La bona recerca de Catalunya


Enric I. Canela

Reprodueixo de la UOC la nota sobre Indicadors bibliomètrics de l’activitat científica de Catalunya. Va molt millor que la premsa per a tots aquells que us interessa la ciència. A sota l’enllaç del document científic. Una bona notícia que posa de manifest la bona salut relativa de la recerca a casa nostra. Amb menys mitjans que altres fem millor tasca. Diu així:

Félix de Moya, investigador principal del Grup SCImago, membre de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); Begoña Gros, vicerectora de Recerca i Innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Pablo Lara, membre de l’equip d’investigació del projecte i director d’Innovació de la UOC, han presentat aquest dimarts l’estudi Indicadores bibliométricos de la actividad científica de Cataluña (Scopus, 2003-2008), que revela que l’impacte científic de la recerca catalana és semblant al del Canadà, Singapur o Finlàndia.

L’enfocament principal d’aquest informe elaborat per la UOC en el marc del Grup SCImago, una de les principals fonts d’informació estadística, és el sistema de producció científica de Catalunya i la seva relació amb Espanya i amb el món. Les anàlisis comprenen la producció científica de tota mena d’institucions agrupades en sectors universitaris, sectors sanitaris, ens públics de recerca i ens privats. Les dades bibliomètriques són generades a partir de la base de dades de publicacions científiques Scopus d’Elsevier, tenint en compte que les publicacions científiques són indicadors clau i accessibles per a avaluar la ciència, i el marc de referència mundial el constitueixen dos-cents trenta-tres països.

Les principals conclusions de l’estudi són les següents:

1. Catalunya és la segona comunitat autònoma pel que fa a producció de publicacions científiques, per darrere de la Comunitat de Madrid i per davant d’Andalusia, València i Galícia, per aquest ordre. Així, contribueix amb el 26,6% del total de la producció espanyola entre el 2003 i el 2008. El percentatge d’increment de la seva producció (2008 enfront de 2003) és del 78%.

Si es compara la producció feta a Catalunya (69.728) amb la dels països de la Unió Europea, els resultats científics de Catalunya pel que fa a publicacions científiques en revistes acadèmiques internacionals són semblants als de la producció de Dinamarca (72.794), Grècia (71.322) o Finlàndia (69.928) i superiors als de la República Txeca, Noruega, Portugal, Hongria o Irlanda.

2. El ritme de creixement de la producció de Catalunya és sostingut i s’incrementa en tot el període, tant respecte a Espanya com respecte al món. Al final de cada període, gairebé un de cada tres treballs que es publiquen a Espanya, es fa en institucions de recerca establertes a Catalunya.

3. A Espanya es conrea una gran diversitat de disciplines; el dossier és ampli i divers. L’increment de la dispersió temàtica de la producció es pot entendre com un indicador aproximat de la recerca de temes nous i originals per part de la comunitat. També pot ser conseqüència de la implantació de noves àrees d’estudis en el sistema acadèmic universitari i de centres especialitzats en recerca.

4. La diversitat temàtica segueix el patró temàtic propi dels països occidentals (la medicina, la bioquímica, biologia molecular i genètica, la química, i la física i astronomia). En tot cas, el predomini de la medicina és excepcionalment clar.

5.La producció científica a Catalunya té un dèficit d’activitat en enginyeries, si es compara amb l’activitat mundial.

6. Crear equips multinacionals contribueix a l’augment de la qualitat i visibilitat dels treballs que s’elaboren.

7. Catalunya col·labora amb equips dels Estats Units i de la Unió Europea. L’elecció de col·laboradors influeix en la qualitat obtinguda pels treballs. El nombre de països amb què col·laboren els autors de Catalunya s’ha incrementat lleument en el sexenni 2003-2008 i ha passat de 103 (2003) a 124 (2008).

8. Catalunya té el primer lloc de comunitats espanyoles pel que fa a l’impacte científic internacional com a indicador de la qualitat de la seva recerca. Si es compara l’impacte científic de la recerca catalana amb el d’altres països, veiem que s’assembla al del Canadà, Singapur o Finlàndia i que és molt a prop dels impactes de mitjana d’Anglaterra, Suècia o Noruega, tots països d’un gran desenvolupament científic.

9. Diverses àrees obtenen valors elevats d’impacte, per sobre de la mitjana d’Espanya, com en els casos de medicina, biologia molecular, infermeria, professió sanitària, neurociències o economia, en les quals es destaquen les dues primeres per combinar un impacte elevat. En l’extrem inferior hi ha odontologia, les ciències de la decisió i els estudis relacionats amb l’energia.

10. Diverses àrees obtenen valors d’impacte per sobre dels valors mitjans del món: matemàtiques, química, immunologia, ciències mediambientals, física, informàtica, ciències dels materials, medicina i agricultura. En canvi, hi ha àrees una mica més endarrerides perquè el perfil de qualitat i d’activitat són baixos: especialment en els casos d’odontologia, ciències socials, empresa i energia.

11. En les disciplines mèdiques, Catalunya és forta en diverses disciplines que lideren l’àrea, com patologia, oncologia, pulmó, immunologia, gastroenterologia, trasplantaments o cardiologia. L’informe també registra els punts dèbils i forts en la qualitat i visibilitat de les disciplines de biologia molecular, química, agricultura i física-astronomia respecte al món (vegeu els gràfics).

12. En relació amb els centres de recerca de nou encuny, l’estudi reflecteix que són líders en la qualitat de la recerca en les seves respectives disciplines. En general, tenen més autonomia per al reclutament, el maneig de recursos i amb direccions científiques sòlides, orientades a la consecució de la rellevància i de l’excel·lència en els treballs.

13. El rànquing d’universitats catalanes ordenades per mida de producció és el següent: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Ramon Llull; Universitat Oberta de Catalunya; Institut Químic de Sarrià; Universitat Internacional de Catalunya; Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses; Universitat de Vic; Escola Universitària Salesiana de Sarrià.

14. Finalment, el rànquing també inclou les institucions sanitàries de Catalunya per ordre de mida de producció (vegeu el document adjunt).

2 respostes a “La bona recerca de Catalunya”

  1. a 18 nov. 2010 a les 1:57 JuanMa

    Suposo que Madrid està al davant per l’impacte del CSIC…

  2. a 18 nov. 2010 a les 9:41 enriccanela

    Si, són més investigadors. Pots mirar el detall. Nosaltres en universitats anem molt millor que les d’ells. I en hospitals també.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació