Enric I. Canela

El País publica El diablo está en los ‘rankings’. Las clasificaciones de MBA y escuelas de negocios, bajo lupa por sus carencias.

Es tracta d’una anàlisi sobre la qualitat de les Escoles de Negocis. Realment el mètode seguit per determina r la seva qualitat deixa molt que desitjar. Els rànquings sobre la qualitat de les universitats està ple de defectes, el principal és que pràcticament es basen en la recerca i la docència no està ben avaluada. En tot cas les dades sobre recerca poden estar més o menys bé ponderats però són objectius.

Sovint he llegit crítiques sobre si les Escoles de Negocis catalanes estan millor que les universitats en base als rànquings. Deixant de banda que universitats i escoles de negocis no es poden comparar, dubto que aquesta valoració sigui objectiva i penso que més aviat té a veure amb determinades campanyes de màrqueting. Indiscutiblement saben fer millor màrqueting les escoles de negocis que nosaltres, és una de les seves especialitats. Amb tot cal dir que gràcies als rànquings n’estem aprenent. També té a veure la importància que es dóna a l’economia del coneixement.

Tinc bastant clar que científics i enginyers, dedicats, saben més d’economia productiva que altres professionals. M’agradaria tenir una enquesta sobre quines carreres tenen els directius, públics i privats, en els governs, principals organitzacions,corporacions i empreses del món. Potser trobaríem diferències entre el que passa en un països,els més desenvolupats, i nosaltres.

Reivindico més científics i enginyers en llocs de responsabilitat: parlaments, governs, empreses. Potser si a banda d’equilibri de gènere busquem altres equilibris aniríem millor.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació