mínima de vot.

L’edat mínima de vot quedarà fixada als 16 anys.

2.9‐ El dret a vot dels menors de 16 anys.

Reagrupament portarà al Parlament de Catalunya que es reconegui als ciutadans menors d’edat com a ciutadans de ple dret i es debati la possibilitat d’admetre el vot delegat o tutelat per part dels seus pares o tutors legals, com a primers responsables i dipositaris de la defensa dels seus interessos.

3. Ampliació dels límits de la democràcia.

3.1‐ Ratificació de lleis que afectin a la llei electoral.

Totes les modificacions sobre el règim i la legislació electoral hauran de ser sotmeses a referèndum, per tal d’adequar‐les a la voluntat dels representats i de sostreure‐les dels interessos electorals particulars dels partits polítics.

3.2‐ La tramitació directa de lleis.

El poble de Catalunya podrà fer aprovar lleis de forma directa al Parlament sense passar pel vot de recolzament dels diputats si el suport directe a la llei, per part dels ciutadans, és igual o superior al 25% del cens electoral.

Els mecanismes de control garantiran la validesa de la signatura dels ciutadans que avalin la llei i la veracitat de llurs dades.

3.3‐ Iniciatives legislatives populars.

Tota ILP que rebi el suport d’un 1% del cens serà admesa de forma directa per ser discutida i aprovada, si fos el cas, en seu parlamentària.

Les iniciatives legislatives també podran ser presentades des de l’àmbit de l’administració local quan rebin el suport de més del 10% dels municipis.

També podrà ser objecte d’iniciativa legislativa popular qualsevol reforma de la Constitució de Catalunya.

3.4‐ La mesa permanent del Parlament.

La mesa del Parlament admetrà a tràmit totes les iniciatives legislatives populars, que els ciutadans presentin per ser tramitades, sempre que compleixin els requisits formals per la seva tramitació.

3.5‐ Referèndums.

Es garantirà la participació política dels ciutadans en els afers públics nacionals i locals mitjançant la convocatòria de referèndums a instància dels propis ciutadans i que podran ser vinculants.

3.6‐ L’Abstenció activa i la participació directa al Parlament.

Per abstenció activa s’entén el posicionament polític d’aquell ciutadà que amb el seu vot expressa la seva voluntat de no voler ésser representat per cap dels partits que concorren a les eleccions.

L’abstenció activa tindrà dret a representació parlamentària mitjançant mecanismes equivalents al vot electrònic.

3.7‐ E‐democràcia, aplicació de les noves tecnologies.

Es definirà el programa integral de democràcia sustentada en les noves tecnologies, basada en els eixos següents: informar, consultar, deliberar i codecidir.

El govern de Catalunya disposarà de partides pressupostàries directament lligades a la voluntat de les persones mitjançant e‐pressupostos.

El Parlament disposarà del seu equivalent a la xarxa mitjançant el programa d’EParlament.

4. Control sobre els partits.

4.1‐ Transparència en el finançament de partits.

Totes les donacions als partits polítics seran escrupolosament públiques.

Les donacions dels particulars i les entitats no podran superar el 30% del pressupost anual del partit, i la quantitat màxima per persona o entitat no podrà excedir de 90.000 €.

Els partits hauran de presentar el balanç econòmic de la campanya electoral, incloent-hi totes les donacions dineràries i en espècies.

4.2‐ Finançament públic dels partits.

El finançament públic dels partits es limitarà dràsticament. Els partits rebran 0,50€ per cada vot que hagin obtingut a les eleccions i 10.000€ per cadascun dels representants que hagin aconseguit al Parlament de Catalunya.

Per finançar les campanyes electorals, l’Estat Català realitzarà una aportació extraordinària de 0,50€ per cada persona censada, que es repartirà proporcionalment entre els partits amb representació parlamentària, tenint en compte la representació que hagin obtingut en les darreres eleccions. Aquesta aportació es lliurarà a compte, i es compensarà amb eles quantitats que els partits hagin de rebre com a conseqüència dels resultats electorals que finalment es produeixin.

4.3‐ Relació entre partits, bancs, caixes i entitats financeres.

Els bancs, les caixes i les entitats financeres de tot tipus, no podran realitzar cap mena d’activitat creditícia amb els partits polítics.

Les donacions que aquestes entitats realitzin als partits polítics hauran de ser públiques i sotmeses al Parlament per tal que les aprovi. El Parlament haurà de comunicar públicament l’existència de la donació i el fet de la seva aprovació en seu parlamentària.

Pel deute generat fins a dia d’avui es determinarà un període d’amortització del deute actual dels partits amb la banca, amb prohibició expressa de condonació del deute.

Les operacions corrents entre partits i entitats financeres no estaran sotmeses al secret bancari.

4.4‐ Partits i fundacions.

Les fundacions polítiques lligades a l’àmbit dels partits polítics rebran exactament el mateix tractament en quant a finançament, control i transparència que els partits.

5. Funció responsabilitat i retribució dels càrrecs electes.

5.1‐ Limitació de mandats.

S’establirà la limitació de mandats del cap de govern i dels ministres en dos mandats consecutius.

5.2‐ Declaració de béns abans, durant i després de l’exercici del càrrec públic.

Tots els diputats i càrrecs executius del govern, així com tots els càrrecs de categoria igual o superior a sots director general, realitzaran anualment una declaració dels seus béns, ingressos i patrimoni, que hauran de dipositar al registre creat per aquest efecte, el Registre d’Interessos dels diputats.

Quan finalitzi el període d’exercici del càrrec, les persones suara esmentades es sotmetran a una auditoria exhaustiva i pública per tal de comprovar i garantir que durant l’exercici del càrrec no s’han produït enriquiments injustificats per compte de l’erari públic.

5.3‐ L’oficina de proximitat del diputat.

Els diputats al Parlament de Catalunya ho seran en dedicació plena i exclusiva, disposaran d’oficina de proximitat, dins del seu districte electoral i que tindrà com a missió que els ciutadans puguin fer arribar al seu representant tota mena de suggeriments, queixes o recomanacions.

5.4‐ Incompatibilitats de càrrecs.

Els diputats al Parlament de Catalunya i els alts càrrecs de la Generalitat no podran pertànyer a cap òrgan de direcció, ni consell d’administració de les empreses privades que contractin amb l’administració.

5.5‐ Allargament del període d’incompatibilitats un cop finalitzat el càrrec.

S’establirà un període de 5 anys, comptats des de la finalització de l’etapa d’exercici del càrrec per part del parlamentari o alt càrrec executiu del govern, durant el qual, el càrrec sortint es veurà afectat pel règim d’incompatibilitats talment com si encara es trobés en l’exercici actiu del càrrec.

5.6‐ Immunitat no és impunitat.

Els càrrecs electes al Parlament de Catalunya només gaudiran d’immunitat Parlamentària en allò que faci referència a l’exercici dels seu càrrec, per la resta de causes o imputacions hauran de declarar davant dels tribunals com qualsevol altre ciutadà.

5.7‐ Inhabilitació per condemna.

La condemna judicial d’un càrrec electe en casos de corrupció inhabilitarà a la persona per l’exercici de la política de forma perpètua.

5.8‐ Prohibició del nepotisme.

El nomenament de familiars fins a quart grau per consanguinitat o per afinitat, quedarà expressament prohibit.

5.9‐ Concepte retributiu únic i simplificació del càlcul.

Tots els càrrecs electes tindran un únic concepte retributiu, i aquest no serà en funció ni de la dedicació ja que aquesta haurà de ser obligatòriament complerta, ni de la participació en comissions o funcions o responsabilitats específiques encarregades pel Parlament o el grup Parlamentari.

5.10‐ Extensió a la resta d’administracions

Es faran extensius a la resta de càrrecs executius de totes les administracions:

‐ El règim d’incompatibilitats inhabilitació per condemna.

‐ La prohibició del nepotisme.

‐ El concepte retributiu únic.

6. El Parlament eina de control.

6.1‐ Registre d’interessos dels diputats.

En el Registre d’Interessos dels Diputats es recolliran les declaracions de béns, dels diputats, totes aquelles relacions amb base econòmica i totes aquelles dades que puguin afectar a la legislació d’incompatibilitats o altres normes complementàries i concordants.

Periòdicament s’elaborarà un informe públic general sobre l’Estat de causes de la seva competència.

En el Registre d’Interessos dels diputats es resoldran els dubtes que els propis diputats plantegin davant situacions concretes que els afectin.

6.2‐ Comissions d’investigació.

Les comissions d’investigació parlamentàries podran ser creades a petició de dos grups de la cambra o de diputats que representin un terç del nombre total de diputats al Parlament.

Tots els ciutadans tindran l’obligació d’assistir a les comissions si hi són requerits.

No existirà el dret a veto sobre els testimonis o la documentació a presentar.

6.3‐ Comitè d’avaluació d’alts càrrecs executius.

El Parlament disposarà d’un òrgan integrat per un representant de cada grup parlamentari que tindrà la responsabilitat d’avaluar i aprovar en última instància el nomenament dels alts càrrecs executius de l’administració. Atenint‐se a les capacitacions i mèrits dels candidats i llur experiència en el camp que han de gestionar.

6.4‐ Control d’incompatibilitats i autoritzacions d’activitats.

El comitè d’avaluació serà també l’òrgan específic que vetllarà pel compliment del règim d’incompatibilitats i el règim d’autorització d’activitats dels diputats i alts càrrecs del govern.

6.5‐ La reprovació en el càrrec.

El comitè d’avaluació podrà reprovar els càrrecs sotmesos a la seva avaluació. La reprovació haurà de ser votada per la majoria de la comissió i ratificada posteriorment per la majoria del ple del Parlament.

6.6‐ L’aleatorietat com a eina de selecció per càrrecs no electes d’organismes dependents de l’Estat.

S’introduirà l’aleatorietat, mitjançant el sorteig com a eina per garantir la transparència en el nomenament d’alts càrrecs d’organismes dependents del Govern i del Parlament.

Cada grup parlamentari podrà presentar un candidat que haurà de ser aprovat pel comitè d’avaluació.

6.7‐ Dret d’informació.

Els parlamentaris tindran dret de sol∙licitar al govern tota aquella informació que considerin necessària per a la seva informació de control.

Els alts càrrecs del govern tindran terminis màxims per a l’entrega de documentació i informació, que s’hauran de complir a risc de suspensió cautelar de sou i feina per part del comitè d’avaluació.

7. La llei de contractes públics.

7.1‐ Supressió dels informes.

Quedarà expressament prohibida la redacció d’informes per part d’empreses, consultors o assessors externs a la funció pública.

Només s’encarregaran aquells informes imprescindibles, autoritzats amb la signatura del ministre i acompanyats d’un informe preceptiu signat pel màxim responsable de la funció pública en aquell departament en el que es reconegui que l’administració no disposa internament dels mitjans o la capacitat per redactar‐lo ella mateixa.

7.2‐ Contractació d’assessors.

La contractació d’assessors és responsabilitat directa del ministre, aquest haurà d’autoritzar la contractació, informar de la despesa i la funció per a la que s’han contractat alhora que portarà un registre públic de tota la despesa realitzada. De la mateixa manera que pels informes la contractació haurà d’anar acompanyada del document que garanteixi que l’administració no disposa de mitjans o capacitat per dur a terme aquella funció o tasca, signada pel màxim responsable de la funció pública en aquell departament.

7.3‐ Tutelat europeu per la redacció de la nova llei de contractes públics.

El Parlament de Catalunya es disposarà a acceptar sota la tutela de la Unió Europea, una nova llei de contractació pública, que en substitució de l’actual, garanteixi els mes alts índex de control, transparència i qualitat en les adjudicacions de contractes públics.

7.4‐ Registre d’empreses contractades.

El govern Català haurà de portar un registre obligat d’empreses contractades, imports dels contractes, nombre de contractes, desviament sobre el pressupost d’adjudicació, responsable de la contractació, terminis d’execució, total anual per empresa facturat a l’administració, pes dels contractes públics respecte els privats de cada empresa contractant i aportacions o donatius d’aquestes empreses a partits polítics o fundacions de l’àmbit polític.

8. Control social sobre la gestió pública.

8.1‐ Comissions ciutadanes d’investigació.

Els ciutadans podran tramitar directament al Parlament la creació d’una comissió d’investigació.

Caldrà presentar un total de signatures equivalent al 1% del total del cens.

Els ciutadans proponents tindran dret a estar representats directament a la comissió amb igualtat de drets que els parlamentaris. Els representants dels ciutadans proponents gaudiran del tractament i l’autoritat parlamentària envers el govern i les administracions.

8.2‐ Comunicació i control de la despesa.

Cada departament del govern de Catalunya tindrà el deure d’informar de la despesa corrent de departament pel que fa a conceptes directament lligats als càrrecs polítics executius. No se n’exclouran les dietes, telèfon, viatges i despeses generals de representació.

Aquesta despesa estarà actualitzada i disponible pel ciutadà directament a la pàgina web del servei o departament en qüestió i directament lligada a la persona responsable del departament.

8.3‐ Supressió de les diputacions.

La figura administrativa de les diputacions provincials quedarà eliminada i les seves funcions i responsabilitats seran assumides pel govern de Catalunya.

8.4‐ El defensor de les persones.

El defensor de les persones vetlla pel respecte dels drets de les persones.

Atendrà les queixes dels qui es troben desemparats davant l’actuació o manca d’actuació de les administracions.

A fi de garantir la seva independència i capacitació, el Defensor de les persones serà escollit pel Parlament de Catalunya, prèvia proposta dels candidats per part de l’Oficina de la Funció Pública.

Aquest càrrec tindrà una limitació de 5 anys.

9. Administració pública i administració de l’Estat.

9.1‐ Conceptes generals, eficàcia i austeritat.

L’administració pública ha de seguir un model de resposta a les necessitats presents i previstes del país.

Les administracions públiques s’han d’organitzar i funcionar a partir dels principis d’honestedat, austeritat, eficiència i eficàcia, orientació a l’administrat, imparcialitat i objectivitat moderada per l’equitat. Aquests principis hauran d’informar tota la normativa que reguli llur funcionament.

9.2‐ Dret ciutadà a la informació i a la resposta, l’abús del silenci administratiu.

Els ciutadans tindran dret a accedir a tots els registres de l’administració, sempre i quan no s’afecti a la seguretat de l’Estat ni comprometi la intimitat de persones alienes.

Els ciutadans podran requerir la informació sobre qualsevol assumpte, conèixer la identitat del funcionari que se’n responsabilitza i l’Estat de l’expedient en cada moment.

El silenci administratiu ha de ser denunciable per part del ciutadà.

9.3‐ Un model d’ocupació pública per a Catalunya.

S’ha de crear un model d’ocupació pública propi per a tot Catalunya, susceptible de ser aplicat en totes les administracions i règims jurídics. Aquest model ha de crear els instruments de gestió per planificar coordinadament els recursos humans al servei de totes les administracions, que han de passar a ser considerats treballadors públics de Catalunya.

Els funcionaris actuals passaran a ser considerats treballadors públics de Catalunya.

9.4‐ Creació d’una oficina de la funció pública.

Es constituirà un organisme especialitzat i professional que, en representació de totes les administracions catalanes, durà a terme d’una manera integrada tots els processos de selecció, provisió i promoció dels servidors públics, processos que han de ser àgils i professionals. Aquest organisme haurà de definir de manera homogènia i homologable la tipologia dels llocs de treball a cobrir, a partir de la qual cada administració configurarà el seu model organitzatiu i de distribució de funcions.

L’oficina de la funció pública, establirà els criteris per accedir al càrrec de Defensor de les persones. Així mateix, proposarà tres persones candidates per a aquest càrrec i serà el Parlament qui, per majoria, el nomeni.

9.5‐ Institucionalització d’una funció directiva professional.

Es definirà un marc de referència per a la funció directiva com a àmbit específic de responsabilitat pública. El personal de l’administració que ocupi llocs directius haurà d’actuar amb objectivitat, professionalitat i lleialtat a l’òrgan al qual estigui vinculat, i serà responsable de la seva gestió. La seva selecció es basarà en criteris de competència.

9.6‐ Creació de l’escola superior de funció pública directiva.

Es crearà la figura de l’escola superior de la funció pública directiva, aquesta institució formarà a professionals que desenvolupin o hagin de desenvolupar càrrecs directius en la funció pública.

Els criteris formatius seguiran estàndards de formació directiva empresarial, comparables als criteris i coneixements que s’imparteixen a les escoles de negocis de primer ordre de les que avui disposem a Catalunya.

9.7‐ Clarificació de mecanismes d’entrada i sortida.

Per revitalitzar el mercat laboral de l’oferta pública de treball caldrà regular quins són els mecanismes d’entrada i sortida de la funció pública i la finalització temporal o definitiva de la relació contractual laboral amb l’administració.

La formació, millora i progressiu apropament de les condicions laborals de la funció pública a les del mercat laboral d’iniciativa privada han de fer possible aquesta flexibilització.

9.8‐ Simplificació de categories i models retributius del professionals i de l’administració.

Les categories professionals de l’administració quedaran simplificades en tres grans grups: administratius, tècnics i directius, establint els diferents graus dins de cada categoria en relació a les seves funcions.

9.9‐ Homogeneïtzació de criteris retributius en el món de l’administració local.

S’homogeneïtzaran els criteris retributius en l’àmbit de l’administració més propera al ciutadà, l’administració local.

El criteri retributiu tindrà en compte la dedicació total o parcial i anirà seguida de criteris objectius com el tipus de població, nombre d’habitants, persones al càrrec i responsabilitat pressupostària.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació