Enric I. Canela

La capacitat que té l’Ajuntament de Barcelona en seleccionar els dissenys més absurds i, el que és pitjor, en alguns casos perillosos per a la integritat física és digna d’un premi internacional.

Citaré dos exemples. Un en els autobusos urbans. Segurament tothom, menys els responsables d’aquesta absurda decisió, han pujant en els autobusos de Barcelona. Qui més qui menys s’haurà fixat que hi ha uns seients enfrontats dos a dos, és a dir un espai amb quatre seient dos que miren en el sentit de la circulació i dos que miren al darrere de l’autobús. En alguns hi ha una barra paral·lela al sostre que permet que la gent, especialment la que està asseguda al costat de la finestra, pugui sortir relativament bé, en altres aquesta barra no hi és. Potser és un estalvi en el preu, però també una notable incomoditat. Jo que estic relativament àgil, he patit algun ensurt per no poder-me agafar. Qui va decidir la compra i per què?

El segon “encert” de l’Ajuntament és molt més greu. Imagino que els ciutadans de Barcelona hauran vist que molts dels semàfors de Barcelona han estat modernitzats. Els clàssics de bombeta i pantalla han deixat pas a uns més moderns fets amb leds i sense pantalla. Està bé haver posat leds però no haver eliminat la pantalla. Com és sabut, en els passos de vianants n’hi ha un per als vianants, perpendicular a la calçada i un altre que enfoca al sentit de la circulació, per als vehicles. És fàcil veure que en alguns casos, gràcies a una mala col·locació o a un moviment accidental, han perdut la posició correcta, la qual cosa fa que l’angle ja no sigui de 90º sinó que és més gran. Això fa que el vianant vegi els dos llums, el verd i el vermell, cosa que si més no despista si la concentració no és molt elevada. En alguns casos, en els que els carrers no són perpendiculars, com a les cruïlles de la Diagonal, la manca de perpendicularitat és inevitable.

Més encara, qualsevol persona amb un defecte visual mínim, amb menor percepció tridimensional, els veu en un sol pla, cosa que fàcilment pot provocar-li un ensurt o accident. No fa gaires dies en una cruïlla de la Diagonal una senyora, no gaire gran i aparentment en perfectes condicions, estava passant en vermell. Una motocicleta es va mig aturar i la va avisar i ella va respondre que tenia pas ella. Jo la vaig retenir pel braç i li vaig indicar que tenia ella el vermell. No ho veia, havia confós els dos llums. No sé per quina raó crida més l’atenció el dels cotxes.

Crec que l’Ajuntament de Barcelona, amb urgència, hauria d’alinear els semàfors i posar pantalles. També, potser sense tanta urgència solucionar el problema de les barres dels autobusos.

I sobretot revisar els seus procediments a l’hora de seleccionar el mobiliari urbà i el transport. No es tracta de guanyar un premi, que sempre està bé, sinó de garantir la seguretat, accessibilitat i comoditat dels ciutadans.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació