Enric I. Canela

Llegia Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica de Noam Chomsky. En un moment en que tenim les eleccions al parlament de Catalunya a sobre és bo llegir-les.

1. L’estratègia de la distracció. L’element primordial del control social és l’estratègia de la distracció que consisteix a desviar l’atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d’informacions insignificants . L’estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials, en l’àrea de la ciència, l’economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica. “Mantenir l’Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a granja com els altres animals (cita del text ‘Armes silencioses per a guerres tranquil) “.

2. Crear problemes i després oferir solucions. Aquest mètode també és anomenat “problema – reacció – solució”. Es crea un problema, una “situació” prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el mandant de les mesures que es desitja fer acceptar. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s’intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el demandant de lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat. O també: crear una crisi econòmica per fer acceptar com un mal necessari el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

3. L’estratègia de la gradualitat. Per fer que s’accepti una mesura inacceptable, n’hi ha prou aplicar gradualment, a comptagotes, per anys consecutius. És d’aquesta manera quines condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haurien provocat una revolució si han estat aplicades d’una sola vegada.

4. L’estratègia de diferir. Una altra manera de fer acceptar una decisió impopular és la de presentar-la com “dolorosa i necessària”, obtenint l’acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat. Primer, perquè l’esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que “tot anirà millorar demà” i que el sacrifici exigit podrà ser evitat. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i d’acceptar-la amb resignació quan arribi el moment.

5. Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat. La majoria de la publicitat dirigida al gran públic utilitza discurs, arguments, personatges i entonació particularment als nens, moltes vegades propers a la debilitat, com si l’espectador fos una criatura de poca gran o deficient mental. Com més s’intenti buscar enganyar a l’espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilizant. Per què? “Si un es dirigeix a una persona com si ella tingués l’edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d’un sentit crític com la d’una persona de 12 anys o menys d’edat.

6. Utilitzar l’aspecte emocional molt més que la reflexió. Fer ús de l’aspecte emocional és una tècnica clàssica per causar un curt circuit en l’anàlisi racional, i finalment al sentit crític dels individus. D’altra banda, la utilització del registre emocional permet obrir la porta d’accés a l’inconscient per implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments …

7. Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat. Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. “La qualitat de l’educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossibles d’assolir per a les classes inferiors.

8. Estimular al públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte.

9. Reforçar la autoculpabilidad. Fer creure a l’individu que és només ell el culpable per la seva pròpia desgràcia, per causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic, l’individu es autodevalua i es culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I, sense acció, no hi ha revolució!

10. Conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen. En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el “sistema” ha gaudit d’un coneixement avançat de l’ésser humà, tant de forma física com psicològicament. El sistema ha aconseguit conèixer millor l’individu comú del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.

8 respostes a “Recordant “Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica””

  1. a 15 nov. 2010 a les 1:30 Xavier Pinell

    Sense paraules, només aplaudiments

  2. a 15 nov. 2010 a les 7:40 enriccanela

    Xavier,
    Efectivament, les coses funcionen així.

  3. a 16 nov. 2010 a les 7:08 Raül

    Molt en desacord. Les crisis econòmiques no les vol ningú, per exemple. Tot i que sempre hi ha qui en surt beneficiat, la crisi actual ha causat que el primer fabricant mundial d’automòbils, General Motors, entri en bancarrota i sigui superat per Toyota. En l’àmbit espanyol, Emilio Botín, principal accionista del Banc de Santander ha perdut milions d’euros perquè les accions del seu banc han caigut en picat durant els darrers tres anys.
    Quan parles del sistema, no sé ben bé a qui et refereixes. El grau de coneixement que té una persona o un grup de persones és molt limitat. Els grans èxits empreserials recents, com Google, Youtube o Facebook han vingut d’individus joves que no pertanyien a cap cercle de poderosos.
    Crec que has barrejat tècniques de màrketing amb una ideologia esquerranosa/antisistema i t’ha sortit això, que és gairebé pamfletari.

  4. a 17 nov. 2010 a les 9:33 enriccanela

    Perdona Raül, però això no ho he escrit jo. Hem sembla que no has llegit les dues línies del començament. Tant de bo en sabès tant.
    Ho escriu Noam Chomski i m’he limitat a reproduir el que ell diu.
    Podràs estar d’acord amb ell, jo en algunes coses si i en altres no. No comparteixo els seus posicionaments socials, però és una venerable professor del MIT, té més de 80 anys, i està citat i reconegut per tot el món.
    Moltes de les seves teories o discursos els agafa sovint la gent anti-sistema sense aprofundir massa.
    Evidentment el que comentes sobre l’emprenedoria és ben cert, però les accions dels grups de pressió (o governs) que denuncia Chomsky també.

  5. a 17 nov. 2010 a les 11:10 Raül

    Enric: he entès que l’original és de Chomski… i que l’has adaptat d’alguna manera. Qui l’ha traduit? Qui l’ha resumit? Com que no cites altres fonts he pensat que has estat tu.
    Chomski té reconeixement internacional, prestigi i tot el que tu vulguis, però això no converteix les seves teories en correctes. El que he llegit en el decàleg barreja el comportament dictatorial típic de les tiranies (la dictadura franquista, per exemple) i les tècniques de màrketing. Com que són dues àrees separades crec que la barreja no és adient. A més, hi ha aquest sistema, aquest enemic invisible que vol oprimir les classes mitjanes perquè té un odi visceral envers els ciutadans. A mi em sembla molt proper a les famoses teories conspiratives ianquis, amb la petita diferència que s’agafa des d’una òptica d’esquerres.

  6. a 17 nov. 2010 a les 6:29 enriccanela

    Raül,
    M’he limitat a traduir-lo al català d’un dels centenars de texts que hi ha posant aquesta llista.
    Aquí tens una qualsevol:
    http://www.marketingpoliticoenlared.com/content/las-10-principales-estrategias-de-manipulacion-mediatica-de-noam-chomsky
    Jo senzillament dic que és bo llegir.les ara que tenim eleccions per tal que veiem com es comporta el sistema polític.
    Evidentment són tècniques emprades per “adormir” a la gent, però les reconec clarament en el sistema polític, en el nostre també. I les critico.
    Jo no estic pas d’acord amb la visió política de Chomsky, però té més raó que un sant quan analitza determinats comportaments. Exagera? Manipula? Barreja? potser si, segur, però el conjunt retrata comportaments polítics. De fet des d’un vessant d’esquerres ataca al sistema ianqui.
    Alguns punts els veig allunyats del nostre sistema, però altres no.
    En tot cas a mi em serveix per pensar sobre els que ens afecten, res més.
    El que si és cert és que tots els col·lectius anti-sistema agafen cites d’ell, entre d’altres aquesta. Amb tot, el fet que l’emprin ells no treu que tingui raó en oltes coses.

  7. a 16 març 2011 a les 6:36 Laia

    Fa gairebé mig any d’aquesta publicació, però jo l’he trobat ara. Per mi és complicat estar en desacord amb els posicionaments socials de Chomsky, i no em sembla que el fet de ser un “venerable” professor de 80 anys li tregui ni una engruna de clarividència. Estic d’acord amb els 10 punts, i per arribar a estar-ho només cal mirar al voltant. A casa nostra es compleix tot, punt per punt. I la confirmació que és així ens la dóna l’energia que inverteixen alguns per desmentir-ho.

  8. a 16 març 2011 a les 7:42 Enric I. Canela

    Hola Laia,
    Jo ho veig com tu. No sóc pas un ultra esquerre. Crec que Catalunya adoleix de tot això tot i que molta gent no accepta el que diu aquest venerable i lúcid professor.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació