Enric I. Canela

Interessant anàlisi dels estudiants.

Llegeixo que segons el “Estudi internacional sobre estudiants universitaris” que elabora la Fundació BBVA (podeu veure el resum de 42 pàgines), la majoria del universitaris de l’Estat viu amb els seus pares (un 70% enfront del 10% dels suecs i el 18,3% dels alemanys) i el percentatge dels que treballen és menor que a la resta dels països europeus que contempla l’informe. Mentre que els espanyols trien universitat per proximitat, els britànics tenen en compte abans de res el prestigi de la institució, els italians valoren les seves sortides laborals i els suecs l’exclusivitat de la carrera.

S’ha elaborat a partir de 3.000 entrevistes personals en cada un dels sis països que integren la mostra (Suècia, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia i Espanya), l’informe de la Fundació BBVA assenyala a la població estudiantil espanyola com la més escèptica amb la formació: un 54% creu que la universitat “no prepara adequadament” per a la vida professional (un 62% en el cas dels estudiants d’Econòmiques), enfront d’un 22% dels matriculats al Regne Unit.

Els espanyols se situen entre els que dediquen una mitjana menor d’hores a la setmana a l’estudi, tan sols tretze hores i mitja mentre que el temps mitjà dedicat a l’estudi personal a Suècia i Itàlia supera les vint hores. No obstant això, el temps dedicat a hores de classe és més gran a Espanya, França i Alemanya. El temps dedicat a l’estudi és més gran entre els de tècniques i ciències de la salut i menor entre els d’Econòmiques i altres Ciències Socials.

Els espanyols, juntament amb els britànics, són els que utilitzen més freqüentment els materials d’Internet com a recursos d’estudi. En canvi, se situen entre els que menys utilitzen revistes especialitzades.

Les dades de la Fundació BBVA són clares: espanyols i italians tenen un menor nivell d’autonomia i són els que major nivell de desajust perceben entre la formació universitària i el mercat laboral.

Els espanyols, després dels suecs, són els que expressen un major nivell d’acceptació de pràctiques i formes socials emergents, en particular, el matrimoni entre parelles homosexuals. Vuit de cada deu universitaris espanyols ho veuen amb normalitat.

Els estudiants de l’Estat espanyol treuen matrícula en el pirateig informàtic. Segons l’informe, són els que es mostren més favorables a adoptar conductes il·legals relatives a la propietat intel·lectual com baixar pel·lícules i música d’Internet sense pagar, descarregar programari o instal lar còpies dels mateixos en l’ordinador en lloc dels originals.

L’estudi, el quart que realitza la Fundació BBVA d’aquestes característiques, reflecteix que la majoria dels universitaris europeus pertanyen en major o menor mesura a alguna religió. El percentatge més alt de pertinença religiosa, entorn del 70% es dóna a Itàlia, Suècia i Alemanya, és una mica menor al Regne Unit i Espanya (60%) i al 50% a França. Malgrat aquestes dades, els universitaris expressen, a l’hora de descriure’s a si mateixos, com a persones amb un nivell de religiositat molt baix, amb l’excepció dels italians que obtenen un 5.1 en una escala de zero a deu. A Espanya, només tres de cada deu enquestats es considera proper a unes creences religioses.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació