Enric I. Canela

Carles Toronjo escriu Sincrotró Alba i Mare Nostrum o la necessària aposta per unes infraestructures tecnològiques de primer ordre.

Una reflexió sobre la manca d’inversió en infraestructures que ha fet perdre posicions al Barcelona Supercomuting Centre (BSC).

La reflexió és important en aquest moment en que estem a punt de canviar de Govern. L’aposta per les infraestructures científiques ha de ser clara. Les inversions no poden esperar, altrament Catalunya deixarà de ser competitiva i costarà molts anys tornar-hi.

7 respostes a “Sense invertir en infarestructures estem en perill”

  1. a 24 Nov 2010 a les 2:55 José María

    Hola,

    En la meva molt modesta opinió, el problema no seria tant que el Mare Nostrum “hagi perdut posicions” (s’han fet nous ordinadors més potents que “l’han avançat”), sinó que pràcticament no tenim supercomputadors a Espanya, o això sembla: només tenim 3 al top 500top 500 (BSC al 118, IT Service Provider al 296, i Finantial Institution al 338). En comparació, es pot jugar una mica amb http://www.bbc.co.uk/news/10187248 (dades del rànking del juny), i veure que en tenen més potències científiques com Polònia o Aràbia Saudí.

    Cordialment, si tot va com sembla, un futur usuari dels supercomputadors francesos (en tenen 11 al top100, no tots destinats a la recerca pública).

  2. a 24 Nov 2010 a les 8:28 Criteri

    Ai, quin ensurt, ja que sempre que es parla de infraestr. tohom es refereix a fer més carreteres que trinxen país i paisatge.
    En quant els efectes de les ones electromagnètiques, podem ser taxatius dient que no tenen cap efecte? Des de la ignorància el nas em diu que no, així com em diu que la teva valoració dels moviments ecologistes està -més o menys- en la línea de Carretero -amb tot el respecte-, cosa que li vaig retreure personalment.
    Et convido a llegir un argument que he escrit amb el tìtol “l’acte de nacionalisme més gran que veieren els segles”

  3. a 24 Nov 2010 a les 11:36 enriccanela

    Tens raó, són dues coses. una és el problema de perde posicions, l’altre del nombre.
    de totes formes jo generalitzava en el tema de les infraestructures perquè estem en risc. En el tema d’ordinadors no sóc pas cap expert.

  4. a 24 Nov 2010 a les 11:43 enriccanela

    Criteri,
    No, no parlava de carreteres ni de paisatge. Un altre problema més que aquell per al futur. Si parléssim de trens…
    No podem ser taxatius en el tema de les ones electromagnètiques jo crec que no ho sabem tot. Em sembla que la meva línia en relació a l’ecologia no la coneixes en absolut perquè no m’he manifestat en absolut. Tanmateix potser et portaries una sorpresa. L’únic que dic és que les afirmacions sobre efectes de les coses, positius o negatius, s’han de justificar científicament. El que no té sentit és fer pamflets i el que és immoral es difondre mentides inventant-se premis Nobel que no existeixen.
    Recolzar-se en un article com el que he posat d’exemple és, senzillament, una imbecil•litat i això ho fan molts moviments la qual cosa en lloc d’afavorir la causa l’única cosa que fan és desprestigiar-la.
    Llegiré el que m’aconselles.

  5. a 25 Nov 2010 a les 3:33 Carles Toronjo

    Hola.

    No només parlo de les posicions perdudes pel Mare Nostrum sinó que també comento la necessitat indispensable de tirar endavant projectes d’aquestes característiques i, entre aquests, cito com a exemple la possibilitat del Mare Incognito.

    Salut!

  6. a 25 Nov 2010 a les 4:11 Criteri

    No cal que contestis, només és per si no ho saps dir-te que no recordo quin organisme exterior actuarà aquí, ja que els nivells de contaminació al cinturó de Barcelona sobrepassen els límits perillosament. I l’aigua dels llacs pirinencs ha pujat dos graus en 25 anys, i puja. al teletext tv3

    Si deia allò de l’ecol. era per pura potser errada intuició, quan en algun article parlaves -al meu pobre entendre- encomiàsticament d’algunes substàncies químiques, aditius…no recordo. I també perquè tinc una cosina química que penso que no pondera prou els efectes colaterals de la química.

  7. a 25 Nov 2010 a les 10:59 enriccanela

    Criteri,
    la química no és bona ni dolenta, és ciència. El problema és el que fem. la química mata i la química salva vides.
    Fer una truita és química.
    Crec que el Carles té tota la ra-o. Les infraestructures mebncionades tenen moltes utilitats per millor el medi ambient o per a la recerca farmacèutica.
    Això que preguntes, sobre llacs, etc. depèn de pacte sinternacionals que no s’acompleixen. Cal triar. per baixar el CO2 és útil fer servir energia nuclear però l’energia nuclear té altres problemes, etc.
    Si prohibim la cria de porcs eliminarem contaminació, sense remugants baixarà el metà (molt pitjor).
    Què pot fer Catalunya? Poques coses a nivell global i algunes a nivell local. l contaminació del cinturó baixaria traient les cimenteres.
    Complicat.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació